Opinió | Des de l’Empordanet

La decisió

«La decisió», premiada al 67è Festival de Cinema de Donosti, el 2019, crea un profund realisme: silencis nerviosos, moments de sinceritat i alguna explosió

Celebració de Nadal al mes de juliol per acomiadar-se de la família.

Celebració de Nadal al mes de juliol per acomiadar-se de la família. / La decisión

Aquesta setmana passada he vist i revist el film La Decisió, (EUA, 2019) de Roger Mitxell, amb la participació de Susan Sarandon, Katy Winslet, Sam Neil..., en el qual una dona, que pateix esclerosi lateral amiotròfia (ELA), decideix acabar amb el seu sofriment per mitjà de l’eutanàsia amb l’ajuda del seu marit. No obstant això, la decisió comporta una sèrie de conflictes enterrats en el passat amb les seves filles i altres familiars propers.

La decisió, premiada al 67è Festival de Cinema de Donosti, el 2019, crea, en els 97 minuts que dura el film, un profund realisme: silencis nerviosos, moments de sinceritat, alguna explosió... Un bon film per obrir el debat, el cine-fòrum sobre un tema tan polèmic. Vull ressaltar que el títol original en anglès és Blackbird (Ocell negre), per fer evident el tema de la mort.

Poques pel·lícules parlen de l’eutanàsia, i aquí està tractat amb la sensibilitat adequada, i resolt amb gust en relació amb els espais i paisatges, i amb una fotografia que sap captar cada moment. A Espanya, la llei de l’eutanàsia està vigent des de juny de 2021. En aquests moments, a França, estan immersos en el debat parlamentari. A Bèlgica i als Països Baixos, ja fa temps que la llei està aprovada. Als EUA encara és il·legal, com ens fa constar aquest film.

Sense voler fer espòiler, no hi he descobert cap referència al transcendent, tot i que hi ha els valors de l’amor, la generositat i la serenor de la música. En ple mes de juliol, la protagonista emplaça la família reunida aquell cap de setmana per acomiadar la mare, a celebrar l’àpat de Nadal, on la comunió compartida és un porro que es passen els uns als altres.

Aquest film ha estat el punt de trobada per fer una sessió de fòrum entorn del tema de l’eutanàsia a la Sala d’Actes de l’Hospital de Figueres, promogut per la direcció i amb el suport d’Àltima i del Cineclub Diòptria, amb la participació de 25 persones, la majoria personal de l’Hospital.

"En una societat complexa i lliure, les lleis les voten les cambres legislatives, i la conducta personal l’ha de presidir la consciència"

El debat ha estat moderat per l’Esther, directora del Sociosanitari Bernat Jaume. Aquest ha estat molt ric i plural, fins a proposar una correcció al codi deontològic de la medicina, per tenir més atenció a les peticions dels pacients. La Tanit, responsable del servei per ajudar en el tema de l’eutanàsia, ha explicat les limitacions de la llei, i com no està contraposada a les cures pal·liatives, i que pot ajudar a fer disminuir els casos de suïcidi en persones greument malaltes.

Per la meva part, he suggerit algunes alternatives a la llei: les mateixes cures pal·liatives i la possibilitat de fer, abans que falti la consciència, el Testament vital, en el qual es demana la voluntat de cures pal·liatives per no sofrir, el fet de no allargar innecessàriament la vida, i el respecte per les pròpies conviccions de fe.

Del debat, on ha participat la majoria dels assistents, ressalto la varietat de propostes, experiències i problemàtiques que el personal mèdic d’un hospital té cada dia en relació amb la mort dels seus pacients.

La revista El Pregó 627, del mes de maig passat, parla de “Conviccions cristianes i lleis civils”, i manifesta “com en les actuals societats complexes i liberals de tradició cultural cristiana, en què els bisbes havien tingut veu destacada en el control moral, quan es promulguen lleis que inclouen aspectes èticament controvertibles, aquests bisbes acostumen a reaccionar emetent condemnes i mals humors en contra dels legisladors i la mateixa societat”. I parla en concret de la llei sobre l’eutanàsia a Espanya, i també de l’oposició a la llei d’amnistia.

L’article, signat per Ramon M. Nogués, acaba dient: “En definitiva, en una societat complexa i lliure, les lleis les voten les cambres legislatives, i la conducta personal l’ha de presidir la consciència. Quan una llei autoritza una conducta controvertida, tothom té responsablement el dret de no acollir-se a aquella autorització, perquè la responsable de l’ètica personal no és la llei sinó la consciència. I les lleis són de mínims i per a tothom”.

Val la pena de veure aquesta pel·lícula, i si és possible d’obrir debat i comentaris entorn de l’eutanàsia i entorn de molts altres temes.