Opinió

Un somriure feliç

"La placa a les dents pot provocar-li càries i a sobre la geniva, una gingivitis. Per això cal ser molt curosos amb el raspallat"

Fomentar els bons hàbits higiènics és bàsic.

Fomentar els bons hàbits higiènics és bàsic. / Empordà

Podem imaginar-nos un nen somrient que ensenya unes dents que no són blanques? Perquè el color blanc dental infantil ha de ser d’un blanc radiant. ¿Què li ha passat al nen perquè no ho sigui? La resposta sol ser que no ha fet un bon raspallat, i per això tant el seu aspecte com la seva salut bucodental se’n poden ressentir.

Els beneficis de la higiene bucodental i els hàbits saludables per a mantenir una bona salut bucodental i de la salut en general són molts. A casa nostra tenim el programa Dents fortes i sanes, que es du a terme a les escoles i que fomenta el raspallat dental com un hàbit de salut bucodental essencial, per a la prevenció de les càries i també d’altres malalties de la boca. A l’escola, també s’hi distribueixen kits bàsics per dur-ho a terme.

Les següents recomanacions sobre com s’ha de fer un bon raspallat haurien de ser conegudes i dutes a terme per tothom. El raspallat elimina la placa bacteriana i aporta fluor a les dents. Aquesta placa està formada pels bacteris que hi ha a la boca en condicions normals, i s’adhereixen a una fina capa de proteïnes que hi ha a les dents. Quan no hi ha prou higiene oral, la placa augmenta de volum i es pot mineralitzar, formant el carrall o tosca dental. La placa a les dents pot provocar-li càries i a sobre la geniva, una gingivitis. Per això cal ser molt curosos amb el raspallat. S’aconsella començar a fer-lo als 6 mesos de vida o quan surtin les primeres dents. Es fa amb filaments tous i un dentifrici fluorat, dues vegades al dia. En tothom i com a norma, s’ha de fer o després de cada àpat o sinó dues vegades al dia, i sempre abans d’anar a dormir. En infants, el mànec del raspall ha de tenir una llargada proporcionada, i el capçal ha de ser petit, arrodonit i els filaments de material sintètic suau. El raspall pot ser elèctric (preferible) o manual, és personal i intransferible i s’ha de renovar quan les puntes dels filaments estan gastades o doblegades. Si parlem de dentifricis, sobretot els fluorats, poden curar i reparar les lesions inicials de la càries.

"El que cal fer sempre, sense descuidar, ni oblidar mai, és anar a les revisions d’odontologia i fer cas de les instruccions dels professionals especialitzats en salut bucodental"

La tècnica del raspallat no és complicada, però cal dedicar-li temps i estar concentrat en el que s’està fent, per fer-ho bé. Es farà una pressió suau durant dos o tres minuts, amb moviments circulars sobre les superfícies. Els raspallats es fan de dalt a baix quan netegem la part superior de la boca i de baix amunt en la inferior. La llengua es raspallarà suaument. No s’ha de glopejar després del raspallat, només s’escopirà i s’esbandirà. No es deixarà cap superfície per netejar.

També són útils el fil de seda, els raspalls interdentals (per a les ortodòncies, els implants dentals i les malalties gingivals), els col·lutoris (per a la prevenció de càries, millora de l’estat de les genives, disminució de la sensibilitat dental o del mal alè) i també els xiclets de xilitol.

La higiene fora de casa, quan no es té el kit dental, es pot fer glopejant aigua diverses vegades, menjant una peça de fruita (poma) o mastegant xiclets sense sucre.

I el que cal fer sempre, sense descuidar, ni oblidar mai, és anar a les revisions d’odontologia i fer cas de les instruccions dels professionals especialitzats en salut bucodental. S’aconseguirà retornar el somriure feliç i lluminós, sinònim de salut.