Tot continua obert

Illa guanya, Puigdemont resisteix, Aragonès s'enfonsa: aquest és el titular primari de la nit electoral que, malgrat clarificar la situació, deixa totes les portes obertes. D'entrada, sembla obvi que Salvador Illa és qui té opcions de ser president, no en va ha superat els tres objectius que tenia fixats: guanyar vots i escons; trencar la majoria sobiranista i reforçar la presidència de Sánchez. Però, malgrat el triomf indiscutible, no és clar que aconsegueixi el quart objectiu: ser investit president. És aquí on s'obren quatre escenaris difícils i alhora possibles, certificant l'enorme complexitat de la realitat catalana.

Primer escenari: Illa president amb majoria absoluta. Descartat l'acord amb Junts i les opcions surrealistes que implicarien aritmètiques amb Vox i el PP, l'única opció per obtenir aquest propòsit és la reedició del tripartit. Però aquesta opció no sembla assumible per una Esquerra que ha patit un autèntic daltabaix electoral a tot el territori, l'últim després dels fracassos de les conteses electorals anteriors, i ha arrossegat amb ells la caiguda de l'independentisme. Les sumes i restes són, en aquest sentit, inequívoques: els dos milions de votants independentistes del 2017 s'han reduït a 1,2 milions, però una part substancial no ha canviat de projecte, sinó que ha deixat de creure als partits que ho representen. I pel que fa als tres partits, Junts és l'únic que se salva: fa tres anys en tenia 32 diputats i ara en té 35. ERC i CUP fa tres anys en sumaven 42 i ara en sumen 24. És a dir, a les eleccions on tot l'independentisme ha baixat, l'única opció que ha pujat és la liderada per Puigdemont. Aquestes dades fan molt difícil que ERC pugui reeditar un tripartit que podria significar la seva mort política.

El PSC rebutja investir Puigdemont i prioritzarà entendre's amb les forces progressistes

Segon escenari: Illa president amb majoria relativa. És a dir, acord amb Comuns i abstenció d'ERC. Aquesta opció té més possibilitats que la primera, perquè no implica aquest desgast per als republicans i els permet mantenir poder. Tot i això, continua sent una opció errònia si vol recuperar la confiança del seu electorat natural que, invariablement, des de fa tres eleccions, no li compra l'estratègia. En tot cas, sembla l'aliança més factible per a Illa.

Tercer escenari: Puigdemont president amb acord amb ERC i abstenció d'Illa. És una de les opcions que obligarien més filigranes entre les parts, ateses les ferides que acumulen les dues formacions, però també seria l'escenari que podria aturar la sagnia d'ERC i remuntar la unitat estratègica, cosa que permet imaginar un ressorgiment de la confiança entre les files independentistes. És cert que es tractaria d'una majoria precària, però més sòlida que la majoria precària que aconseguiria Illa amb l'acord amb Comuns. En qualsevol cas, sembla que tant Illa com Puigdemont han fet els passos pertinents per parlar amb ERC. Tot i això, aquesta opció hauria de passar un altre tràngol, el necessari acord amb Sánchez per assolir l'abstenció del PSC. No sembla impossible, ni improbable, tenint en compte els equilibris que ha de fer per mantenir-se a la Moncloa.

Puigdemont vol presentar-se a la investidura: "Tenim més opcions que Illa"

Finalment, el quart escenari: la segona volta electoral, una opció a la llunyania, però gens descartable. També aquí la clau la té ERC, però no sembla un escenari còmode per a un Junqueras que hauria de ser el candidat, ara que Aragonès s'ha convertit en el boc expiatori de la baixada republicana. Una segona volta no modificaria els mals resultats d'ERC, i ara Junqueras seria el que es cremaria a la foguera. A Puigdemont, en canvi, la segona volta li resultaria molt còmoda, primer perquè està en remuntada, i segon perquè podria combatre electoralment en situació d'igualtat, ja que ja haurà tornat a Catalunya.

Si hi ha repetició electoral, quan serien les noves eleccions?

Dit i fet, tots els escenaris passen per ERC, el partit que ha patit la pitjor caiguda electoral i que, malgrat estar a totes les travesses possibles, cap de les opcions li resulta òptima per als seus interessos. L'opció Puigdemont és la més estratègica per recuperar posicions, però l'obliga a canviar el relat dels darrers anys; i l'opció Illa és la més tàctica per mantenir poder, però ampliarà la sagnia dels votants. D'alguna manera, doncs, és al millor lloc possible amb les pitjors condicions. Sigui com sigui, ha arribat l'hora de la política i queda molta partida per jugar.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ