Política cultural i cultura política

Aquesta setmana hem assistit a una classe elemental d’economia política: els pressupostos necessiten una majoria parlamentària. Una aritmètica que no ha aconseguit Pere Aragonès (ERC), malgrat l’anunciat suport de Salvador Illa (PSC). L’enrocament dels comuns i la negativa de la resta de forces porten Catalunya a unes noves eleccions, les vuitenes des de 2003. És a dir, a convocatòria cada dos anys i mig. En l’aire queden, una vegada més, decisions i recursos per un país que continua acumulant emergències. Els partits tindran temps, durant les setmanes vinents, de justificar aquesta nova aturada política davant d’una societat que està perplexa davant d’una incapacitat d’entesa en un país que, només fa uns anys, aspirava a ser independent o, com a mínim, més autosuficient. Una situació que, de rebot o no tan innocentment, també ha afectat l’ajornament dels pressupostos per a l’Estat fins al 2025. Com veieu, és la perfecta quadratura del cercle.

"De fet, he posat cultura al final d’aquesta relació perquè, des de l’anunci del president, s’ha parlat molt poc del malestar que ha provocat en el sector l’avançament electoral"

Quedar-nos, una vegada més, sense comptes públics a aquesta altura de l’any i anar a eleccions suposa que difícilment tindrem aquest exercici l’eina econòmica que, més enllà de la gestió diària de l’Administració, permetrà desenvolupar noves polítiques que atenguin necessitats de sanitat, educació, economia, seguretat, habitatge o cultura, entre altres.

De fet, he posat cultura al final d’aquesta relació perquè, des de l’anunci del president, s’ha parlat molt poc del malestar que ha provocat en el sector l’avançament electoral. Per primera vegada, la inversió pública s’acostava al 2%, en línia a la mitjana europea, i s’havia aconseguit doblar la inversió per persona en només deu anys. La pròrroga pressupostària elimina noranta milions dels previstos per a la conselleria de Natàlia Garriga per a alguns projectes estratègics per a un col·lectiu acostumat a navegar en un mar d’incerteses.

I, tot això, per a un sector que demostra com la iniciativa cultural publicoprivada continua sent un model de com fer avançar un país. Aquest cap de setmana, per exemple, s’han omplert els teatres catalans amb l’acció Cap Butaca Buida. Una bona mostra de com, molt sovint, la política cultural és molt més eficaç que la cultura política assentada al nostre país, massa curtterminista i allunyada dels interessos del seu públic, els electors.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ