Mirar endavant per continuar fent ciutat

Quan ja has estat regidor de l’Ajuntament de Figueres, que et proposin formar part d’una candidatura, et planteja dubtes importants, sobretot si la teva carrera professional està consolidada i s’obren nous reptes i ofertes de millora en forma de nous projectes. El 2018 Agnès Lladó va venir a buscar-me per formar part de la candidatura d’ERC, jo no soc una persona de partit ni de militàncies, tot el contrari, soc ànima lliure i amb pensament i idees pròpies, això ho saben tots els que em coneixen i han treballat amb mi, però sí que soc una persona de paraula, compromesa i a la qual li agrada aportar als equips professionals il·lusió, idees clares i sobretot bones persones. La possibilitat de crear complicitats amb el govern de Catalunya, no sempre aprofitada des de la ciutat, també va ser clau en la meva decisió.

La situació de Figueres era complicada, moltes variables (previsibles) havien portat la ciutat a un carreró sense sortida i això implicava planificació i ordenar polítiques i objectius de futur des de la realitat.

Decidir treballar per la teva ciutat i sospesar els pros i contres de la decisió de dedicar quatre anys de la teva vida a fer-ho, no és fàcil, però quan et compromets, et compromets. Al final s’ha de fer balanç de tot el treball en equip que s’ha impulsat; una planificació urbanística que condicionarà la ciutat perquè es desenvolupi de forma ordenada els pròxims 10/15 anys, aprovar un pla de reactivació econòmica per combatre els efectes de la pandèmia, atreure fons europeus per transformar el model turístic, reordenar i refer la pujada del Castell i Torre Galatea, fiançar els nous autobusos elèctrics, fiançar la remodelació d’espais esportius, crear el balcó gastronòmic a la plaça Catalunya, fons per potenciar la construcció d’habitatge amb serveis per a gent gran, per a joves. El nou Espai Azemar que ha de ser un hub formatiu, per atendre treballadors i empreses, referent a l’estat.

Podríem omplir moltes pàgines amb exemples del que s’ha treballat, planificat i ordenat, impulsant una cultura de transformació econòmica i discurs factible; pensar Figueres en el marc de la seva àrea urbana, incloure en l’imaginari compartit conceptes com diversificació econòmica; logística, agroalimentari, salut, cultura i indústria, obrir nous eixos de dinamització econòmica; Garrotxa-Empordà i Euroregió. Avui ja podem parlar d’embrió universitari amb la unitat docent d’infermeria a la Fundació Salut Empordà, l’aposta pels centres de recerca en diferents camps com la nutrició o l’aposta per ser la primera comarca a implementar un model universitari dual vinculat a les empreses del territori.

Al final aquestes coses no importen molt a la gent, molt més preocupada per temes més quotidians, que també són molt importants i que també s’ha intentat resoldre o s’han posat les bases per solucionar-ho; neteja viària, enllumenat... però la frustració i el desencant a vegades ens supera. La societat ha canviat molt i ja no reconeixem els nostres veïns i és molt difícil cohesionar-nos com a comunitat. El que està clar és que no podem idealitzar el passat o viure de la nostàlgia, ara toca canviar el present i enfocar el futur amb esperança.

Sempre estaré al costat de les diferents persones de la ciutat que treballin per la cohesió i el bé comú de la seva població

Personalment, mai m’he alegrat quan algú que ha intentat treballar en positiu per la ciutat ha fracassat, el seu fracàs és el nostre, per tant, jo sempre estaré al costat de les diferents persones de la ciutat que treballin per la cohesió i el bé comú de la seva població. Els sectarismes ens porten a la mediocritat i el que calen són persones brillants en tots els camps que aportin treball i idees.

Ara toca dir prou a formar part del consistori de la ciutat, un «no continuo» amb orgull de la feina feta per tots, amb la recança i frustració que els dies no tinguin més hores i no haver dedicat moltes més hores a treballar des de l’Ajuntament, però compaginar la meva feina habitual amb les hores dedicades al Govern ha estat molt complicat. Moltes gràcies als professionals que des de l’Ajuntament han materialitzat les idees i han dedicat hores i hores de treball per executar projectes. Moltes gràcies a totes les persones que m’heu fet arribar missatges, abraçades i escrits d’agraïment, això és el que t’emportes i et fa més feliç.

A alguns us he respost amb un missatge molt clar; «els que creiem en la política com un instrument de canvi i no la veiem com una font d’enriquiment personal, només tenim una satisfacció, en el meu cas pensar en els milers de joves que han passat pel Saló dels Oficis de Figueres, avui referent a tot Catalunya, i en totes les persones que es formaran en tots els nous cicles formatius de grau superior i els canviarà la vida, segurament mai sabran qui ha impulsat aquestes formacions, però la seva vida serà diferent, plena de noves oportunitat laborals i vitals».

Gràcies i molts encerts a govern i oposició al consistori de Figueres i el meu suport en tot el que calgui per construir una ciutat referent pel país i plena d’oportunitats.