Blog 
Això ho sap tothom - Raül Garrido
RSS - Blog de Raul Garrido Camps

L'autor

Blog Això ho sap tothom - Raül Garrido - Raul Garrido Camps

Raul Garrido Camps

Articles quinzenals publicats al setmanari "L'Empordà"

Sobre aquest blog de Societat

Raül Garrido


Arxiu

  • 05
    Novembre
    2019

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Empordà Societat

    Fem camí

    La denominació ha canviat des de l’inici d’una moda que ja fa dècades que ens fa moure. Del “Footing” al “Jogging”, per quedar-se, de moment, en el ”Running”

    I malgrat que hi hagi algunes diferències, tot acaba amb el gerundi “ing” i es tracta de fer camí corrent per treballar el cor i les cames, sempre que les vertebres no castiguin.

    Val a dir que és molt satisfactori i beneficiós també per a la salut mental, tot i que, es pot convertir en addicció i portar a gent que ja no té edat, a voler fer maratons o probes massa dures, que poden tenir l’efecte contrari.

    Anar a caminar, com a succedani, també aporta avantatges saludables i és comú veure molta gent fent ruta, de bon matí o al capvespre, sobretot quan s’acosta el bon temps.

    Ambdues activitats totalment recomanables ja que, només pel fet de poder-les fer significa que es té una predisposició física que alguns voldrien.

    Potser és per això que la “Cursa de la dona” que esdevindrà aquest proper diumenge, és una de les més satisfactòries.

    No tant pels gairebé 5 Km de cursa, que no és un esforç titànic i que la majoria de les participants assoliran sense problemes, majoritàriament caminant, tot i fer el gest de córrer en els llocs concorreguts i vora la línia d’arribada.

    Sinó pel que significa poder remoure les consciències per un problema tant greu com el càncer de mama, tant estès entre les fèmines.

    Per aquest motiu el homes, que reclamem una cursa pròpia en benefici de la nostra pobra pròstata, ens emocionem en veure el gest de moltes fèmines en creuar la meta.

    N’hi ha que alçaran els dits mirant al cel, segurament esperant arribar a l’estel d’aquella que, malgrat la lluita, ja no hi és, d’altres serraran les dents de ràbia, d’altres petonejaran un record en forma de polsera i moltes, en afluixar el ritme, trencaran en un plor interior o fins i tot exterior, molt sentit.

    Perquè la barreja de cansament i emocions fa que els sentiments siguin difícils de dissimular i l’escenari hi convida.

    És per això, que les participants tindran més de dues cames, ja que correran per les que no poden, ja sigui perquè estan lluitant o perquè han perdut la batalla.

    Aquest proper diumenge salut i política, les dues màximes preocupacions de la gent i amb un pensament comú: Cal fer camí plegats, nomes així superarem els esculls. Cada pas, cada vot, ens hauria d’acostar, poc a poc, a un futur millor.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook