Opinió

Escudella i carn d'olla

"La nostra escudella d’una senzillesa escandalosa no té ingredients de luxe, però ens festeja els sentits mentre desprèn deliciosa aquella olor plaent dels somnis que ens recorda de nou l’ordre feliç del món"

Isabel Guzman

Isabel Guzman

L’escudella és sens dubte, la nostra particular poció màgica. El caldo amb denominació d’origen, testimoni d’una sòlida herència gastronòmica, tradicional de la nostra cuina empordanesa.

Una fórmula de brou dens, amb substància; on els galets com boteruts llaguts, suren transportant emocions, en un mar color d’ivori. És el resultat del maridatge perfecte de les menges més senzilles de la nostra terra. Verdures treballades amb fatigues per mans expertes, conformen un fabulós univers de colors i textures discretes, sense pretensions de rei. Disposades, ordenades en la justa mesura: ara un pensament de col, ara un bocí de carrota o una petita ànima de trumfa, gustoses festegen amb l’os de pernil, el tall de pollastre o una petita mossegada de vedella.

Tots aliments diversos que fan rotllana dins l’olla i arrenquen bull regalant una flaire coneguda, deliciosa que colonitza tot l’espai. Una olor fascinant, memorable, que ens trasllada a temps passats sacsejats per aquella enèrgica tramuntana que, poderosa, colpejava els vidres i feia tremolar la vida. Beuratge màgic amb un filtre de misteri que ens situa en el punt exacte al bell mig de la il·lusió i l’enyorança. Just aquell espai precís dins la cuina, on l’àvia remenava amb encert el caldo, acompanyada sempre del seu cullerot fidel en totes les batalles culinàries.

"Un brou que recull amb encert un tarannà senzill on l’estalvi i l’aprofitament esdevenen el nostre senyal d’identitat"

Cada ingredient brilla amb identitat pròpia i, manyegat per les flames destil.la un aroma particular de la nostra terra. Una sopa rodona, perfecta salpebrada al gust i amanida amb unes gotes d’oli que coquetes mirallegen dins el plat com petites cuques de llum.

Un brou que recull amb encert un tarannà senzill on l’estalvi i l’aprofitament esdevenen el nostre senyal d’identitat. Representa sens dubte la nostra petita i humil exquisidesa, l’excusa perfecta per compartir estones xerrant, secretejant records antics que, amorosits per una flaire intensa, reviuen dins la nostra memòria amb la solidesa del marbre.

La nostra escudella d’una senzillesa escandalosa no té ingredients de luxe, però ens festeja els sentits mentre desprèn deliciosa aquella olor plaent dels somnis que ens recorda de nou l’ordre feliç del món.