Viatge per l’alta costura espanyola del segle XX

La responsable d’il·luminar l’apassionant història de La Camisa Dalí és la barcelonina Lydia Garcia, directora i gestora de la col·lecció López-Trabado. Defuig descriure’s a si mateixa com a col·leccionista per evitar que la gent pensi «que això és un capritx meu». «Aquesta és una col·lecció que està professionalitzada des de fa una dècada», explica, tot i que la llavor es va posar fa més de vint anys. L’afirmació se sustenta en el contingut de la col·lecció que ja disposa d’un miler de peces tèxtils, barreteria i complements, alguns dels quals s’han exhibit en importants exposicions, i més de quatre mil documents exclusivament de moda i, principalment, de Catalunya que, durant molts anys, va ser on s’ubicava bona part de la indústria tèxtil del país.

Lydia Garcia, historiadora de formació que treballava dins la indústria de la moda com a directora d’una firma internacional, va iniciar la col·lecció amb peces fetes a mida de la seva família, que provenia del món de la modisteria, i aviat se’n van afegir les que conservaven mares d’amigues. «Vaig començar com a hobby perquè no es perdés», comenta recordant que la seva mare va llançar molt material «a la foguera» als anys 80. «Aleshores vestir-se era car, però el tèxtil no tenia aquest valor que té ara de recollir, acumular i estudiar una època, la identitat de les persones segons com vestim», reflexiona. Més tard ja passaria a adquirir peces que trobava en mans d’antiquaris, particulars o en subhastes.

«La documentació és informació»

Aquesta col·lecció, que recorre la història de l’alta costura espanyola des de principis del segle XX fins a l’actualitat amb peces que van des dels primers vestits per a portar sense cotilla fins als teixits tecnològics de l’actualitat que aporten noves estructures i volums, es preserva en un dipòsit no obert al públic, tot i que la voluntat de la seva fundadora és crear, en un futur, un centre de documentació de moda «on es pugui consultar la peça tèxtil i, sobretot, la documentació». Aquesta darrera, admet Garcia, és essencial i el que, de segur, diferencia la seva col·lecció respecte d’altres: «La documentació és la informació, pots veure tècnicament la peça, pots donar context a la moda nacional dins l’àmbit internacional. És el que té valor històric per poder jutjar, el fet bo i dolent, la nostra pròpia història, canvis culturals, socials i estètics, perquè la indumentària és política i economia».

Lydia Garcia és ben conscient que haver presentat l’exposició La Camisa Dalí al Museo del Traje de Madrid, que es pot visitar fins al 24 de setembre, ha estat un luxe. De fet, aquest centre va acceptar la seva proposta immediatament i la relació de treball va ser fantàstica, admet la historiadora qui no amaga la il·lusió que li faria de dur-la a Catalunya i, sobretot, a Figueres. També a Galícia, on ella té lligams familiars i d’on va sortir Confecciones Regojo. «Aquesta exposició ens permet parlar de noves perifèries, de la indústria tèxtil a altres llocs que no són Madrid o Barcelona i d’un tipus de moda diferent», reflexiona tot incidint en la importància que va tenir aquesta empresa gallega.

La Camisa Dalí va revolucionar el mercat de la moda d’home i es va convertir en símbol de modernitat

En el cas de l’exposició de Madrid, Lydia Garcia ha estat convidada per l’associació Amigos del Traje, de la qual forma part, per oferir una xerrada sobre La Camisa Dalí, el dissabte 9 de setembre. D’altra banda, els quatre diumenges de setembre, Garcia oferirà una xerrada davant de la vitrina de l’exposició. Aquesta proposta s’inclou dins el programa La peça del mes que impulsa el mateix museu. La comissària explica que ha triat un model de la Camisa Dalí amb botons de puny que porten la signatura del pintor. És una camisa que es conserva amb la caixa original i el full de control de qualitat i que pertany als anys 70, cosa que li permetrà parlar «de l’evolució de la moda masculina».