Una exposició realça el paper de la dona, d'ahir i d'avui, en les fàbriques de salaó de l'Escala

«L’Escala és el poble que més pot explicar la salaó a Catalunya, per més tradició, ja que des del segle XVI es fa ininterrompudament i només es va aturar per la guerra civil», diu la directora del Museu de l’Anxova i de la Sal, Lurdes Boix. De la salaó, se n’ocupaven sempre les dones, «elles eren les expertes, les que la varen continuar de mares a filles». D’això parla l’exposició Salaó és nom de dona, el primer homenatge a les treballadores de les fàbriques d’anxova i sardina «d’ahir, d’avui i de sempre», que s’inaugura a l’Alfolí de la Sal divendres a les set de la tarda.

L’Arxiu Històric de l’Escala disposava, pràcticament, d’una desena de fotografies antigues de les fàbriques de salaó i d’aquestes, fetes per Josep Esquirol i Joan Lassús, en ben poques apareixien dones. Ha calgut, doncs, fer una recerca entre particulars i, remenant calaixos, han arribat a la vintena, totes en blanc i negre. Algunes de les dones que hi apareixen encara viuen. Totes s’exposaran ara a l’Alfolí de la Sal per iniciativa de la regidora d’Acció Social, Clàudia de Cruz, i això serà una avantsala d’una mostra molt més àmplia, amb una seixantena d’imatges, també a color, que es veurà a l’octubre al Museu de l’Anxova i de la Sal.

Des de l’any 1990, Lurdes Boix, com a arxivera, ha entrevistat desenes de dones escalenques, algunes ja desaparegudes, que han dut a terme «feines organitzades i remunerades» com remendar xarxes, espigolar blat o fer la salaó, però totes han restat «a l’ombra». Boix recorda que a Empúries ja hi havia una factoria de salaó de peix al segle I dC, que «fenicis, grecs i romans eren uns mestres de la salaó de tonyina, peix petit i les salses com el gàrum que s’exportava». Però aquella era una salaó diferent de la iniciada a mitjans del segle XVI, que és la que ha arribat a les actuals fàbriques. Van ser els pescadors de sardinals procedents del sud de França els que van dur l’art que permetia capturar moltes anxoves i sardines. Això va obligar a transformar la salaó passant d’una manera rudimentària a fer-la a escala industrial, «una salaó amb sal granada seca i brou, que era aigua amb una gran quantitat de sal». En aquella activitat, es troba l’origen del poblament de l’actual Escala.

Qui duia a terme aquella tasca eren, per descomptat, les dones perquè «els homes –també els pagesos que es venien els camps per fer-se armadors– anaven a mar». Lurdes Boix reconeix que no hi ha registres de les dones que hi treballaven, que a l’inici eren de la família, però que després van haver de llogar altres dones perquè la feina s’ampliava. Aquesta indústria es manté fins a la dècada dels anys 60 del segle XX quan es pateix una crisi a causa del turisme i de la que se salven les «sis fàbriques que es traslladen fora vila» i que encara avui es mantenen.

Aquesta exposició forma part dels actes del Dia de la Dona Treballadora que també inclou un vermut feminista a la Riba, la inauguració d’una altra exposició Cos 8, de DonArt al Gavià, teatre amb Anna Roca i un itinerari guiat pel jaciment d’Empúries sobre la dona en el món clàssic.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ