Espanya conclou en el lloc 22 i Suïssa s'alça amb la victòria d'Eurovisió 2024

En un festival marcat per la participació d'Israel, guanya la diversitat de gènere de les mans de 'Nemo'

Espanya conclou en el lloc 22 i Suïssa s'alça amb la victòria d'Eurovisió 2024

Espanya conclou en el lloc 22 i Suïssa s'alça amb la victòria d'Eurovisió 2024 / Agències

EFE

La 'Zorra de Nebulossa s'envà d'Eurovisió 2024 sense presa, amb un lloc vint-i-dosè per a Espanya, però amb el bon sabor de boca d'haver forjat una actuació hipercoreada, en una edició que finalment va ser per al suís Nemo i la seva defensa de la diversitat de gènere.

Ell ha estat el primer artista declarat persona no binària que es fa amb el cobejat micròfon de cristall, quan només unes hores abans les apostes ho relegaven al tercer lloc per darrere de Croàcia i d'Israel. "Espero que aquest concurs pugui estar a l'altura de la seva promesa i continuar defensant la pau!", ha declarat molt emocionat després de conèixer-se el resultat.

El seu triomf ha buidat alguna cosa a l'horitzó negre que apuntava Israel com a guanyador i organitzador de la pròxima cita, després d'una edició tibada fins a l'extrem per la seva presència enmig de la seva cruenta ofensiva militar a Gaza, amb gairebé 35.000 civils palestins morts, pràcticament la meitat d'ells nens.

S'ha parlat tant dels esbroncs al seu representant en totes les seves actuacions o de les constants peticions d'expulsió, amb la ciutat sueca de Malmö convertida en epicentre de les protestes propalestines, que ha quedat en una cosa anecdòtica el 50 aniversari de 'Waterloo' de ABBA, al qual tant deu l'actual identitat d'aquest festival. Francament, a això tampoc ha contribuït que el quartet hagi reaparegut en aquesta gala com a mers hologrames.

Enfront del seu esperit de color i celebració musical, fins a la gran final es va anar produint una reguera d'episodis cada vegada més agres que va culminar aquest dissabte amb una desqualificació, sí, però la del representant holandès, Joost Klein, un càstig que el seu TV ha considerat "desproporcionat" per realitzar un "gest amenaçador" a una operadora de càmera del festival en un context de tensió.

Una gala amb esbroncs

La gala ha arrencat amb un missatge de la princesa Victòria de Suècia i amb l'actuació dels representants musicals del seu país enguany, els germans Marcus & Martinus. Els han rellevat la celestial exaltació ucraïnesa del poder femení o el retorn de Luxemburg després de 30 anys d'absència.

Després l'artista israeliana ha tornat a entonar la seva exaltació de la resistència en moments adversos entre aplaudiments d'una part del públic i esbroncs d'una altra, més sonors encara si cap que en les seves anteriors actuacions amb públic.

La irlandesa Bambie Thug ha saltat finalment a l'escenari amb la seva aclaparadora invocació demoníaca, alguna cosa que a mitja tarda no era tan clar a causa "d'una situació" que va requerir una reunió urgent amb la UER.

El duo Nebulossa pot dir que ha aconseguit portar un projecte independent i modest al qual fa només un any no va acudir ningú a veure en concert i que ara, 15.000 persones en una ciutat sueca, entonessin a plens pulmons i de principi a fi una cançó per la dignitat femenina enfront dels estigmes masclistes.

Destacables han estat també l'aparició pel Regne Unit de l'ànima de la banda global Years & Years, Olly Alexander, amb un homenatge a la música de The Pet Shop Boys, així com la cúmbia experimental de la italiana Angelina Mango, amb un nou vestuari en negre o l'elegant presentació de la portuguesa Iolanda.

Ja en el tram final s'han acumulat alguns dels grans favorits. Primer Nemo, que amb 'The Code' ha fet gala del seu talent com a raper i cantant de tessitura lírica, tot saltant sobre una inestable plataforma giratòria que en un principi l'arrossega, com les convencions socials, fins que aprèn a surfeajarlas i, com resa la tornada, "trenca el codi".

El croat Baby Lasagna ha combinat l'influx de Rammstein amb elements visuals i musicals del folclor del seu país, per a reflexionar així sobre l'èxode forçós de milers d'estudiants per a buscar-se la vida en un altre.

Per a acabar, el francès Slimane, amb un pròxim diàleg de tu a tu amb l'audiència, en coordenades musicals de clàssica cançó francesa i un gens habitual fragment "a capella" a metre i mig del micròfon que passarà a la història del festival.

Suïssa, el més votat dels jurats

La presentació dels resultats dels 37 jurats ha estat marcada pels esbroncs per les decisions preses en aquesta edició contra el supervisor executiu d'Eurovisió, Martin Osterdahl, i la negativa de Països Baixos de presentar els vots del seu jurat.

La gran majoria li ha donat a Suïssa la seva màxima puntuació, per la qual cosa ha acabat aquest tram com la candidatura més votada, amb 365 punts, per davant de França (218) i Croàcia (210).

Aquest últim país ha estat el receptor del major volum de punts del vot popular, fins a sumar 547 punts, insuficients no obstant això per a gunyar a Nemo, que ha conclòs la competició amb 591 punts, mentre que Ucraïna ha completat el podi amb 453.

Els jurats havien deixat ja minvades les opcions d'Israel a la victòria, en dotzena posició amb 52 punts. Ha estat el vot popular el que li ha insuflat embranzida suficient per a propulsar-se finalment fins al cinquè lloc, per darrere de França.

La resta del "top 10" ha quedat així: 6) Irlanda, 7) Itàlia, 8) Armènia, 9) Suècia, 10) Portugal. A la cua, Noruega.

Espanya ha rebut els seus 18 punts dels jurats d'Itàlia (7), San Marino (6), Àustria (4), Suïssa (1) i Finlàndia (1). Al seu torn el jurat espanyol ha lliurat punts a Itàlia (1), el Regne Unit (2), Portugal (3), Letònia (4), Àustria (5), Alemanya, (6), França (7), Suècia (8), Irlanda (10) i Suïssa (12). Del vot popular ha rebut 11 més, per la qual cosa ha acabat amb 29 punts i en el lloc 22 de 25.