Economia blava: oportunitats globals de proximitat

La Mediterrània ha estat, al llarg dels segles, una de les principals font de riquesa del nostre país. A través d’ella ens han arribat diferents cultures, idees, productes, relats, reptes... Ha estat un dels principals factors que ha modelat la nostra societat, la nostra cultura i la nostra economia.

I pel mar ens hem expandit cap a territoris llunyans, establint colònies, centres de comerç, desenvolupant intercanvis de tota mena, cooperant amb iguals, explicant qui som... I de nou, i en direcció inversa, la Mediterrània ens ha fet qui som, en gran mesura.

Ara, la Mediterrània, més exhausta que mai, requereix guariment, un equilibri en la nostra relació amb ella. Necessita, i es pot permetre exigir-nos, una actitud equilibrada i sostenible respecte al que ens ha estat donant durant segles. És aquí on, generosa, encara, ens ofereix possibilitats que hem de saber gestionar, sense cobdícia, sense espoli, amb mesura i amb generositat.

És en aquest context en què l’economia que ens ofereix la mar es torna blava, i on les oportunitats encara es poden multiplicar, si les sabem gestionar correctament.

L’economia blava és la suma de les possibilitats econòmiques que ens proporciona la mar, juntament amb la nostra capacitat de recerca i innovació i una gestió equilibrada. I si som capaços de veure-ho i de gestionar-ho així, la mar, la terra i les persones es retrobaran, enriquint-se encara mútuament. En cas contrari, tots tres patiran. I molt.

L’economia blava és la suma de les possibilitats econòmiques que ens proporciona la mar, juntament amb la nostra capacitat de recerca i innovació

Però, què ens ofereix aquesta economia blava? A escala global, l’economia blava representava, el 2020, uns 2,5 trilions d’euros anuals, segons les Nacions Unides. Això la convertia en la ‘setena’ economia del món per volum generat de riquesa agregada: aquest és el seu potencial!

I a casa nostra, la Mediterrània presenta importants oportunitats a sectors tan diversos com la pesca i l’aqüicultura, la recerca, la innovació i la formació especialitzades, la gastronomia, les biotecnologies marines, la gestió de turisme nàutic i submarí, el manteniment de tecnologies vinculades al món pesquer i nàutic, les essencials dessaladores, o les diferents energies marines (energia obtinguda de les ones i les marees, conversió d’energia tèrmica oceànica o l’energia solar flotant), entre altres possibilitats.

A més, el fet que l’economia blava i la seva gestió sostenible sigui una prioritat per a un creixent nombre d’institucions, fa que sigui un element d’atracció d’inversió d’impacte, sempre i que es compleixin els criteris de sostenibilitat i benefici social i mediambiental. De fet, ja s’han destinat importants inversions a start-up vinculades a l’economia blava i R+D en recol·lecció i gestió de residus marins o biotecnologies marines.

Diferents agències especialitzades de Nacions Unides; institucions i projectes de la Unió Europea; fons multilaterals amb objectius de sostenibilitat i grans finançadors privats estan ja prioritzant l’economia blava en els seus projectes. També s’ha produït el creixement a un entorn com la Mediterrània, ja que és l’ecosistema amb una biodiversitat més elevada a escala global, representant entre el 7,5 i el 9% de la biodiversitat marina mundial.

La Mediterrània és l’ecosistema amb una biodiversitat més elevada a escala global, representant entre el 7,5 i el 9% de la biodiversitat marina mundial.

De fet, l’Objectiu de Desenvolupament Sostenibles 14 (els ODS) fa referència directa i explícita a la vida submarina i a aspectes claus, com la prevenció de la contaminació marina per activitats produïdes a terra; combatre l’acidificació dels mars, especialment mitjançant la cooperació científica, i fer recerca aplicada per tal de fer més sostenible la pesca.

El fet que hi hagi un dels ODS dedicat en exclusiva al mar ha implicat el desplegament de recursos financers, institucionals i científics en aquest camp.

Hauríem de ser capaços d’identificar quins d’aquests camps de l’economia blava ens són més propers i de valor afegit i sumar-nos-hi a diferents nivells: ciutats, organitzacions empresarials, centres formatius i de recerca, societat civil...

Un exemple clar d’aquest potencial per al nostre territori és la propera creació del Centre del Mar de Roses, un projecte ambiciós de recerca sobre espècies mediterrànies que comptarà amb la col·laboració d’institucions com la UdG, el CSIC o el Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia Ambiental i Alimentària de la Universitat de Vic, entre altres. Un projecte que pot generar coneixement, impacte sostenible i escalabilitat a la Mediterrània.

Aquí tenim talent per innovar, com no deixem de demostrar-ho a través de les nostres capacitats agrícoles, vinícoles, gastronòmiques, pesqueres... Aquí tenim la mar integrada en les nostres vides de forma quotidiana. Aquí tenim una ubicació geogràfica privilegiada, entre França, Barcelona i l’alta velocitat directa a Madrid. Aquí tenim actius de valor afegit per atraure inversions, talent, crear institucions de formació amb vocació internacional i centres especialitzats.

Hem d’intentar generar col·laboracions publicoprivades, amb importants complicitats de la societat civil, per tal d’aprofitar aquest potencial tan real i tan proper. L’economia blava està sent un vector d’investigació i desenvolupament a altres zones de la Mediterrània, un factor de diversificació econòmica i de creació de llocs de treball de valor afegit, tot arrelant al territori empreses, persones i iniciatives d’interès internacional.

Territoris de Turquia, Israel, Itàlia o Grècia, ciutats com Barcelona o Marsella, o illes com Xipre estan apostant fermament per aquest potencial.

Particularment rellevants pel seu impacte i retorn econòmic i social són les iniciatives per promoure la cooperació en investigació i formació especialitzada en l’economia blava. Desenvolupar de forma concertada programes de recerca aplicada adaptats a les necessitats locals, però aplicables a altres indrets mediterranis, podria convertir el projecte en un referent regional. De fet, Europa ja ha dedicat més de 260 milions d’euros als darrers 10 anys per projectes sobre bioeconomia i biotecnologia blaves, com la recerca i explotació de recursos tradicionalment no comercialitzats com bacteris, algues, biomassa o fongs. Aquestes recerques tenen importants derivades econòmiques en camps com l’alimentació, la cosmètica, els fertilitzants, el pinso per a animals o en biocarburants.

Un darrer element on es pot fer un gran favor a la tríada mar-terra-societat és en el terreny de les deixalles marines. Segons el Fons Mundial per la Natura (WWF), cada any es llencen a la Mediterrània més de 500.000 tones de plàstic, equivalent a 33.800 ampolles de plàstic llançades al mar cada minut. Desenvolupar, prototipar i implementar tecnologies vinculades a la neteja dels mars és un camp amb un enorme potencial local, regional i internacional.

Segons el Fons Mundial per la Natura (WWF), cada any es llencen a la Mediterrània més de 500.000 tones de plàstic, equivalent a 33.800 ampolles de plàstic

És clar que l’economia blava té un ampli ventall de possibilitats econòmiques. És igualment clar que no es pot tenir un impacte en totes les seves derivades. Però una societat com la nostra, amb la mar i l’empenta tan quotidianament integrades, no es pot permetre el luxe de no intentar tenir algun impacte positiu en alguna de les derivades de l’economia blava. Hem de ser capaços d’identificar un, dos o tres camps on, efectivament, podem aportar-hi. I a on puguem tenir retorn.

I utilitzar aquestes palanques per reforçar el nostre atractiu internacional de valor afegit.

D’aquesta mena d’iniciatives en podem aportar, a mitjà termini, un retorn positiu en sostenibilitat, llocs de treball i satisfacció social. No internar-ho tindria un clar cost d’oportunitat. Ens hi juguem molt, i a molts nivells.

Subscriu-te per seguir llegint