A l’altra punta del món trobem un país únic i grandiós: Austràlia. Un lloc en què gaudeixen d’un nivell de vida privilegiat amb un clima fantàstic. Un país amb molt de països diferents dins seu, amb ecosistemes verges i terres immenses, amb grans ciutats –súper desenvolupades– i petits poblets. Un país on la fauna i la natura predominen arreu. I tot això acompanyat d’una economia potent, robusta i amb pràcticament ocupació plena, amb uns salaris del segle XXI.

Un país del qual no s’acostuma a parlar gaire, però, ves per on, arran de l’actitud del tenista i número 1 del món, Novak Djokovic, aquests dies ha estat a la primera plana de l’actualitat mundial. I per què? Doncs perquè aquest gran tenista s’ha negat a complir els requisits que demanen les autoritats australianes per entrar al país, i que bàsicament implicarien l’obligació d’estar degudament vacunat contra la Covid-19. Quan escric aquest article, el govern australià acaba de denegar el visat d’entrada del tenista per segona vegada i, per tant, obre la porta a una deportació –que pot ser imminent– a manca dels recursos que es puguin presentar.

Així enguany el prestigiós Open d’Austràlia no comptarà amb la presència del número u mundial, que és un declarat antivacunes i no s’ha volgut posar aquestes fent ús de la seva llibertat individual. I aquí rau el kit de la qüestió, em sembla molt bé que no es vulgui vacunar, però llavors que s’atengui a les conseqüències i no intenti saltar-se les normes establertes amb motiu de la pandèmia a cada país en concret. Potser Djokovic serà el millor tenista actual, però sens dubte és un nen mimat que ha volgut fer la seva jugant amb la seva fama. I aquest només serà el primer episodi, ja que als Estats Units –si no es vacuna– tampoc podrà accedir-hi, perquè és condició sine qua non per entrar al país.

La Covid-19 ha fet grans estralls, a tot el món, massa gent ha mort, i molta altra ha quedat amb seqüeles greus. Les vacunes han estat la gran línia de defensa per evitar mals majors, i impedir el col·lapse total del sistema sanitari. L’oposició de certs col·lectius i persones a aquestes, amb les teories més diverses, i la reivindicació de la llibertat individual, no eximeixen de complir els requisits establerts per les autoritats. Per tant, que tothom assumeixi les seves decisions i actuï amb responsabilitat i conseqüentment.

Bé per Austràlia i el seu govern, no es poden fer excepcions ni acceptar xantatges de personatges com aquest.