S’ha acabat el bròquil

Els pagesos dels països europeus s’han mobilitzat. A França, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Bèlgica i també a casa nostra i arreu de les Espanyes. Alguns es van plantar davant les portes del Parlament Europeu (la política agrària europea és nefasta). Reclamen poder funcionar d’una millor manera. I no serà fàcil. Se’ls ha empès a treballar com una gran empresa, fet que els exigeix una quantitat ingent de paperassa, que és una de les tres reivindicacions que els pagesos catalans han presentat a la Generalitat: reduir burocràcia (una reivindicació a la qual ens apuntem moltes en molts àmbits de la vida, tal com s’està gestionant ara: bancs, administracions diverses, sanitat...). I aquest fet, el de sempre haver de produir més per obtenir els mateixos resultats (com a mínim), els ha empès a dependre d’allò que s’anomena els integradors, que són multinacionals que gestionen, no només el producte final, sinó també les necessitats inicials per a la producció: llavors, pesticides, adobs, aliment per al bestiar, etc. Això també els empeny a demanar les ajudes necessàries que no arriben amb la puntualitat que seria de desitjar. Una segona reivindicació.

I la tercera (almenys dels pagesos catalans) és la gestió de la sequera. Es fa difícil comprendre que es permeti l’ús de l’aigua en espais d’oci que remenen molts de diners i no es tingui en compte aquella que es necessita per a produir aliments.

Personalment, he de dir que no m’agrada la deriva que ha agafat la pagesia. No m’agraden els monocultius, els pesticides, els adobs químics, les macrogranges... Però, si es creu que les coses han de canviar cap a una altra manera de produir el que mengem i no a cop de decret des de despatxos de ciutats on és molt possible que tinguin un clar desconeixement del dia a dia d’aquest sector, també hi podem fer molt els consumidors comprant productes de proximitat.

Potser per això, alguns cartells que portaven els nostres pagesos deien: «Abans els rucs llauraven, ara ens manen». Però també n’hi havia d’altres prou enginyosos: «Sense pagesia, ni el més ric menjaria», «La nostra FI. La vostra FAM» i «S’ha acabat el bròquil», aquesta darrera expressió és la que ens posa més alerta, ja que vol dir, amb contundència, que ja no en queda més d’alguna cosa, normalment molt preuada.