Any 50 dTMD

Falten pocs dies per entrar a l’any cinquanta després de la inauguració del Teatre – Museu Dalí (dTMD). Mig segle en què l’objecte surrealista més gran del món ha transformat molt més que la silueta urbana de Figueres, allò que en diuen l’skyline en anglès, convertint-se en un símbol reconeixible arreu, en una targeta de presentació de valor incalculable.

Mai amago la meva debilitat per l’artista i la seva obra. Al contrari. Reconec que, com més m’endinso en el seu coneixement, més m’apassiona el nostre figuerenc més universal. Com la gran majoria, vaig créixer escoltant les peculiaritats del personatge, aquells tòpics que ocultaven la seva brillantor. Ja m’enteneu. La inauguració del Teatre – Museu em va agafar amb pantaló curt, potser per això també em vaig perdre aquella polèmica tan figuerenca sobre la idoneïtat o no d’atorgar el nom de Gala i Dalí a la plaça del costat del seu museu, o de mantenir el de Peixateries. Una votació que va guanyar la proposta de l’alcalde, Josep Fajol, un dalinià convençut. Menys sort, va tenir Joan Armangué –un altre practicant– quan va proposar reunificar el nom de les quatre rondes de la Nacional-II al seu pas per Figueres, com avinguda Salvador Dalí. Per sort, malgrat les reticències dels veïns, la seva alcaldada de canviar la denominació ha acabat sent un encert. Com us deia, tot plegat molt figuerenc.

Sempre he pensat que aquell 2004, del centenari del naixement de Salvador Dalí, va marcar un abans i un després en el coneixement de l’artista. La seva figura polièdrica va emergir per sobre dels clixés per al gran públic i no ens ha deixat de sorprendre des de llavors a cada nova exposició, llibre, conferència o activitat.

Estic d’acord amb aquells que diuen que la ciutat no pot fiar el seu futur només a Salvador Dalí. Ni a ell, ni al comerç, ni al turisme, és cert. Ara bé, tampoc podem donar l’esquena a un dels actius més grans que té la ciutat i la comarca mentre arriba qui sap què en qui sap quant de temps. Figueres, i el seu entorn, tenen una nova gran oportunitat per aprofitar aquest aniversari rodó per projectar-se al costat d’un geni nascut fa gairebé cent vint anys i que assegurava que el més important era: «Que es parli de Dalí, encara que sigui bé». Esperem que la suma d’esforços permeti que 2024 sigui un gran any cinquanta dTMD.