Entrevista |

«Els qui omplin el cap de Creus de molins de vent seran uns ximples»

«L’increment dels costos de transports i la crisi global de subministraments ha obert una oportunitat de recuperar la indústria autòctona; una indústria verda que trobarà un elevat valor al mercat europeu»

L’economista Anna Garriga, a l’auditori Caputxins de Figueres.

L’economista Anna Garriga, a l’auditori Caputxins de Figueres. / FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ

Marc Verdaguer

Marc Verdaguer

«No soc partidària de dir que depenem massa del turisme». Sense pèls a la llengua, Anna Garriga va passar per la jornada sobre «Salut, territori i benestar» organitzada per la Fundació Salut Empordà deixant clar que «han de canviar les polítiques públiques vinculades al turisme en molts sentits». Per a la degana de la Facultat d’Econòmiques de la UdG, cal donar al turisme «la mateixa importància que a la indústria» i, recordant que «Espanya està en deute amb l’Alt Empordà» pels pobres resultats de les inversions per canviar l’economia al voltant de la frontera després de l’entrada a la Unió Europa, proposa fer valer el «tresor» de viure en un «lloc privilegiat». «Si quan calculem el PIB els economistes hi comptéssim el valor real que té la qualitat ambiental, la comarca de l’Alt Empordà seria la més rica de tot Catalunya», apunta Garriga. Qui tampoc té inconvenients en posicionar-se respecte al model d’implantació de les energies renovables. «Els qui omplin el cap de Creus de molins de vents seran uns ximples, això sí, ximples amb les butxaques plenes de milions d’euros de beneficis regalats, les mateixes grans empreses de sempre».

«Economia de l’Alt Empordà. Un repte de futur». Aquest repte implica tenir una menor dependència del turisme?

El turisme és un avantatge competitiu extraordinari del nostre país que no es pot perdre. S’ha de potenciar un turisme millor, n’hem de treure més rendiment econòmic i social. Per exemple, el sector hoteler de l’Alt Empordà encara ha d’acabar de fer la transformació necessària cap a la qualitat de l’oferta. Cal dir que el sector dels càmpings ja ha fet el salt qualitatiu, els millors càmpings d’Europa i sostenibles són aquí.

La resta del sector encara ha de millorar?

Un entorn de tanta riquesa natural i paisatgística, amb el cap de Creus i els Pirineus, mereix uns allotjaments turístics d’alta qualitat i, en general, això no hi és. És a dir, no es posa en valor tot el potencial turístic que demana preservar el medi natural com un tresor que té la sort de tenir l’Alt Empordà. Vivim en un lloc privilegiat, a prop del centre d’Europa, ben connectats, a recers de conflictes bèl·lics i amb un entorn natural envejable. No soc partidària de dir que depenem massa del turisme. Cal prestar al turisme la mateixa atenció que es presta a la indústria a Catalunya, perquè econòmicament és important. Hi ha coses a millorar com en tots els sectors d’activitat econòmica, és clar.

Es parla molt del turisme a la Costa Brava com si fos un tot. Però a l’Alt Empordà el visitant francès és majoritari. Arriba amb cotxe, té segones residències...

El tipus de turista és molt diferent segons la zona de la Costa Brava, segons els pobles fins i tot, i segons el tipus d’allotjaments turístics. I l’oferta també és molt diferent. És poc conegut que Lloret de Mar ha fet la transició cap a allotjaments hotelers majoritàriament de 4 i 5 estrelles i aquest és el primer pas per rebre un turista que aporti un rendiment més elevat. Sempre defenso que calen polítiques adequades a cada zona i per al turisme també. En aquest sentit, la Taula Gironina de Turisme, que aplega a tots els agents econòmics i empresarials de Girona, està realitzant un estudi, finançat per la Diputació de Girona i l’Agència Catalana de Turisme, sobre quina mena de turistes arriben per l’aeroport de Girona.

"La indústria a l’Alt Empordà representa aproximadament un 12% del PIB, un percentatge baix per l’excel·lent posició geogràfica i estratègica al país"

Els que no són francesos.

Certament, a l’Alt Empordà hi ha molt turisme francès, però també d’altres països, i ja ens va bé tal com està? O si volem potenciar el sector, hem de saber a quins turistes potencials dirigir-nos? La publicitat que s’ha fet fins ara només pretenia aconseguir omplir de turistes a l’estiu. Això ja no és suficient, ara cal pensar en com omplir millor, tot l’any, i aconseguir obtenir més rendiment amb menys turistes. Crec que, en general, tant el sector turístic com les administracions públiques en són conscients.

Calen, o són efectives, les polítiques públiques per afavorir el turisme? Hem de continuar subvencionant l’arribada de passatgers a l’aeroport?

Les polítiques públiques han de canviar, és evident. I, l’aeroport ha de funcionar, és evident. El que s’ha fet fins ara no ha estat suficient ni per al sector turístic ni per als gironins, perquè tenim un aeroport que no podem usar de manera regular. I, mentre tenim l’aeroport de Girona buit, parlem d’ampliar el de Barcelona? Cal parlar més d’eficiència en la gestió de les infraestructures i recursos públics. Els ajuntaments turístics també estan atrapats per una llei d’hisendes locals que els perjudica des de fa 40 anys, obligant-los a endeutar-se més del compte per prestar serveis bàsics. I la taxa turística s’ha de revisar per millorar la recaptació i la finalitat. Definitivament, han de canviar les polítiques públiques vinculades al turisme en molts sentits.

I, si no és el turisme, que més pot potenciar l’economia de l’Alt Empordà?

Crec sincerament que Espanya està en deute amb l’Alt Empordà. Quan Espanya va entrar al que ara és la Unió Europea varen arribar molts centenars de «milions de pessetes» per reconvertir l’economia de frontera que hi havia aquí i obrir noves fonts d’activitat econòmica. I, les mesures que es varen prendre no varen donar bon resultat. Les dades econòmiques i socials ho corroboren i no s’ha actuat mai per compensar-ho. Considero que l’Alt Empordà mereix un tracte diferenciat molt clar i que s’implementin polítiques que realment tinguin una repercussió econòmica favorable.

"Crec sincerament que Espanya està en deute amb l’Alt Empordà. Quan Espanya va entrar s la Unió Europea varen arribar molts centenars de «milions de pessetes» per reconvertir l’economia de frontera amb mesures que no van funcionar".

A l’Alt Empordà hi ha més de 5.000 persones afiliades a la Seguretat Social en el sector industrial. Però es continua parlant molt més de turisme i de serveis. Es menysté aquesta capacitat industrial?

La indústria a l’Alt Empordà representa aproximadament un 12% del PIB, un percentatge baix per l’excel·lent posició geogràfica i estratègica al país. L’increment dels costos de transports i la crisi global de subministraments ha obert a Catalunya una oportunitat de recuperar la indústria autòctona. Ara bé, cal potenciar una indústria «verda» que trobarà un elevat valor al mercat europeu. Catalunya hauria d’apostar per la innovació verda en el teixit industrial i l’economia circular per posicionar-se de nou al capdavant de les regions europees més avançades. Comarques com l’Alt Empordà ho han de liderar.

En quin moment veu sectors com l’agrícola o, un altre que coneix bé, la pesca? El canvi climàtic posa en perill la continuïtat, o com mínim la viabilitat econòmica, dels dos?

La Covid ens ha fet evident com n’és d’important la sobirania alimentària. El sector primari a l’Alt Empordà és important, el vi, l’oli i la pesca. Ara bé, com a tot el país, és un sector en retrocés econòmic permanent. Ens podem permetre quedar-nos sense una pagesia forta? Volem continuar veient vaixells de pesca als ports? Doncs, tot el que s’ha fet fins ara és necessari, però no és suficient. Calen accions d’ampli abast econòmic i territorial. Per exemple, som rics en boscos i, si s’impulsen petites indústries locals de biomassa forestal, producció de fusta, o silvicultura, es contribuirà al desenvolupament d’una economia verda i es donarà estabilitat laboral a les poblacions rurals. Ho tenim tot per viure i produir en verd.

A l’Alt Empordà, hi ha l’empresa més important de Girona en volum de facturació, GM Food Ibérica, però també molta empresa familiar petita o mitjana. És un bon model?

Sempre hem estat un país de petits empresaris, i no ens ha anat gens malament. El dinamisme empresarial que hi ha a les comarques gironines és envejable. Es creen noves empreses fins i tot en períodes de crisi econòmica, les empreses petites són tan exportadores com les grans, està naixent un ecosistema start-up molt prometedor. El que falta és que políticament s’entengui que quan en una comarca tanca una empresa mitjana, això fa tant o més mal que quan Nissan tanca a Barcelona. L’economia ha d’estar ben equilibrada a tot el territori.

Molins de vents, parcs eòlics marins, renovables... La transició cap a una producció més sostenible genera molts dubtes al territori. S’ha d’anar cap aquí tant sí com no? Com?

Si quan calculem el PIB els economistes hi comptéssim el valor real que té la qualitat ambiental, la comarca de l’Alt Empordà seria la més rica de tot Catalunya. Què vull dir? Fixem-nos que la Unió Europea va invertir centenars de milions d’euros només per soterrar la línia de Molt Alta Tensió de Santa Llogaia a Baixàs. Doncs, aquest és el valor real que té el Pirineu i la seva preservació natural. Europa va pagar perquè no es posés ni una torre als Pirineus. I ara ho omplirem tot de molins de vent? Al cap de Creus, també? El cap de Creus és la part que queda del Mediterrani amb més riquesa natural i biodiversitat. Els qui ho omplin de molins seran uns ximples, això sí, ximples amb les butxaques plenes de milions d’euros de beneficis regalats, les mateixes grans empreses de sempre.

"Si quan calculem el PIB els economistes hi comptéssim el valor real que té la qualitat ambiental, la comarca de l’Alt Empordà seria la més rica de tot Catalunya"

No s’han de posar molins de vent?

Sí, però a on l’impacte ambiental sigui menor. I, cal preguntar-se, hi ha altres fonts d’energia renovable amb les que tenim avantatge a Girona? La resposta és que sí, diverses i amb molt menys impacte. Abans parlava de la biomassa. O, per què, ningú parla de l’energia hidràulica amb sistema reversible que vol dir que no es perd ni una gota d’aigua mentre es genera energia? Tots els pantans i centrals hidroelèctriques gironines, que són moltes, haurien d’estar funcionant a ple rendiment amb nova tecnologia hidràulica. No es gestiona bé l’aigua que tenim. Fa massa que està en mans de les grans empreses energètiques amb interessos en les seves contaminants centrals tèrmiques i ara, sobtadament, amb els molins de vent. Unes empreses amb uns beneficis escandalosament elevats i que ara encara els hi subvencionarem amb fons europeus els molins. Això és el món al revés. En aquest sentit, tinc confiança que l’entrada d’una empresa pública de la Generalitat podria significar un gran canvi per al país. O ara o mai, i comencem a anar tard.

La pandèmia va deixar un fort impacte en l’economia. Com s’ha recuperat la comarca?

Les dades més recents de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA que elabora el doctor Oliver de la UAB, ha calculat el creixement econòmic de l’any 2021 i situa l’economia a l’Alt Empordà pràcticament al nivell on estava l’any 2008. I l’economia hauria de créixer un 8% més per recuperar-se del tot de la crisi Covid. La recuperació és massa lenta i la caiguda va ser molt forta.

Què hauríem d’haver après?

Doncs, que igual que es feien confinaments de població selectius segons l’evolució dels contagis en pandèmia, des del punt de vista econòmic s’haurien de dissenyar polítiques molt dirigides a millorar l’economia de cada comarca, sense deixar-ne cap enrere. I, una cosa més, que hem de pensar en «verd» per desenvolupar-nos econòmicament i tenim tots els ingredients de país per liderar-ho a escala europea.

I, per acabar, quina influència expectatives econòmiques amb la salut de les persones? Com es pot estudiar aquesta influència?

La inestabilitat econòmica i laboral genera problemes de salut. A la crisi financera del 2008, quan teníem gairebé un 25% d’atur, vaig sentir a parlar del «dolor econòmic» a un metge especialista en el tractament del dolor. Ara el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat té obert en el seu web un apartat de «Benestar i protecció social». És un pas important reconèixer que tenim unes taxes de població en risc de pobresa que ens han d’avergonyir com a país. I que el nivell d’estudis dels nostres joves condiciona el futur de tots. Però, tenim totes aquestes dades per comarques? Les hauríem de tenir per poder decidir millor. I la manca d’habitatge a preus assequibles? Evidentment, és un problema econòmic, però també és un determinant clau de la salut de les famílies. L’economia s’ha de preocupar de molts més aspectes que els tradicionals.