«La frontera no ha de ser una barrera»

Convertir en molt més habitual el fet de travessar la frontera per «anar a treballar» o per «rebre tractament mèdic» i, sobretot, tenir clar que «el nostre futur es juga a escala transfronterera». El vicepresident del Departament dels Pirineus Orientals, Nicolas Garcia, va ser la «veu dels catalans del nord» en l’acte de presentació de l’Espai Català Transfronterer. En una trobada a Girona, Generalitat, Diputació i la institució representada per Garcia van constituir un espai que, d’entrada, neix amb l’objectiu de cooperar per captar fons europeus (fins a 5 milions d’euros en les dues primeres fases). Però que hauria d’anar molt més enllà. «La frontera no ha de ser una barrera, volem esborrar-ne els efectes negatius». La frase és de Valeria Cenacchi, del Programa de Política Regional de la Comissió Europea, i la recull l’Independant en la seva crònica de la posada en marxa de l’Espai Català Transfronterer que, com recorden des del diari de Perpinyà, pot reunir sota el seu paraigua més d’1.200.000 habitants i 447 municipis.

La simbòlica reobertura de la delegació de Televisió de Catalunya a Perpinyà, amb una periodista provinent de la nord-catalana Ràdio Arrels (Laura Bertran) en el lloc de l’històric Pere Codonyan, és un bon punt de partida. Les apel·lacions dels polítics del sud situant la defensa del català com a un dels eixos prioritaris de l’Espai Català Transfronterer són importants. Però cal anar molt més enllà. Més enllà de la lluita conjunta per la supervivència del català. O del trajecte dels catalans del nord per comprar als supermercats de la Jonquera i dels del sud per anar als mercats de Nadal. Cal aprofitar la captació dels fons europeus com una via per a la qual transiti el viatge cap a una desaparició (real i mental) de la frontera. En «travessar-la per anar a treballar o per anar al metge», que deia Nicolas Garcia. I per anar a estudiar o, simplement, per viure a Catalunya. Sigui del sud o del nord.