Fer un «sinpa» al periodisme

Ens hem malacostumat a voler-ho tot sense pagar per res. L’Spotify, amb anuncis, encara que ens els passessin cada tres cançons i ens destrempés l’adrenalina en plena classe d’spinning, que si la música es pot escoltar gratis, per què pagar. Els tutorials de cuina, de ioga, d’ukelele o per sortir airós d’una reforma domèstica, també gratis, res de pagar per remenar pel calaix de sastre de YouTube. Els partits de futbol de Primera Divisió i de la Premier League, per pàgines web pirata. I les darreres novetats editorials, a descarregar-nos-les gratis. Netflix, compartit amb la família, els companys de feina, els veïns del replà, els antics col·legues d’EGB i el grupet de pares del curset de natació del fill petit, que així també anem a mitges amb Disney+, HBO, Prime Video, Filmin, Apple TV i Rakuten TV.

I és clar, a aquestes alçades de la pel·lícula i vista la magnitud de la tragèdia, pagar per llegir un diari ens sembla de jutjat de guàrdia. Ni cinc euros al mes per una subscripció digital, que és l’equivalent a un paquet de galetes Oreo al supermercat o a la cervesa i a la bossa de patates de rigor dels diumenges a l’hora del vermut, que si no no faria diumenge ni ja res tindria sentit.

«Amb el periodisme tothom s’hi atreveix. A exigir-li tot a canvi de res. Perquè total, és un servei al ciutadà. Com un trajecte en autobús, però fent un sinpa (sin pagar)»

Ens hem malacostumat, cregut i autoimposat que la informació que consumim ha de ser gratuïta i, és clar, pagar per un servei que ja d’entrada titllem de regalat ens sembla una aberració. Una injustícia. Un atracament. Ningú es plantejaria plantar-se a la consulta del dentista i exigir-li una neteja bucal gratuïta al dia o no pagar a la dona de fer feines després de tres hores ensabonant i raspallant el pis perquè quedi com el Palau de Versalles.

Però amb el periodisme tothom s’hi atreveix. A exigir-li tot a canvi de res. Perquè total, és un servei al ciutadà. Com un trajecte en autobús, però fent un sinpa (sin pagar). Però li exigim qualitat, rigor, immediatesa, treball de camp, exclusives i investigacions de vida o mort, quan ningú està disposat a pagar als periodistes per la seva feina. El periodisme ja comença a ser una obra benèfica. I els que preteníem guanyar-nos la vida amb això, ens hem convertit en simpàtics voluntaris.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ