Espais blaus

Sequera d’idees

«Passen els anys, els mesos, les setmanes i ens anem aproximant al precipici de la sequera absoluta, i seguim instal·lats en la mateixa lògica i discurs: prealerta, alerta, emergència i l’1 de febrer restriccions i sancions»

VÍDEO | Turisme de sequera a la Fàbrica d'armes de Sant Llorenç de la Muga.

Lluís Ribera

Toni Salamanca

Toni Salamanca

Passen els anys, els mesos, les setmanes i ens anem aproximant al precipici de la sequera absoluta, i seguim instal·lats en la mateixa lògica i discurs: prealerta, alerta, emergència i l’1 de febrer restriccions i sancions. Passant de 250 litres/persona/dia, a 220 i aviat a 200! Increïble que s’estigui advertint la població de la gravetat de la sequera, amb aquests consums! Més enllà que amb l’emergència climàtica s’està fent el mateix, l’emergència per sequera, en ser més tangible pels efectes i perjudicis que provoca, dona per prendre mesures més imaginatives i accions més rendibles ambientalment, com s’han pres a altres països. I que, a més, serien pura aplicació de recomanacions i resolucions, que ja venen de tan lluny com el 1992 amb la Cimera de Rio i el Conveni de canvi climàtic de les Nacions Unides, ratificat també per Catalunya. Ja fa mesos que ho repeteixo i em sembla retrocedir 30 anys: qualsevol mesura ambiental, que no estigui acompanyada de la participació ciutadana, està destinada al fracàs. La sequera n’és un exemple, igual que el consum de combustibles fòssils, que avui el deixaré aparcat.

«Si estem en emergència, com és que tots aquests serveis no estan fent pedagogia igual com ho van fer en l’emergència sanitària per la pandèmia?»

Fer pedagogia, que no publicitat institucional, costa tant? Fer campanyes o una gran campanya nacional de sensibilització ambiental per a una nova cultura de l’aigua, costa tant? Fer partícips perquè aportin recursos humans, a les més de 300 entitats ambientalistes que hi ha a Catalunya costa tant? A part dels milers de treballadors públics que té la Generalitat, l’ACA, les diputacions, els consells comarcals i sobretot ajuntaments, que tenen responsabilitats en medi ambient, manteniment, acció climàtica, sostenibilitat, clavegueram, parcs i jardins...

Si estem en emergència, com és que tots aquests serveis no estan fent pedagogia igual com ho van fer en l’emergència sanitària per la pandèmia? I els serveis de protecció civil, que no té la Llei de protecció civil de Catalunya suficient entitat, per poder dedicar també recursos i fer pedagogia? Que no es tracta de protegir la població també de la sequera, a part de la seguretat? Com he dit darrerament, fa 20 anys, a Saragossa, es va fer una campanya per una nova cultura de l’aigua (no sols és estalviar i reciclar) de tres mesos de durada on van participar 300.000 persones. Això no s’hauria d’estar fent a Catalunya des de fa mesos? Tan poc creiem amb els nostres conciutadans, que l’únic que tenim són les restriccions i les sancions? Fer pedagogia, per a adults, per comunitats i associacions de veïns, gremis, comerços, sindicats, empreses, regants, consumidors, etc., és tan difícil que s’han d’amagar a fer-la a cop d’anunci? Això respecte al Govern, però, i l’oposició?