El govern espanyol diu ara que donarà prioritat als parcs eòlics marins que no tinguin rebuig social

Ell temps corre contra els plans per al desenvolupament de l’eòlica marina a Espanya. Candidats no en falten. Només a la Costa Brava hi ha sis projectes al golf de Roses presentats davant el Ministeri per a la Transició Ecològica que sumen milers de megawatts. Ni aquí ni a la resta de territoris amb litoral on és possible col·locar estructures flotants per les condicions del vent, la profunditat de les aigües i la convivència amb la resta d’activitats econòmiques, s’aixecaran tots els projectes en pretramitació: 51 amb 19.400 MW.

Tot i que des del govern català i espanyol insisteixen en la necessitat de construir parcs eòlics marins i qüestionen el «no a tot» de les plataformes als projectes, l’oposició de bona part del sector turístic i de molts dels municipis de la Costa Brava pot donar prioritat al desenvolupament en altres zones del litoral espanyol.

Energia eòlica a l’Empordà: un debat pendent

La mateixa ministra Teresa Ribera ha deixat clar recentment que es prioritzaran les zones sense rebuig social -«Aquells territoris on hi ha una voluntat més gran i confirmada de fer-ho com més aviat millor», va recalcar Ribera- i, a més, amb instal·lacions «exemplars», per aplanar el potencial futur de l’offshore. La secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, va insistir fa pocs dies de la «gran oportunitat» que representa com a palanca de descarbonització durant la inauguració del II Congrés Eòlic Marí celebrat a Las Palmas de Gran Canària, que juntament amb Galícia són les dues de les comunitats de l’Estat amb més projectes presentats.

El marc normatiu que dictarà com i en quines condicions es construiran els parcs sortirà a exposició pública abans que finalitzi aquest any. «Sentarà les bases -va afirmar- per al desenvolupament de projectes amb una tramitació equilibrada, àgil i amb les màximes garanties». Per aquesta raó s’atorgaran alhora el règim econòmic -és a dir, el preu garantit per a la producció dels futurs parcs, com passa a la resta de les subhastes de quota renovable-, la reserva de capacitat d’accés i la del domini públic -terrestre per l’espai ocupat pels aerogeneradors, les possibles subestacions també a alta mar i les línies d’evacuació cap a l’esquelet del sistema elèctric nacional a terra. «Fixarem les bases per al desenvolupament de projectes amb una tramitació equilibrada, àgil i amb les màximes garanties», va afegir.

En una referència evident cap als moviments contraris a l’eòlica marina i per evitar el conflicte judicial que, sense anar més lluny, afecta de ple el sector per als parcs terrestres, el ministeri «vol fomentar un sector segur i estable al país». Sara Aagesen va assegurar que, «encara que dependrà dels promotors», les Canàries «té moltes possibilitats de comptar amb el primer parc d’Espanya».

El conseller Mascort creu que seria «incomprensible» no fer el parc eòlic marí a Roses

«Els qui omplin el cap de Creus de molins de vent seran uns ximples»

Primer aerogenerador de l’Estat

El generador eòlic DemoSATH es va instal·lar a l’agost davant de la costa basca (a uns dos quilòmetres mar endins) gràcies al treball conjunt de tres empreses: l’espanyola Saitec Offshore Technologies, l’alemanya RWE Offshore Wind i la japonesa Kansai Electric Power. Aquesta tecnologia flotant representa el cinquè projecte europeu amb una turbina de més d’1 MW instal·lada en alta mar, i és la tercera a utilitzar una estructura de formigó en el seu desenvolupament.

L’estructura, situada enfront de la localitat d’Amintza (Lemóniz, Bizkaia) compta amb un rotor de 96 metres de diàmetre, la qual cosa ho fa especialment eficient en la captació de l’energia eòlica en alta mar. Gràcies a aquest projecte, s’introdueix per primera vegada en el mix energètic espanyol la tecnologia eòlica marina flotant com a nova font de generació renovable.

Al llarg dels pròxims dos anys, aquesta iniciativa pionera a Espanya se centrarà en recaptar dades sobre el funcionament del generador, a fi d’avaluar la seva eficiència de cara a la instal·lació de nous exemplars.

«L’inici de la generació d’energia a partir de DemoSATH marca la culminació del projecte. Estem orgullosos del treball realitzat i de ser pioners a Espanya a dotar d’energia renovable amb un aerogenerador flotant. Aquest serà el nostre camp de proves per a adquirir coneixements basats en experiències del món real i aplicar-los en futurs projectes a major escala», va explicar David Carrascosa, director d’operacions de Saitec Offshore Technologies.

En el DemoSATH, s’han instal·lat eines especialitzades per a la identificació d’ocells i ratapinyades, així com sistemes per a monitorar la biodiversitat dels ecosistemes marins dins de l’entorn local.

Endoll flotant a Roses

La plataforma d’assaig per a prototips de l’eòlica marina costarà 80 milions d’euros i ha d’estar construïda el desembre del 2025. El projecte experimental, batejat amb el nom de Plemcat, ha obtingut 30 milions d’euros de subvenció de la convocatòria «Renmarinas». La plataforma servirà per posar a prova tres prototips de molins, el més alt de 220 metres, i obtenir informació sobre viabilitat, impacte ambiental o incidència en la biodiversitat. 

Fa pocs dies, José Luis Domínguez, responsable del grup Power Systems de l’IREC i director tècnic de Plemcat, definia la plataforma com «un gran endoll flotant on puguin venir diferents desenvolupadors de tecnologia per endollar el seu prototip i validar que la seva tecnologia funciona i, a la vegada, aportar dades científiques».

Domínguez participava dijous passt en una taula rodona en la cinquena edició de l’Innovation Day Energia que es va celebrar a Barcelona per abordar la transició a les renovables amb la participació d’algunes de les principals empreses i startups en innovació tecnològica catalanes i espanyoles.

El responsable del grup Power Systems de l’IREC va compartir espai amb Alex Raventós, CEO i cofundador de X1 Wind, que trenca amb l’eòlica marina tradicional i aposta pels parcs eòlics flotants, Anna Rivera, cofundadora i directora comercial de Youwind Renewables, dedicada a accelerar la producció de parcs eòlics marins.

Els 227 molins que aspiren a redibuixar el golf de Roses

Raventós va explicar que el sector de l’eòlica flotant «està tenint un creixement brutal amb projectes que són molt ambiciosos en quant a escalar, a anar molt ràpid, però crec que s’han de fer passes intermèdies» i que «s’ha d’anar escalant a poc a poc». Rivera es va referir als problemes que estan tenint algunes companyies eòliques amb projectes fallits però va ressaltar l’optimisme generalitzat per l’aposta per a l’energia eòlica marina al Regne Unit i a la Unió Europea, que demana que «la transició verda s’ha de fer a casa».

La jornada va ser coorganitzada pel CEEC, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i la Xarxa R+D+i Energy for Society (XRE4S) i tenia com a objectiu aprofundir i detectar els reptes i els perills de la innovació en la transició energètica descarbonitzada.

 En el discurs d’obertura de la jornada, el gerent del CEEC, Francesc Ribera, va recordar que «es va iniciar com una idea conjunta del clúster i l’IREC per tal d’incorporar innovació a l’empresa i buscar espais de trobada amb investigadors». Cinc anys després s’ha convertit en la trobada de referència en innovació i energia a Catalunya. Aquesta edició va tenir lloc al Parc Tecnològic de Barcelona Activa, a Nou Barris, en una sala plena amb 150 persones. La conferència estava dividida en tres grans blocs vinculats a tres dels camps clau en la innovació avui en dia: la digitalització i les smart grids, l’energia eòlica i la mobilitat elèctrica. Cada bloc va disposar d’una taula rodona amb experts i l’exposició de casos concrets.

El lobby renovable demana una pròrroga al govern

Espanya es prepara per a un desplegament massiu de noves instal·lacions d’energies renovables en els pròxims anys. Centenars de projectes verds, entorn d’un miler, tenen un termini legal concret per a estar operatius a mitjan 2025 i no perdre el cobejat permís de connexió a la xarxa elèctrica.

Les associacions empresarials del sector renovable han vingut advertint de la dificultat per a complir aquest topall temporal, i ara comencen a concretar les seves reclamacions al Govern i anticipen que es necessitaran almenys dos anys més per a evitar el col·lapse de gran part d’aquests projectes.

El Govern va donar ja abans de l’estiu un baló d’oxigen a centenars de projectes de noves renovables perquè continuïn vius. El Consell de Ministres va aprovar al juny un macrodecret escombra que incloïa una pròrroga de sis mesos addicionals perquè plantes renovables en projecte aconsegueixin l’autorització de construcció, un de les fites temporals que han de complir en la llarga tramitació administrativa d’un lustre fins a aconseguir estar operatives.

L’extensió de sis mesos permet ajornar fins a finals de gener (el termini fins aleshores per a la majoria de projectes era el 25 de juliol) l’obligació de comptar amb el permís de construcció concedit pel Govern o per les comunitats autònomes en funció de si el projecte té més o menys de 50 megavats (MW) de potència, respectivament. Però les renovables alerten que tot el sector s’exposa a patir un embús si es manté l’obligació que tots els projectes siguin construïts i estiguin plenament en funcionament només 18 mesos després.

«La principal preocupació del sector de les renovables és ara aconseguir una altra pròrroga per a construir les plantes. Si no hi ha pròrroga, molts no arribaran a temps i es perdran molts projectes després d’anys de treball», alerta José Donoso, director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF). «Hem traslladat ja al Ministeri per a la Transició Ecològica la necessitat d’aconseguir una extensió dels terminis de dos anys més», la qual cosa implicaria allargar tot el procés fins a mitjan 2027 en la majoria dels casos.

L’Associació Empresarial Eòlica (AEE) encara treballa amb els seus socis per a concretar manera definitiva una proposta al Govern. Però les opcions que fins ara es manegen de manera interna passen per reclamar una «pròrroga general de dues o més anys» per a tots els projectes o una extensió dels terminis amb un «sistema de contingents per anys perquè els projectes es vagin apuntant en funció de si estaran operatius el 2025, 2026, 2027…”» explica Heikki Willstedt, director de Polítiques Energètiques de AEE.

«Hi ha un enorme volum de capacitat en tramitació, i no serà possible construir tots aquests projectes en 18 mesos. És impossible absorbir tots els recursos que es demandaran: treballadors especialitzats, grues, transport, indústria de subministrament…», sosté Willstedt. 

«I amb aquesta situació es produiran diversos efectes negatius. D’una banda, hi haurà una inflació dels preus dels proveïdors per tots els projectes les necessitaran al mateix temps. Per un altre, els temps de fabricació farà que no hi hagi suficients aerogeneradors en termini, la qual cosa servirà per a donar entrada a a fabricants xinesos amb una capacitat de producció major i amb ajudes públiques a l’exportació, en detriment de la indústria espanyola i europea», conclou el directiu de l’AEE.

Subscriu-te per seguir llegint