Les escombraries mouen milions

El Diccionari de sinònims Franquesa ofereix un bon nombre d’opcions per a la paraula tip. Fart, fastiguejat o enfastidit, en són algunes. També hi ha expressions com estar fins als ulls, o les celles; fins al capdamunt o tenir-ne el palp ple. Poques, diria jo, per expressar què sento quan rebo una trucada spam a qualsevol hora del dia o de la nit. És inacceptable! Crec que molts de vosaltres compartireu aquest emprenyament.

La Llei General de Telecomunicacions, que prohibeix les trucades comercials sense consentiment previ, va entrar en vigor fa poc més de mig any. En canvi, m’aventuro a afirmar que s’han multiplicat. Ja no és només una percepció, sinó que miro la pantalla del meu mòbil i veig com he bloquejat nombroses trucades de números identificats com a brossa al llarg de tota la setmana, festius inclosos. Una situació que es repeteix entre amics, coneguts i saludats.

«Aquest nou negoci continuarà movent milions si seguim actuant amb candidesa. Com us deia, n’estic tip!»

El més trist de tot plegat és que, quan decideixes atendre una d’aquestes trucades o t’agafen despistat, poques vegades et trobes amb una persona a l’altra banda. Com a molt, músiques soporíferes que et conviden a penjar pocs segons després. I si coincideixes amb vida humana, rarament aquesta interlocució és capaç de despertar un mínim interès. No soc una persona sospitosa de no creure en les virtuts del màrqueting, ara bé, aquest ús tan agressiu diu molt poc de les empreses que representen.

També és cert que hem d’entonar un mea culpa. Massa sovint, donem el nostre consentiment a rebre aquestes trucades o d’altres comunicacions similars inconscientment. Signem documents o fem un clic de ratolí sense llegir la lletra petita que inclou la nostra autorització. Per tant, prevenció.

Aquesta intrusió m’ha fet recordar aquells venedors que tot sovint trucaven a la porta de casa dels meus pares amb ofertes d’enciclopèdies o d’altres propostes menys interessants. Quina diferència de tracte! No m’imagino avui a José Manuel Lara o Amancio Ortega, dues persones que saben molt bé què és trepitjar carrer per vendre, aixecant els seus imperis a cop de trucades escombraries. Això sí, aquest nou negoci continuarà movent milions si seguim actuant amb candidesa. Com us deia, n’estic tip!