La felicitat

Qui li pregunta a alguna persona: «Ets feliç?». Aquesta qüestió no es sol sentir molt pel carrer, ni per les cases, ni en cap altre lloc. Per un altre costat aquests dies hem sentit molt sovint, persones que desitgen molta felicitat a d’altres, de vegades conegudes i d’altres a desconegudes. També se sentia i/o es veia escrit: ‘Feliç Nadal, molt felices festes’ i altres també plenes de bons desitjos.

I ens preguntem: Què és la felicitat? Doncs segons el antics filòsofs és una idea oberta, que es relaciona amb una apreciació personal. Això ens porta a la concepció de què l’ideal de felicitat personal és subjectiu, o dit d’una altra manera, cadascú la percep d’una forma diferent, com personalitzada o feta a mida, per entendre’ns. El que a una persona li provoca felicitat, a una altra pot no provocar-li’n i al revés. L’ideal de felicitat també està relacionada amb la condició social. Iés ben cert, perquè fins i tot tenim una dita en català que fa referència a la felicitat i a les desigualtats socials: «Les penes amb pa, són més fàcils de passar». També té a veure amb la seva construcció cultural i social.

No us agradaria que tothom fos feliç? I com ho sabríem que tothom ho és? Doncs veient que les persones, utilitzant paraules que es troben en el diccionari i que expressen el mateix que felicitat, estan contentes, alegres, eufòriques i exultants. També són equivalents els mots: Satisfacció, joia, alegria i goig. Per tant, totes aquestes són paraules que ens serveixen per referir-nos a diferents matisos i aspectes de la felicitat.

"En el pol contrari hi trobem les paraules tristesa i tristor. Per sort ara encara no s’ha posat de moda desitjar molta tristesa o un dia ple de tristor a algú"

Etimològicament, és a dir des l’estudi de l’origen de la paraula, de la seva cronologia, de la seva incorporació a un idioma, dels canvis en la forma i el significat, aquesta paraula, la felicitat, prové del llatí felicites o felicitatis, que ve de l’evolució de felix o felices, que vol dir fèrtil o que es reprodueix amb facilitat.

En el pol contrari hi trobem les paraules tristesa i tristor. Per sort ara encara no s’ha posat de moda desitjar molta tristesa o un dia ple de tristor a algú. Perquè si de vegades ja és difícil ser feliç, quan un busca la felicitat a l’exterior i no ho fa buscant en els seus recursos interns, més difícil hauria de ser trobar la tristor sense buscar-la. Aquesta pot arribar espontàniament, per desgràcies i ensurts, ocasionats tant per l’evolució de la vida com provocada des de fora, només per fer mal i causar tristesa. Mirant al voltant, de més lluny o de més a la vora, trobem actes de maldat que provoquen dolor i tristor a les víctimes i/o a les persones més properes. I que se n’ha fet de la felicitat en aquests casos? És com si s’hagués fet fonedissa. Però si estem atents, la podrem (re)trobar en molts dels petits detalls que hi ha al nostre voltant, com poden ser una paraula amable o un somriure. La felicitat pot trobar-se en aquells petits gestos d’altruisme i de servei cap als altres. De fet no costa tant ser feliç i fins i tot hi ha qui diu que, la felicitat està més en l’acte de donar, que el fet de rebre. Doncs potser ja seria hora de començar a donar.

I algú pot preguntar-se, i per què es tracta de la felicitat en una columna d’opinió de salut? Doncs perquè des del punt de vista de la promoció de la salut, aquesta n’és una font.