Notable en felicitat

Ja fa quaranta anys que el Doctor Felicitat va posar les bases per mesurar el Benestar Subjectiu. Ed Diener i altres estudiosos varen fonamentar aquest estudi que, en resum, es refereix a com les persones experimentem i avaluem diferents aspectes de la nostra vida. La Generalitat acaba de fer seu aquest indicador i segons les dades extretes a partir de quatre mil enquestes, els catalans freguem el notable en felicitat si esgarrapem una dècima més a la nota mitjana final, un 6,9. No està gens malament, si ho comparem amb el soroll que sovint percebem en el nostre dia a dia, en què el negativisme i l’enfrontament permanent tenen un altaveu més potent que una visió positiva i constructiva de la vida.

Aquesta presentació ha coincidit en el temps amb la difusió dels resultats de l’estudi de Satisfacció dels europeus, elaborat per Eurostat. Malgrat que són mètodes diferents, podríem dir que no estem lluny de la mitjana continental, que se situa en el 7,1, la mateixa que té el conjunt d’Espanya. Si històricament, es relaciona la felicitat amb els diners, aquest estudi anual qüestiona aquesta afirmació. Romania i Polònia, dos països amb els ingressos més baixos, ocupen els primers llocs de satisfacció general, empatats amb Finlàndia i només superats per Àustria. En canvi, la sòlida economia alemanya sembla deixar satisfets els seus habitants amb una puntuació del 6,5.

Tornant a l’estudi de la Generalitat, aquí els dotze factors més importants per a la nostra societat són, per aquest ordre: salut, família, situació econòmica, àmbit laboral, vida personal, benestar emocional, malestar, propòsits, usos del temps i lleure, context polític i global, habitatge i salut mental. Mentre les persones amb més satisfacció amb la vida, destaquen els primers, els menys satisfets subratllen el malestar i la salut mental, i consideren que una millor situació econòmica contribuiria a millorar la seva satisfacció general.

Queda clar, per tant, que la felicitat és un estat subjectiu i variable, que pot canviar segons les circumstàncies i les expectatives de cadascú. Per això, el més important és ser conscients del que tenim i del que volem, i no deixar-nos influir per opinions o models que ens imposen els altres. Com deia l’escriptora Margaret Lee Runbeck: «La felicitat no és una estació a la qual s’arriba, sinó una manera de viatjar». Així que, bon viatge!