Imaginació!

Durant la revolta estudiantil del Maig 68 a París, el lema que ressonava per places i carrers era: «Imaginació al poder!». Lewis Carroll, el matemàtic anglès que va escriure Alícia al país de les meravelles, va dir: «La imaginació és l’única arma en la guerra contra la realitat». I entre molts altres que han sentenciat sobre la imaginació, recullo aquesta frase d’Albert Einstein: «En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement».

I malgrat que estem vivint moments de crisi... on és la imaginació? Aquesta facultat humana que permet crear imatges o pensar realitats no percebudes abans, sembla arraconada. Ara ens il·lusionem amb la intel·ligència artificial que no és res més que un refregit de dades –moltes dades!– que fan la sensació d’un gran coneixement. Però totes aquestes dades depenen de fets, idees, pensaments passats... però, i el futur?

Per crear un futur vàlid en un moment de crisi social, ecològica, de creences, energètica... necessitem imaginació. Molta imaginació. No serveix el passat. El que hem viscut és un bagatge important, si més no per vigilar de no ensopegar amb les mateixes pedres (amb les quals ensopeguem una vegada i una altra). Però necessitem obrir la ment més enllà de la realitat present. Sembla que d’aquí a alguns anys –ves a saber quants– res no serà igual. Llavors... som capaços de començar ja a formular una societat diferent per a un futur més o menys proper? És a dir, una societat més solidària. I no només començar a crear empatia amb tots els nostres congèneres, sinó també amb tot el medi que ens envolta: animals, vegetals, minerals... És cert, i està comprovat, que no som individus independents. Vull dir que no som capaços de viure independentment sense cap suport, ni ajuda d’altres éssers humans, i sense la col·laboració i entrega silenciosa per a la nostra subsistència i confort, dels animals, dels vegetals i dels minerals.

La terra ens aporta més del que volem i no li agraïm. És més, l’espoliem de tal manera que ja està donant símptomes d’esgotament. I, no obstant això, continuem mirant cap a una altra banda, com si els advertiments que hi ha arreu no anessin per a nosaltres. Per això necessitem comprendre la realitat de la crisi en la qual ens trobem i ser capaços de posar imaginació per anar més enllà. Molt més enllà!