L’Alt Empordà és una de les comarques on decau més la rehabilitació d’edificis

Canvi de tendència en la construcció de la demarcació de Girona. Segons recullen les dades del Col·legi d'Arquitectura Tècnica, durant el 2023 els habitatges contractats -és a dir, aquells dels quals se'n preveu engegar l'obra- han abandonat els números negatius i han arribat a créixer fins a un 32%. Entre d'altres, perquè les alces desmesurades de les matèries primeres i l'energia s'han atenuat i això ha tornat a animar els promotors. Per contra, però, les rehabilitacions -a les quals el sector s'encomanava- s'han enfonsat perquè les reformes contractades han disminuït un 23,6% arreu de la demarcació. Perquè de les 1.807 amb què es va tancar el 2022, ara es passa a tenir-ne 1.380 en previsió per a aquest any. A les comarques on més decau la rehabilitació s’hi troben l’Alt Empordà, la Selva i el Gironès.

El president del Col·legi d'Arquitectura Tècnica, Antoni Bramon, no amaga que la xifra els ha sobtat i que, de fet, és "baixa". I admet que aquest 2024 serà l'obra nova qui ajudarà a compensar el sector i atribueix el descens de reformes a dues causes. Per una banda, la manca de crèdits per part dels bancs. Però per l'altra, i sobretot, el fet que els fons Next Generation no han funcionat com es pensava inicialment. Sobretot, aquells programes d'ajudes referents a rehabilitacions d'edificis.

I aquí, novament, l'estadística serveix per exemplificar fins a quin punt aquestes subvencions s'han quedat curtes. En aquest cas, amb les dades de l'Oficina Tècnica de Rehabilitació (creada per gestionar els dons derivats dels ajuts europeus). Al novembre, quan es va acabar la primera convocatòria, arreu de Catalunya el col·legi havia gestionat 261 expedients de rehabilitació, que feien referència a 1.762 habitatges. I d'aquests, tan sols 40 expedients i 294 habitatges eren de les comarques gironines.

Antoni Bramon admet que "les expectatives que hi havia" amb els Next Generation no s'han acabat traslladant en obres de reforma. El president recorda, però, que el programa s'ha allargat fins al juny i confia que des d'ara i fins aleshores les xifres millorin. En aquest punt, la cap de visats també explica que, a diferència d'abans, el fet que ara es permeti a les comunitats de veïns rebre part dels diners com a bestreta abans no s'acabi l'obra pot contribuir a "generar confiança".

Obra nova

Durant l'any passat es van acabar 1.690 habitatges nous a les comarques gironines. Són 371 més en comparació amb el 2022 (en percentatges, un 23,09%). Tot i que l'increment és general per a totes les tipologies, sobretot aquella que destaca més són els blocs de pisos (dels 739 que es van acabar fa dos anys, es passa als 929 de l'any passat). I si es passa la lupa per comarques, aquelles on s'han acabat més habitatges nous són el Gironès i el Baix Empordà.

L’Alt Empordà és la tercera comarca gironina amb més habitatges de nova creació

En les previsions del 2024 es veu com l’obra nova s’impulsa, des del col·legi atribueixen aquest increment al fet que l'alça tant de les matèries primeres com de l'energia -tot i ser-hi- s'ha atenuat. "L'augment de preus tan elevat que va haver-hi va espantar molts promotors, i això va portar-los a aturar aquelles obres que preveien iniciar", concreta la cap de visats del col·legi, Sònia Vergés. "Ara, però, com que el preu s'ha estabilitzat, això ha propiciat que tornessin a engegar-les".

Pel que fa a compravendes, el Col·legi d'Arquitectura Tècnica d'entrada tampoc creu que els tipus d'interès (actualment, al 4,5%) acabin frenant en excés el mercat. "Veiem com en certa manera també s'han estabilitzat, i això ajuda a fer números; és el mateix que els passa als promotors, que quan hi ha continus alts i baixos costa molt preveure les despeses", concreta Bramon.

La consellera Capella anuncia que el límit al preu dels lloguers entrarà en vigor a Figueres al febrer

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info