Aquest any tampoc aniré al gimnàs

Les festes de Nadal tenen un punt melancòlic. Entre sopars, dinars i, un altre cop, un nou dinar o sopar amb més menjar que en l’anterior, sempre sol haver-hi aquell moment que pensem que, «tot plegat no ho estic acabat de fer prou bé». Que toca millorar. I que, per intentar-ho, l’any vinent farem més esport, quedarem amb aquell amic a qui fa mesos que no truques, anirem més sovint a visitar aquell familiar que ja s’ha fet molt gran i, això ja pels somiadors, ens apuntarem a classes de francès (que el tenim molt oblidat).

Doncs, no. La realitat és que no. Aquest any 2024, tampoc m’aixecaré a les sis del matí per anar a la piscina abans d’entrar a la feina, ni trucaré gaire més sovint a qui ja no trucava i no faré res excessivament diferent del que he estat fent el 2023. Perquè els llibres d’autoajuda, aquests que ets donen receptes per «ser una persona feliç», tenen molts lectors. Però la vida real encara té més obstacles per anar saltant. Molts més entrebancs que no pas solucions a cop de frases com «Les tristeses no es queden per sempre quan camines en direcció a allò que sempre hem desitjat» (Paulo Coelho). O, pels que substitueixen la lectura de llibres per la de tasses, «la vida és un bonic viatge» (Mr. Wonderful).

La resta, immunes a l’efecte de tota aquesta mena d’ensucrades sentències, continuarem aquí. A la vida real, saltant obstacles. Els problemes a la feina o les angoixes econòmiques, els dubtes amb les relacions, els somnis dels més joves, les il·lusions i les pors dels que ja són pares i el respecte davant el pas del temps dels que ja han arribat a avis ompliran les nostres vides. És a dir, ocuparan tant el nostre temps, com la part del cervell que dona més i més voltes a les coses. Una realitat que, efectivament, tampoc ens deixarà temps per recordar-nos que havíem dit que aquest any ens apuntaríem a un gimnàs.