La classe mitjana: una classe canviant a escala global

Sovint es parla de la classe mitjana com un factor socioeconòmic determinant pel bon funcionament d’una economia; es presenten estudis sobre les seves preferències i dinàmiques, s’analitza la seva «salut econòmica»... Però, què és la classe mitjana? El cert és que és un concepte complex, flexible i, malauradament, reversible. La seva pròpia definició és relativa i diversa, en funció de les fonts consultades. Es pot definir a través dels ingressos habituals que té una persona. Però també es pot plantejar a través de les seves pautes de consum habituals, que no sempre coincideixen amb els seus ingressos, especialment en economies on el crèdit alimenta les venes del consumisme.

A més, la capacitat adquisitiva real de la classe mitjana depèn molt de la geografia, ja que està directament relacionada amb el país en el qual es viu i es consumeix habitualment. Així, la capacitat adquisitiva del que a Espanya seria considerat classe mitjana, a Kènia seria molt probablement classe alta. I viceversa: des del punt de vista de la seva capacitat econòmica, allò que a l’Equador pot considerar-se classe mitjana, a França probablement seria classe mitjana-baixa, o baixa.

Tot i aquesta ambigüitat, la classe mitjana és un concepte central per a l’estabilitat d’una societat i de la seva economia. Es podria definir com «la part de la societat que té una relativa estabilitat econòmica, gaudint d’una raonable qualitat de vida», i afegiria «que espera poder traspassar-la als seus fills».

Per tant, és desitjable que aquesta classe mitjana sigui tan àmplia com sigui possible, per tal de tenir pau social. A més, la classe mitjana és un pilar central del desenvolupament econòmic d’un país, ja que tendeix a ser la que més consumeix, produeix, innova, emprèn, viatja, inverteix en educació...

La gent té tendència, i aspiració, a sentir-se classe mitjana. Si preguntéssim a la gent pel carrer, la gran majoria es consideraria a si mateixa com a membre de la classe mitjana, tant els que fan un prestigiós i car màster a IESE com els que consumeixen compulsivament economia low cost. De fet, no és casualitat que l’oferta de consum de baix cost hagi explotat des de la profunda crisi econòmica i financera del 2008, amb un gran impacte dins d’aquest segment de la població. L’economia low-cost s’ha convertit en una taula de salvament per la part més vulnerable d’aquest segment econòmic; des de moda, a alimentació, gimnasos, hotels, vols, restauració... El sistema necessita que la classe mitjana, tot i estar més empobrida, continuï somiant i consumint, com quan ho era ‘de veritat’.

Segons un estudi de La Caixa del 2019, els ingressos d’una persona de classe mitjana a Espanya oscil·len entre els 7.750 i els 39.000 euros, amb una mitjana de 18.100 euros.

La creació de la classe mitjana és un triomf de l’evolució de la humanitat: representa treure de la fam i la pobresa a milions d’homes i dones. Avui, més de la meitat de la població mundial ja forma part d’aquesta classe socioeconòmica. I diferents estimacions plantegen que el 2030 hi haurà al voltant de 5.200 milions de persones de classe mitjana, gairebé dos terços de la població total: una fita històrica sense cap mena de dubte!

"La creació de la classe mitjana és un triomf de l’evolució de la humanitat: representa treure de la fam i la pobresa a milions d’homes i dones"

Però està havent-hi canvis profunds en aquesta classe. Des de finals de la II Guerra Mundial, la d’occident ha sigut la que ha liderat el creixement econòmic global. Eren bàsicament les creixents classes mitjanes dels Estats Units, França, Regne Unit, Alemanya, el Japó, Itàlia, Austràlia, el Canadà o Escandinàvia qui consumia, produïa, viatjava, innovava o invertia a escala global. El creixement demogràfic i econòmic generava classe mitjana en les nostres economies, i cada nova generació tenia millors expectatives econòmiques que l’anterior... fins al 2008.

En paral·lel, i des de finals del segle passat, han estat principalment les anomenades economies emergents les que han contribuït al creixement de la classe mitjana global; i de forma molt significativa. La Xina i l’Índia, molt especialment, però també Indonèsia, Turquia, Brasil, Colòmbia, Vietnam o Tailàndia són alguns dels països que han liderat la creació de la classe mitjana a escala mundial. Avui, al voltant de dues terceres parts de la classe mitjana global viuen ja en economies emergents, i gairebé el 90% de la nova classe mitjana global és asiàtica. Un canvi històric radical.

Les marques, les ciutats, les universitats... amb vocació globals volen atraure el millor d’aquesta classe social; el seu talent, els seus recursos econòmics, la seva capacitat creativa o el seu interès com a consumidor.

El consum global passa cada cop menys per «occident», i cada cop més per aquestes classes mitjanes de les economies emergents. Les universitats de casa nostra tenen un gran problema a curt termini: poder omplir les seves aules, pel nostre decreixement demogràfic. Algunes de les principals ja estan desenvolupant estratègies globals per atraure estudiants de classe mitjana de les principals economies emergents: els hi va la seva viabilitat. Els turistes que ens visitaran cada cop seran més d’origen xinès, indi, turc, àrab o brasiler. El talent d’empreses globals i els béns creatius que consumim (sèries de televisió, música, pel·lícules, videojocs...) cada cop tenen més accent coreà, indi, xinès, mexicà, àrab... Està en marxa un canvi inevitable a mitjà termini de gran importància en la classe mitjana global. Un canvi cap a una realitat més heterogènia culturalment i on grans decisions econòmiques (productives, inversores, de consum...) ja no passaran pels «sospitosos habituals» d’occident. Hem d’estar-hi preparats. Des d’ara mateix.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ