Roses

Els 227 molins que aspiren a redibuixar el golf de Roses

Tot i l’absència de consens en el territori i en la comunitat científica, el govern de l’Estat manté la catalogació de la costa propera al cap de Creus com a «Zona d’Alt Potencial per a l’Eòlica Marina». Sis empreses han presentat projectes de parcs eòlics que van dels 5 aerogeneradors (Saitec) als 82 (Cobra)

El  paisatge, vist des de cala Jóncols.

El paisatge, vist des de cala Jóncols. / Santi Coll

Marc Verdaguer

Marc Verdaguer

Una ZAPER. O, perquè s’entengui millor, una Zona d’Alt Potencial per a l’Eòlica Marina. Així defineix la costa de l’Alt Empordà, la Declaració Ambiental Estratègica dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (els ja famosos POEM) que va sortir publicada en el BOE el divendres 16 de desembre. L’aparició en el Butlletí Oficial de l’Estat de la declaració ambiental fa pensar que, aquest cop sí, l’aprovació dels POEM és imminent. Per tant, que l’aparició de molins de vents en el paisatge del golf de Roses i el cap de Creus està una mica més a prop. Tot plegat, però, sense consens ni al territori ni, tampoc, entre l’anomenada comunitat científica. Un manifest de científics a favor de l’eòlica marina; articles, també de científics, i mobilitzacions ciutadanes en contra; un viatge a Madrid d’alcaldes de la comarca, per parlar amb el ministeri, sense un resultat clar; i la sensació que els dos governs, tant el de Barcelona com el Madrid, estan decidits a projectar un gran parc eòlic marí al golf de Roses ha estat el guió de les últimes setmanes. Mentrestant, sis grans empreses esperen l’aprovació del POEM per lliurar la batalla final sobre qui s’emportarà el premi gros de fer el parc eòlic marí.

El parc «Tramuntana», projectat per Bluefloat i Sener, porta avantatge perquè és l’únic projecte que ja ha arribat al final de la fase potestativa amb la seva proposta d’un parc amb 35 aerogeneradors i 500 MW. Però n’hi ha cinc més. Quatre amb la fase de consultes prèvies: els de les empreses Iberdrola, Saitec, Cobra i Capital Energy. I un, el de la multinacional Ferrovial, encara en la seva fase inicial. En total 227 aerogeneradors, o molins de vent, que aspiren a convertir-se en un element més del paisatge de la Costa Brava nord i de l’Alt Empordà al golf de Roses a tocar del cap de Creus.

Els 227 no ho podran aconseguir de cap manera, perquè si, com sembla, el POEM acaba permetent la instal·lació de l’eòlica marina a la zona, només un dels sis parcs proposats per les diferents empreses rebrà el permís final per tirar endavant el seu projecte. Les mides són diferents. Tramuntana parla, d’entrada, de 35 molins, mentre que el més gran, el Catwind de Cobra en proposa 82, i el més petit, el MedFloat de Saitec, de només 5. El Gavina de Ferrovial en projecta 37 i Creus, de Ferrovial, i l’Empordà, de Capital Energy, 34 cadascun. Pel que fa a ocupació, Catwind seria el més extens, amb 250 quilòmetres quadrats.

«El cap de Creus és la part que queda del Mediterrani amb més riquesa natural i biodiversitat. Els qui ho omplin de molins seran uns ximples, això sí, ximples amb les butxaques plenes de milions d’euros de beneficis regalats, les mateixes grans empreses de sempre». Aquesta resposta, en una entrevista recent al Setmanari de l’Alt Empordà, de la degana de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Girona, Anna Garriga, emmarca el debat sobre si la presència de grans empreses energètiques com, per exemple, Ferrovial o Iberdrola està fent que el procés d’implantació de les renovables s’estigui accelerant per interessos econòmics. A l’altre costat, un grup de científics va publicar un manifest sobre la necessitat d’aquesta acceleració.

«El risc de col·lapse social i econòmic és massa greu per a no emprendre la transició energètica de manera immediata i a gran escala», exposaven, en el manifest, científics com, per exemple, l’explorador gironí del National Geografic Enric Sala, Pep Canadell o Kike Martorell del CSIC de Blanes entre altres. La tesi del manifest és que «per a arribar als objectius fixats, caldrà multiplicar per 33 la capacitat actual de producció solar i eòlica a Catalunya» i que, per a això, no n’hi ha prou posant plaques en teulades i calen projectes grans. Un manifest, publicat a diferents mitjans de comunicació, que va ser respost per altres especialistes com el lleonès establert a l’Alt Empordà, Antonio Turiel, que defensa que l’objectiu de l’escrit «no és un altre que el de crear un clima d’opinió favorable a determinats projectes de renovables i un en particular, el Parc Tramuntana, un projecte d’eòlica marina en la badia de Roses que compta amb les benediccions de pràcticament tota la classe política catalana».

«No en va, dels quatre articles que s’enllacen en la pàgina del manifest, tres es refereixen a l’eòlica marina, la qual cosa a Catalunya vol dir exclusivament la badia de Roses», va opinar en un article de resposta a Contexto un Turiel que, precisament, aquest diumenge va presentar a Figueres el seu nou llibre Sense Energia.

La Declaració Ambiental

El BOE del divendres passat va ser una gerra d’aigua freda per als detractors que l’eòlica marina s’instal·li a la part nord de la Costa Brava. La Declaració Ambiental Estratègica dels Plans d’Ordenació de l’espai marítim (POEM) no serà cap obstacle perquè el golf de Roses mantingui la catalogació de zona «d’alt potencial per al desenvolupament de l’eòlica marina (ZAPER)». Aquesta és la nova denominació de l’antiga zona d’ús prioritari. La declaració va sortir publicada al BOE sense que la zona denominada «LEBA2», la zona del golf de Roses i cap de Creus, hagi estat exclosa. En canvi, la Declaració Ambiental Estratègica sí que deixa fora altres parts de la zona LEBA (Levantino-Balear) com la LEBA1 (Cabo de Gata) i la LEBA5 (Balears) per «minimitzar, en els dos casos, la interacció amb la pesca d’arrossegament; i, en el cas balear, també per la seva possible afectació a la biodiversitat». Concretament, a un ocell: la pardala balear.

En la Declaració Ambiental, prèvia al POEM, també se sosté que les zones proposades com a ZABER no afectaran els «valors naturals» dels espais de la Xarxa Natura 2000 i que es tindrà en consideració que hi hagi el «menor impacte visual possible des de terra, tant des d’espais protegits com de zones turístiques o residencials molt consolidades, així com els béns d’interès cultural (BIC) ubicats al litoral». Una consideració, aquesta darrera de les zones turístiques, que no és compartida des del territori, atès que alguns dels parcs projectats estan visualment davant de la badia de Roses o de les platges, amb molta activitat turística amb els càmpings de Sant Pere Pescador.

Finalment, en la mateixa Declaració Ambiental Estratègica, es detallen les més de trenta administracions i institucions que han presentat al·legacions o preguntes sobre el dictamen. Entre aquests, destaca l’estat francès, que s’ha interessat pels possibles «efectes adversos» resultants de la coincidència entre un parc eòlic català i els del golf de Lleó.

Subscriu-te per seguir llegint