A l’Escala mana una dona, i tant!

Entre els bons amics que tinc a l’Escala, n’hi ha alguns que sempre marquen el camí de la conversa amb la seva salutació cordial. Un d’ells és en Marc Teixidor, llibreter, comunicador i desaprofitat analista de la realitat quotidiana. Entre les frases interrogatives que fa servir quan em veu és «Què fas per aquí?». I amb ella barreja la curiositat de la trobada, amb l’escalf d’algú que amb una sola pregunta també et diu que està content de veure’t. En tinc un altre, el radiofonista Abel Font, que no varia mai la seva resposta quan ataco primer: «Hola, noi, com anem?», li dic. I ell, indefectiblement respon: «A prop de bé». Si és a la inversa, després soc jo qui contraataca amb una barreja de negativisme optimista: «Podríem anar pitjor»...

L’Abel i en Marc són escalencs de pedra picada. Un d’ells se’n fot de mi i em diu que no tinc pebrots d’escriure que la roca del Frare, que resta dempeus en el Passeig, abans era una icona i ara és un pedruscall indefinit que només serveix per a recordar que, a l’Escala, qui ha manat de veritat aquests darrers anys, no ha estat mai ni en Bruguera, ni en Guinart, ni en Puig, ni en Puga, ni en Bofill. Qui mana és una dona, forta i amb empenta, carregada d’anys: la Mar.

Sí, ja sé que algú pot pensar que he fet el joc fàcil d’escriure el nom en femení, però de sempre, des de l’Escala estant, hem mirat l’horitzó de llevant per admirar aquesta Mediterrània que ens ha acompanyat tota la vida. L’enyorada Montse Pous, periodista i amiga amb caràcter, sempre em deia que la Mar «és la companya que no ens abandona mai». I tenia raó.

I com que aquesta dona, la Mar, mana molt, serà ella la que decidirà quin futur ens espera a mesura que es vagi engrandint i acumuli líquids que, després, en forma d’onatge, ens anirà remullant pujant pels turmells, primer, i fins als genolls, després. I quan l’aigua ens refregui l’entrecuix, és quan ens adonarem que tot està canviant. Llavors serà quan veurem que el conte del canvi climàtic era com el d’en Pere i el Llop. Tot i que, per fer-ho rodó, a l’Escala hauríem de dir el conte de la Trini i la Roca del Frare... Poc que anem pas bé.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ