Per mi viure del ‘cuento’ és cultivar marihuana, fer veure que no tenim ingressos i rebre ajudes de les administracions». La insistència del portaveu de la CUP, Xavier Colomer, va acabar portant Jordi Masquef a explicar que entén l’alcalde de Figueres per una expressió, «viure del cuento», que ha fet fortuna d’ençà que el mateix batlle la va deixar anar en una entrevista en aquest setmanari. No ens enganyem, en el rerefons del combat dialèctic entre Masquef i Colomer hi ha la manera com tots creuen que s’ha de gestionar el fenomen de la immigració. Segons Masquef, ell no va per aquest camí – «m’és igual que tingui cognom català o no en tingui, la llei és igual per a tothom». I, en canvi, per a Colomer, el relat de l’alcalde pot ser benzina per a discursos que «recorden als que es feien a Alemanya als anys trenta». Però, ideologies a banda, hi ha una realitat que no es pot obviar. I que va més enllà del «problema» de la immigració. I és que les drogues en general i la marihuana en particular s’han convertit en el modus vivendi de massa gent. I d’aquest «cuento» en viuen immigrants, espanyols, i empordanesos de vuit generacions de cognoms catalans.

No hi ha cap estadística pública que avali amb dades la idea que la immigració sigui el culpable directe de la multireincidència a Catalunya. En canvi, diferents càrrecs dels Mossos s’han fet un fart d’alertar de l’increment de delictes que suposa que el país, amb l’Alt Empordà de porta d’entrada, s’hagi convertit en la «gran plantació d’Europa». Dues notícies d’aquesta setmana demostren que Figueres té un problema amb els delinqüents reincidents –«13 delinqüents acumulen 98 detencions» –; i un altre amb la gestió de la immigració: «Desmantellen que regularitzava immigrants de forma fraudulenta». Però, gairebé cada setmana, en publiquem més relacionades amb plantacions de marihuana. Tantes que gairebé ja no són ni notícia. Quan, segurament, són les notícies que, en part, permeten explicar i entendre millor les altres dues.