8-M · Dia Internacional de la Dona

Dones immigrants a l'Alt Empordà: «Em pagaven 700 euros per treballar 11 hores al dia»

La bretxa salarial entre les dones immigrants i del país s’eixampla al 27,8%

La desigualtat resulta més elevada per nacionalitat que per gènere

Moltes provenen de feines qualificades, però han d'acceptar treballs mal remunerats

La bretxa salarial entre les dones immigrants i del país s’eixampla al 27,8%.

La bretxa salarial entre les dones immigrants i del país s’eixampla al 27,8%. / Eduard Martí

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Un any més, la bretxa salarial continua sent un fenomen persistent que afecta les dones en tot el món. Per això, el 8-M és una data important per reivindicar que la lluita per la igualtat continua endavant. Les dones cobren de mitjana un 20% menys que els homes a Catalunya, i només el 33,8% dels càrrecs directius a Catalunya estan ocupats per dones. Aquesta bretxa no només es manifesta en les diferències de salaris entre homes i dones, sinó també en les disparitats experimentades per les dones immigrants, que s’enfronten a reptes addicionals en el seu entorn laboral i social.

La bretxa salarial per nacionalitat continua sent més elevada que la bretxa salarial de gènere: els salaris dels homes estrangers haurien de créixer un 31,8% per igualar els dels homes amb nacionalitat espanyola, i els salaris de les dones amb nacionalitat estrangera haurien d’augmentar un 27,8% per arribar al nivell dels de les dones amb nacionalitat espanyola. El salari mitjà d’una dona estrangera hauria de créixer un 61,4%, per igualar el salari mitjà dels homes amb nacionalitat espanyola.

Realitat complexa

Les dones immigrants enfronten una realitat particularment complexa, tal com evidencien les experiències de Lucia Burgos i Rosa Ramírez procedents d'Hondures. La seva transició cap a una nova vida a Catalunya les situa en circumstàncies d’explotació laboral, discriminació i dificultats per regularitzar la seva situació migratòria. Això s’agreuja pel fet que moltes provenen de feines qualificades als seus països d’origen, però es veuen obligades a acceptar treballs mal remunerats i sense drets laborals.

Lucía, de 34 anys i de formació pedagoga, explica que «malgrat que tinguem una formació, a causa dels diferents obstacles per a poder homologar els nostres títols o donar valor a la nostra experiència laboral als nostres països d’origen, se’ns relega a un treball, el domèstic, que és molt important, però mal pagat». En el seu cas, fa només quatre mesos que viu a Figueres, però a causa de la situació en què viu, assegura, «sovint penso a tornar al mes país». Viu amb la seva cosina que treballa en el sector de la neteja, també, i «per aquesta part estic més calmada. Tampoc al meu país no he deixat ni fills ni parella, però sí mare i germans». Quan feia un mes que estava aquí va trobar una feina «però em pagaven molt poc, 700 euros per fer d’1 de la tarda a 12 de la matinada i, és clar, sense contracte. Era una explotació i vaig deixar la feina. Saben que no està ben fet i el que per llei ens correspon, però s’aprofiten de la necessitat que tenim. És difícil, però no ens podem deixar explotar». Fa poc ha començat en una nova empresa on fa de 8 a 4 i rep un sou millor, tot i que, com que no té contracte, no disposa de cap dret.

«Hauria d’existir una igualtat sense importar la cultura, l’edat, cal veure a totes les persones per igual»

Lucía Burgos

— 34 anys

La Rosa, de 38 anys, va estudiar Enginyeria industrial i al seu país havia treballat a la Secretaria de Turisme del Govern, en el Departament d’Investigació i immigració, en un banc: «Treballs molt ben qualificats, però va haver-hi un canvi de govern i em van acomiadar». Fa un any i mig que resideix a Figueres i treballa com a cuidadora d’una persona gran i rep un salari de 700 euros mensuals «que no arriba ni per cobrir les meves necessitats personals». Paga 300 euros per una habitació i a part «he de comprar el menjar, les coses personals, internet, la recàrrega de l’autobús per anar a la feina. És per això que vaig fent hores de neteja per diferents cases i busco una feina de cap de setmana per poder enviar diners a casa». No és la realitat que va imaginar quan va arribar a l’Alt Empordà: «He hagut d’afrontar un canvi radical».

Va venir a Figueres, perquè aquí vivia la seva parella, també d’Hondures, amb l’objectiu d’aconseguir una vida més digna per a la seva filla de 13 anys que viu i estudia a Hondures. «En separar-me, he vist interrompuda l’oportunitat de regularitzar la meva situació al país i ara hauré d’esperar per iniciar els tràmits». En ambdós casos, les dues dones provenen de feines qualificades al seu país, però les circumstàncies polítiques i econòmiques les han forçat a buscar una vida millor a Catalunya. A les portes del 8-M, posen de manifest la necessitat imperiosa d’igualtat, tant en termes de gènere com de nacionalitat, i reivindiquen el respecte als seus drets humans fonamentals.

La Rosa assegura que «hi ha moltes dificultats i persones que ens fan difícil la vida aquí. En el tracte ens denigren, ens fan de menys, als llatinoamericans. No tothom», precisa, però «entres en una botiga i, si vols comprar, et miren amb recel». Les poques oportunitats laborals a causa de la seva irregularitat al país fa que «agafis el que et surti, t’acomodes i acceptes moltes coses que no t’agraden. T’adaptes als horaris, no tens drets de pagues, tampoc d’assegurança, ni vacances, ni tan sols el dret a estar malalta».

«He hagut d’afrontar un canvi radical, no em trobo en la situació que vaig imaginar quan vaig arribar a Figueres»

Rosa Ramírez

— 38 anys

És essencial que les polítiques públiques abordin aquestes disparitats amb una perspectiva feminista, incloent-hi la mesura precisa del seu impacte en les dones. Un pacte integral de cures emergeix com una prioritat, reconeixent el dret a ser cuidat i cuidada i dignificant les tasques femenines, particularment en famílies monoparentals i en les situacions de manca de suport familiar, com és el cas de les dones immigrants.

Tot i les iniciatives per abordar la bretxa salarial, les dades més recents mostren un preocupant augment d’aquesta, especialment entre les dones en edats reproductives. Aquest fenomen reflecteix la necessitat urgent de mesures més efectives i transformadores per garantir la igualtat de gènere i el respecte als drets laborals de totes les persones, independentment del seu origen o gènere.

En aquest camí, la inclusió de les veus i les necessitats de les dones immigrants emergeix com un aspecte crític per a la construcció d’una societat més justa i inclusiva. «Som dones i hauria d’existir una igualtat sense importar la cultura, sense distinció d’edat, s’hauria de veure a totes les persones d’igual manera. Sovint a les dones se’ns tracta malament i s’aprofiten de nosaltres perquè ens veuen dèbils i és difícil fer valer els teus drets, però jo no em puc deixar explotar» conclouen.

Subscriu-te per seguir llegint

L’abandó engoleix la plaça de braus de Figueres

Les parts han arribat a un acord i l’Audiència li ha imposat una pena d’1 anyi 11 mesos de presó; també haurà de pagar les despeses de detectius L'acusat d'esquenes a l'Audiència de Girona L'acusat d'esquenes a l'Audiència de Girona / ARIADNA SALA Ariadna Sala Ariadna Sala Girona 16 JUN L 2024 6:30 L’Audiència de Girona ha condemnat un home per falsificar informació mèdica i intentar estafar quatre asseguradores per cobrar l’assegurança de vida a l’Alt Empordà. L’acusat va admetre els fets davant el tribunal de la secció quarta, i les acusacions i la defensa van acordar una pena d’1 any i 11 mesos de presó que li permetrà eludir l’ingrés al centre penitenciari. Els fets són de l’any 2016, i això ha permès que la fiscalia hagi proposat per l’acord que s’apliqui una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes pel temps que ha trigat el cas a arribar a judici. PUBLICIDAD El tribunal ha fet constar a la sentència que el processat haurà de fer front al pagament dels costos del procediment, expressament els de les asseguradores. Així, una d’elles ha aportat un informe de més de 12.000 euros destinats a investigar mitjançant detectius privats que el processat complís els requisits per cobrar l’assegurança de vida. Tal com detalla l’escrit d’acusació de la fiscalia que l’acusat ha admès, entre el 2013 i el 2015 el processat va contractar quatre assegurances de vida per cobrir una incapacitat permanent absoluta en quatre asseguradores, que en cas de fer-se efectiva implicaria el cobrament de 300.000 euros. Durant la contractació de les pòlisses, va ometre aportar dades de la seva història clínica entre el 2004 i el 2016, on li constaven diversos problemes rellevants de salut. En canvi, va aportar altres documents que van ser alterats per ell perquè els paràmetres fossin normals. Tot plegat ho va fer per cobrar la quantia tot i saber que no es complien els requisits per fer-ho. Una estafa detectada A finals de l’any 2016 l’acusat va demanar a les entitats el pagament de les pòlisses, al·legant que li havia estat concedida la invalidesa absoluta i permanent. Finalment, cap de les asseguradores va concedir-li el pagament de la pòlissa perquè després d’investigar pel seu compte la veracitat de la petició van descobrir que la documentació que havia aportat estava manipulada. Et pot interessar El processat ha estat condemnat per quatre intents d’estafa agreujada en concurs medial amb un delicte de falsedat de certificats mèdics. Inicialment li demanaven quatre anys de presó, però l’acord de conformitat i el temps que ha transcorregut des que van tenir lloc ha propiciat una rebaixa de pena que ha acceptat. A banda de la pena de presó, que no complirà entre reixes si no comet cap delicte en els pròxims tres anys, també haurà de pagar una multa de 1.080 euros. La sentència ha estat dictada de forma oral.

Les parts han arribat a un acord i l’Audiència li ha imposat una pena d’1 anyi 11 mesos de presó; també haurà de pagar les despeses de detectius L'acusat d'esquenes a l'Audiència de Girona L'acusat d'esquenes a l'Audiència de Girona / ARIADNA SALA  Ariadna Sala Ariadna Sala  Girona 16 JUN L 2024 6:30 L’Audiència de Girona ha condemnat un home per falsificar informació mèdica i intentar estafar quatre asseguradores per cobrar l’assegurança de vida a l’Alt Empordà. L’acusat va admetre els fets davant el tribunal de la secció quarta, i les acusacions i la defensa van acordar una pena d’1 any i 11 mesos de presó que li permetrà eludir l’ingrés al centre penitenciari.   Els fets són de l’any 2016, i això ha permès que la fiscalia hagi proposat per l’acord que s’apliqui una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes pel temps que ha trigat el cas a arribar a judici.   PUBLICIDAD   El tribunal ha fet constar a la sentència que el processat haurà de fer front al pagament dels costos del procediment, expressament els de les asseguradores. Així, una d’elles ha aportat un informe de més de 12.000 euros destinats a investigar mitjançant detectius privats que el processat complís els requisits per cobrar l’assegurança de vida.    Tal com detalla l’escrit d’acusació de la fiscalia que l’acusat ha admès, entre el 2013 i el 2015 el processat va contractar quatre assegurances de vida per cobrir una incapacitat permanent absoluta en quatre asseguradores, que en cas de fer-se efectiva implicaria el cobrament de 300.000 euros. Durant la contractació de les pòlisses, va ometre aportar dades de la seva història clínica entre el 2004 i el 2016, on li constaven diversos problemes rellevants de salut. En canvi, va aportar altres documents que van ser alterats per ell perquè els paràmetres fossin normals. Tot plegat ho va fer per cobrar la quantia tot i saber que no es complien els requisits per fer-ho.  Una estafa detectada A finals de l’any 2016 l’acusat va demanar a les entitats el pagament de les pòlisses, al·legant que li havia estat concedida la invalidesa absoluta i permanent. Finalment, cap de les asseguradores va concedir-li el pagament de la pòlissa perquè després d’investigar pel seu compte la veracitat de la petició van descobrir que la documentació que havia aportat estava manipulada.   Et pot interessar       El processat ha estat condemnat per quatre intents d’estafa agreujada en concurs medial amb un delicte de falsedat de certificats mèdics. Inicialment li demanaven quatre anys de presó, però l’acord de conformitat i el temps que ha transcorregut des que van tenir lloc ha propiciat una rebaixa de pena que ha acceptat. A banda de la pena de presó, que no complirà entre reixes si no comet cap delicte en els pròxims tres anys, també haurà de pagar una multa de 1.080 euros. La sentència ha estat dictada de forma oral.
Els amants del suquet de peix tenen una cita a Roses del 21 al 30 de juny
L’històric porxo de la plaça del Fort de Capmany llueix després de la seva restauració
Rull avisa que detenir Puigdemont implicaria "prevaricar"
Un projecte educatiu a Figueres genera consciència ambiental
Defuncions del 16 de juny de 2024 a l'Alt Empordà
La decisió