Les conques internes s’han explotat un 33% per sobre de la seva capacitat en època de bonança

«Tenim greus problemes en l’estat de salut dels rius, tant quantitatius com qualitatius de les masses d’aigua superficials», afirmava Annelies Brokeman, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), en la xerrada sobre sequera i canvi climàtic que es va fer a Castelló d’Empúries el 18 de gener passat organitzada per Unió de Pagesos en el marc de la fira de Sant Antoni dels Cortals.

Segons l’experta, això passa perquè l’aigua disponible no es correspon als usos, però va assegurar que aquesta no és una situació exclusiva de l’Empordà passa a diferents indrets del Mediterrani perquè «és un problema estructural de desenvolupament mundial».

En referència a això, l’índex d’explotació de l’aigua WEI+, que elabora l’Agència Europea del Medi Ambient, relaciona l’aigua que consumim amb la que tenim disponible i mostra que a les conques internes es consumeix, en època de normalitat, un 33,5% més d’aigua de la que hi ha disponible. Quan aquest indicador supera el 40% es considera que hi ha una escassetat greu d’aigua. L’escassetat és la diferència entre l’aigua que hi ha disponible a la natura i la que nosaltres demandem pels diferents usos, «això no va lligat sempre amb la sequera», va aclarir Brokeman. I va afegir que «no s’ha d’assenyalar un sector en concret, ja que això és un problema estructural que hem creat tots nosaltres. Però es pot treballar conjuntament per revertir aquesta problemàtica».

En aquest sentit, la investigadora va destacar que si la conca del riu està en equilibri amb un ecosistema funcional, aquest pot frenar i ajudar que continuem tenint els recursos als quals estem acostumats i hi ha un espai més ample entre la sequera i que la societat noti els afectes, però si els rius «estan fets pols» en una situació com l’actual tens un problema molt gran perquè no pots comptar amb la resiliència natural de la conca hidrogràfica.

Requesens, una zona d’estudi per millorar l’estat dels boscos

Manca de pluges

Per parlar sobre canvi climàtic va intervenir Jordi Cunillera, cap de la Unitat de Canvi Climàtic de l’àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. I per primera vegada aquest any s’han presentat les dades del 2023, que encara són provisionals. En la seva intervenció va explicar que «a les capçaleres dels rius catalans, hi ha un descens robust i continuat en el temps de les precipitacions». Cunillera va continuar explicant que «aquests tres últims anys no hi ha hagut un moment de treva i això és molt excepcional perquè en l’anterior sequera el 2006 i el 2008 hi va haver moments en què va ploure i vam poder respirar. Aquesta està essent persistent i constant i això és un problema molt greu».

A més, va assenyalar que l’últim any «ha estat el més sec dels últims 75». Tot i això, també va remarcar que aquest no és un comportament exclusiu de la comarca, sinó que és generalitzat a tot Catalunya. Segons Cunillera el comportament global de la pluja és que disminueixi un 2% cada deu anys. Per tant, això suposa que a la zona Figueres-Cabanes ara es recullen 100 mm menys de precipitació que a mitjan segle XX. I aquest 2023 se n’han registrat al voltant de 260 litres per metre quadrat.

Des de l’Oficina també han observat que hi ha descensos importants en les pluges a l’estiu. De fet, a l’Alt Empordà dels últims 25 anys hi ha hagut només un estiu plujós, el del 2015. La resta han estat tots per sota la mitjana respecte a les pluges.

Augmenta la temperatura

Pel que fa a la temperatura, «els dotze anys més càlids de tota la sèrie històrica (1950-2023) s’han produït en els últims 20». El 2022 i el 2023 han estat «extraordinàriament càlids». A escala estacional, totes les temperatures han augmentat sobretot a l’estiu. Cunillera també ha exposat que a Barcelona s’ha pogut reconstruir una sèrie de 244 anys (1780-2023) i les temperatures més altres es continuen enregistrant en els últims 20 anys. La temperatura dins l’àmbit de tot Catalunya es conforma d’una manera molt homogènia i els increments són generalitzats a tot el país. «Hem d’actuar ara, sobretot els governs han de prendre mesures per evitar que la temperatura continuï augmentant».

Segons l’expert el factor bàsic per preveure l’increment de temperatura i els escenaris futurs és la concentració de CO2 de l’atmosfera. Això depèn de les emissions que emeti la societat, per tant, hi ha diversos escenaris. Cunillera assegura que si seguim com fins ara podem arribar a tenir fins a 70 dies més de calor a l’àrea de Figueres-Cabanes. «Si no fem res i continuem amb aquest escenari patirem».

La collita de cereal es redueix en més d’un 50% a Castelló d’Empúries

Per la seva banda, els pagesos assistents van expressar el seu malestar per ser el primer sector al qual se li han imposat mesures de restricció. A més, van remarcar que tot i que intenten anar millorant se senten «malvistos» per la societat perquè «som els que primer se’ns assenyala, quan es parla de contaminació o malbaratament d’aigua i es deixen de banda altres sectors com el turisme».