Amor propi

Sense voler que el que escric s’entengui com una crítica cap a governs precedents, i donant per suposat que tots els alcaldes i regidors d’un municipi fan en cada moment el millor que consideren per a la població, sembla que el nou govern municipal s’hi està posant de debò. No sé si és perquè en les penúltimes eleccions, amb un pacte que semblava inversemblant, els van arrancar de soca-rel d’unes cadires que ja pensaven que eren seves i possiblement aquesta cura d’humilitat de quatre anys a l’oposició els ha fet entrar amb més ganes i empenta. Quedi clar que el que dic és només una sensació, però a mi m’ho sembla.

Igualment, afirmo que em van agradar les paraules del nostre alcalde apel·lant a l’orgull figuerenc la nit de Reis. Cal recordar que l’orgull és aquella virtut de la qual ens parlen els nostres avis i pares, de la qual la ciutat gaudia fa ja unes quantes dècades i que sembla que es va anar perdent amb el pas dels anys i les desastroses polítiques dels nostres governants.

Sé que la gestió es basa en alguna cosa més que en les paraules, de xerrameques i promeses incomplertes l’infern, i segurament el cel, en són ben plens, però sí que penso que els fonaments com l’orgull i l’amor propi són la base per bastir una ciutat de futur.

"Deixem doncs que els governants i els ciutadans facin la seva feina, que és remar sempre en una mateixa direcció cap al bé comú de persones i ciutats"

Potser posats a criticar, el que no seria tan recomanable és que aquest bocí d’orgull de ciutat que evoca el nostre alcalde, sigui objecte de petició als Reis Mags de l’Orient que ens van visitar fa un parell de setmanes. Ep, que no és que els mags no ens puguin ajudar en aquest propòsit, que ja sabem que la màgia ho pot tot, però tal volta no seria el més aconsellable apel·lar a l’amor propi dels vilatans encomanant després el seu aconseguiment als Tres Reis per molt màgics que siguin. Perquè a la vida, a les famílies, a les empreses i a les viles, a menys que no hi conflueixin factors greus o de força major, sol haver-hi elements intrínsecs suficients per automotivar-se sense responsabilitzar-ne únicament els déus, els progenitors o els caps.

Deixem doncs que els governants i els ciutadans facin la seva feina, que és remar sempre en una mateixa direcció cap al bé comú de persones i ciutats, i millor reservem la màgia oriental per resoldre les coses més greus com poden ser guerres i epidèmies o, com a mínim, per proveir de joguines a tots els nens del món.

L'alcalde de Figueres demana als Reis que deixin "un bocí d'orgull de ciutat" a cada llar