La Badia de Roses amaga el prat de gram més extens del món

Fa uns anys, el biòleg Bernat Garrigós es va adonar, fent observacions a la platja dels Aiguamolls de l’Empordà, que hi havia molts ocells. Això li va fer pensar que allà hi havia alguna cosa més que fang i sorra com determinava la cartografia oficial. Va començar a fer immersions i es va adonar del tresor que amagava: la Cymodocea nodosa o gram de mar. Amb el pas del temps, Bernat Garrigós va crear la Fundació Alive, de la que és president, «per donar solidesa al projecte de seguiment del gram». I no errava gens perquè aquest prat s’estén 800 hectàrees des de Roses fins l’Escala i és el més extens cartografiat fins a dia d’avui al món. Per donar-ho a conèixer publiquen el llibre Una planta sota el mar (Brau) de Sònia Duñach, Bernat Garrigós i Boris Weitzmann amb el que es vol apropar, de manera didàctica i molt visual, aquest tresor natural, refugi i aliment d’espècies de flora i fauna -n’hi ha 210 censades-, un ecosistema de gran valor.

Sònia Duñach explica que el llibre «recull la documentació del seguiment fet durant anys», però també la bibliografia existent sobre la Cymodocea que, admet l’autora, «no és massa, a diferència del que succeeix amb la Posidonia oceànica» de la que s’ha escrit molt i que és endèmica del Mediterrani. «La Cymodocea és com l’aneguet lleig de les fanerògames marines», comenta Sònia Duñach tot matisant que es tracta d’una planta, no d’una alga. El cert és que la Posidonia va estar molt amenaçada i, per això, es van destinar molts recursos per protegir les zones on n’hi havia. La Cymodocea és una planta «molt més resistent i colonitzadora de nous espais». En aquest sentit, creix uns dos metres i mig l’any, cosa que, segons Duñach, «és molt» tot i que ho justifica perquè «al ser colonitzadora ha de tenir recursos per poder créixer i, amb grans llevantades, no extingir-se en aquell hàbitat».

Un estudi del biòleg Bernat Hereu de la Universitat de Barcelona, qui oferirà una xerrada el 4 de juny a Roses, ha permès fer un seguiment dels moviments dels peixos, a partir de la instal·lació d’uns hidròfons (estacions detectores). Amb això s’ha constatat que els peixos, que van de la reserva marina del cap de Creus fins a les illes Medes, no ho fan en línia recta, com seria previsible per estalviar recursos, sinó que passen pel prat de gram que, a mesura que s’acosta a l’Escala és més dens i ample. Ho fan, diu Duñach, perquè aquest «és un lloc que els ofereix refugi i alimentació».

El prat de gram de la Badia de Roses té un valor mediambiental molt rellevant. Com explica Sònia Duñach, «el prat té l’avantatge de no viure grans impactes, més enllà dels naturals com les llevantades que el canvi climàtic pot agreujar o les dinàmiques litorals». Tot i això no és aliè a la pressió antròpica, entre la que trobaríem el garrejar dels pescadors de calamars o sèpies, que el què fan és anar a la deriva i, per evitar fer-ho massa ràpid, llancen l’àncora que els serveix de fre. Una de les voluntats amb la que neix aquest llibre, explica Sònia Duñach, és evidenciar que el prat es troba bé de salut i no pateix massa impactes, però que caldria planificar el seu manteniment i això es podria fer a través de la figura de protecció Xarxa Natura 2000 -una xarxa europea d’espais naturals- ja present als Aiguamolls, «però on no es fa cap mena de gestió».

Una planta sota el mar és el primer volum d’una col·lecció de llibres de divulgació de temàtica natural, batejada com La Guita, recordant la primera cigonya reintroduïda als Aiguamolls. El llibre es va presentar fa uns dies a l’Escala i aquest divendres 26 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre, es farà al Convent de Santa Clara, a Castelló d’Empúries. El 30 de maig, a Roses.

Una planta sota el mar

Autors: Sònia Duñach, Bernat Garrigós i Marc Weitzmann

Editorial: Brau

Pàgines: 158

Preu: 18 euros

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ