El conseller Mascort creu que seria «incomprensible» no fer el parc eòlic marí a Roses

Descarta que «arreu del país s’instal·lessin equipaments de captació d’energies renovables excepte en alguns territoris concrets que no els volen»

El conseller David Mascort amb el director del parc, Ponç Feliu, alliberant un xoriguer. | SANTI COLL

El conseller David Mascort amb el director del parc, Ponç Feliu, alliberant un xoriguer. | SANTI COLL / SANTI COLL. VILAJUÏGA

Santi Coll

Santi Coll

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va ser present a l’estrena de la nova seu del parc natural de Vilajuïga, ubicada en l’antic CAT promogut per la Generalitat i de propietat municipal. El titular de la conselleria que té a càrrec seu la gestió dels espais naturals del país va participar en l’alliberament d’un xoriguer procedent del Centre de Recuperació de Fauna del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i també va ser espectador d’excepció de la presència d’un gran duc que també es troba en procés de rehabilitació.

David Mascort no va tenir pèls a la llengua en ser preguntat directament sobre la inquietud del territori davant l’impacte que podria tenir la implantació de molins de captació d’energia eòlica en el front de la badia de Roses i el procés que s’ha seguit fins ara. Per al conseller, la protecció de l’entorn natural i l’impuls de les energies renovables «no són incompatibles». Mascort és taxatiu quan afirma que «aquest país, o implanta energies renovables o no serà. Hem de deixar de consumir energies de combustibles fòssils. Per tant, tots hem d’aportar el nostre granet de sorra».

Des del seu punt de vista, «seria bastant incomprensible que arreu del país s’instal·lessin equipaments de captació d’energies renovables excepte en alguns territoris concrets, perquè no els volen. Això, com segur que tothom entén, no pot ser. Tots hem de posar la part necessària per a contribuir a dotar el nostre país de l’energia suficient per poder continuar fent el mateix que fem ara». Per al conseller d’Acció Climàtica, «no hi ha alternativa».

Exemple de convivència

Respecte de la convivència del parc natural amb l’activitat econòmica dels vuit municipis que el formen, David Mascort considera que és «un bon exemple del que nosaltres entenem com a conservació, que vol dir respectar sempre la vida de la gent que hi viu i hi treballa. Cal que aconseguim combinar les dues coses de manera que la gent es guanyi la vida i generin oportunitats econòmiques, evidentment fetes d’una altra forma. Quan parlem de turisme sostenible, volem dir que no tot s’hi val. S’ha de treballar per preservar tot allò que fa que la gent vingui a veure’ns».