S’acosten eleccions, i, per descomptat, la fiscalitat se situa a la primera línia mediàtica. Amb la crisi que s’albirà, les mesures econòmiques tornen a passar a primer terme. L’actualitat informativa canvia epidemiòlegs per economistes, els quals tornen a guanyar protagonisme mediàtic.

Ja a la campanya de les eleccions als Estats Units, la frase que encapçala aquest article es va fer famosa, James Carville, assessor de Bill Clinton amb el seu The economy, stupid, va portar a Clinton a la Casa Blanca.

En la batalla ideològica, la dreta propugna baixades d’impostos i l’esquerra creació de nous impostos. Així les diferents comunitats autònomes governades pel Partit Popular, propugnen anul·lacions d’impostos com el de Patrimoni, Successions i Donacions, i també la reducció de la part d’IRPF que gestionen.

El famós dumping fiscal, que no és res més que oferir impostos més baixos que a altres contrades, per poder captar inversions i alts patrimonis, que busquen sempre la millor fiscalitat possible.

Madrid, ara Andalusia, Galícia... i també al País Basc parlen de reduccions fiscals, tot per ajudar als soferts ciutadans a comportar millor els efectes de la inflació (clarament desbocada).

A Catalunya ni se’n parla ni s’espera cap reducció d’impostos, aquí hem de continuar amb una de les fiscalitats més altes de tot Espanya.

Quant a l’impost de la mort (successions i donacions) en què es fa pagar als hereus, quan reben una herència per allò que ja havia meritat tots els corresponents impostos en la vida dels que van crear el patrimoni, és –segons el meu parer– d’una injustícia tremenda. Un impost abusiu, que recau en les persones que han perdut un ésser estimat i en el patrimoni llegat per aquest. Faria bé el govern de la Generalitat en plantejar-se l’eliminació d’aquest impost totalment, tal com han fet a altres comunitats.

Dit això, què beneficia més a l’economia? Abaixar els impostos o apujar-los? Crear noves figures impositives temporals? O revisar tota la fiscalitat existent? Crear un sistema just d’impostos o anar fent decrets amb mesures disperses? Resoldre la desigualtat en les balances fiscals o tirar milles endavant?

En pròxims articles continuaré escrivint sobre fiscalitat, un món molt complex.