Opinió | EDITORIAL

Dones cobrant 700 euros i joves antifeministes

«Un 54% dels nois catalans de 16 a 24 anys creuen que el 'moviment feminista ha anat massa lluny'»

8-M a Figueres.

8-M a Figueres. / Andrea Bolcato

Un sou de 700 euros en negre per treballar 11 hores al dia, de la una del migdia a les dotze de la nit. Aquesta és la feina, sense contracte, que Lucia Burgos va trobar quan va arribar a Figueres. Burgos, de trenta-quatre anys, té formació com a pedagoga, però la manca de papers la va abocar a una doble discriminació salarial: per ser dona i per ser immigrant. El cas de Lucia Burgos és un dels exemples reals, de dones amb noms i cognoms que viuen a l’Alt Empordà, que serveixen per posar cara a la colpidora dada que s’extreu d’un estudi elaborat pel sindicat CCOO. «Una dona d’origen migrant hauria d’augmentar el seu salari un 61,4% per arribar a cobrar el que cobra de mitjana un home amb nacionalitat espanyola». Una realitat, la de les dones migrants, que a les portes d’una nova celebració del 8-M ens serveix per recordar que els innegables avenços fets per eliminar la bretxa salarial entre homes i dones encara no són suficients. O, almenys, no són suficients per a totes les capes de la nostra societat.

La pervivència de les desigualtats entre homes i dones, no només salarials, sinó també en aspectes com el repartiment de les càrregues per les feines domèstiques o la cura de fills i les persones dependents, continuen convertint en necessària la conscienciació feminista. Les darreres enquestes del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) revelen un notable repunt de les actituds més conservadores, i contràries al feminisme, entre els menors de vint-i-cinc anys. Un 54% dels nois catalans de 16 a 24 anys creuen que el «moviment feminista ha anat massa lluny», una opinió que comparteixen el 28% de les noies de la mateixa edat. Uns percentatges que ens avisen que els drets i els avenços aconseguits en les darreres dècades han de ser defensats, i reivindicats, amb més força que mai.

Especialment, en uns moments en què les posicions polítiques més conservadores agafen força arreu del món. Cap millora es pot donar per assegurada i encara queda molt camí per recórrer, perquè les noves generacions no vagin enrere. La violència masclista, la precarització, la càrrega mental, les dificultats per ocupar posicions de poder i la lluita constant contra uns estereotips de gènere que pretenen limitar el creixement personal i professional de les dones són reptes que, de manera inqüestionable, han d’estar sobre la taula.