«Els pagesos no som els jardiners del camp, n’hem de poder treure rendiment»

El nou Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna 2023-2027 (PEPAC) ha generat queixes i controvèrsia per part dels pagesos. En les últimes setmanes, els agricultors de l’Alt Empordà s’han mostrat preocupats per la norma de «Bones Condicions Agràries i Mediambientals (BCAM 6): Cobertura mínima del sòl per evitar sòls nus en els períodes més sensibles». En concret, amb l’obligació que entre la data de recol·lecció del cultiu herbaci d’hivern i l’1 de setembre, data que s’estableix com a referència de l’inici de la presembra, no es pot llaurar el terreny, a no ser que es faci un segon cultiu d’estiu.

Des del govern català, s’ha flexibilitzat aquesta norma BCAM6, que s’exposa en l’annex 8 de l’Ordre de la DUN (ACC/83/2023). Així, es poden llaurar durant l’estiu els camps que estiguin dins del Sistema d’Informació Geogràfica d’Identificació de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) i que el seu pendent mitjà sigui inferior al 2% i aquells que siguin adjacents a terreny forestal. Des del Departament d’Acció Climàtica, afegeixen que, «atesa la situació excepcional de sequera, actualment el Departament té en tràmit una Ordre que preveu flexibilitats addicionals per a aquesta obligació». En aquesta línia, per la prevenció d’incendis està permès fer un llaurat perimetral. El que pretén aquesta norma és «evitar l’erosió hídrica del sòl, que es produeix per la fracció d’aigua de pluja que s’escola per la superfície en lloc d’infiltrar-se dins del sòl», comuniquen des del departament.

«Un bosc ben gestionat és resilient i realitza millor les seves funcions»

El nou Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna ha generat queixes i controvèrsia entre els agricultors

Segons la base de dades SIGPAC, l’Alt Empordà té en el seu registre 479.005 parcel·les, d’aquestes 89.374 tenen un pendent mitjà inferior al 2%, i seguint la normativa vigent són les que es podrien treballar durant els mesos d’estiu. Així mateix, en aquest nombre, caldria afegir-hi les parcel·les que estan adjacents a terreny forestal.

Santi Caudevilla, responsable nacional de Cereals i Herbacis del sindicat Unió de Pagesos, adverteix que aquesta «és una situació més de les que arrosseguem des de fa molts anys». I ho qualifica com «una falta de respecte cap al sector primari», i afegeix: «Ens venen a dir com hem de fer la nostra feina, quan l’hem fet tota la vida. A més, aquestes normes ens obliguen a fer tipus de cultius que no són interessants per a nosaltres». I és que alguns pagesos de la comarca s’han vist obligats a fer un segon conreu d’estiu sabent que no tindrà rendibilitat i que hi perdran diners. «Si esperem a treballar la terra al mes de setembre, amb la sequera que hi ha, ens trobarem que serà dura com el ciment i no la podrem treballar. A l’Empordà, has d’aprofitar les finestres d’oportunitats que tens per treballar els camps, si no serà impossible», explica un dels pagesos afectats.

Caudevilla assenyala que a «Catalunya hi ha molts tipus de climes, muntanya, costa, interior... aquests són tots diferents i cada territori té unes casuístiques úniques i l’Administració ho aplica tot com si fos tarifa plana, això és falta de coneixement del nostre sector».

Una norma que ha creat confusió

En aquest sentit, Josep Subirós, pagès de la comarca, explica que estan molt confusos amb aquesta normativa. Per exemple, entra en contradicció amb un decret d’alcaldia de Borrassà del 2020 que obliga a llaurar els camps on es conrea colza en un termini màxim de 48 hores, des de la seva collita, que es fa entre juny i juliol. La mesura és per evitar que es torni a produir una proliferació de xinxes que provenen d’aquests cultius. L’obligació municipal és per als camps que es troben a una distància de menys de 500 metres dels nuclis urbans de Borrassà, Creixell i Vilamorell. «En cas que sigui impossible llaurar el camp, caldrà aplicar productes insecticides autoritzats en el mateix termini de 48 hores», resa la normativa. «O sigui, et posen un règim més ecològic, però podem fer servir herbicides, i el mateix passarà si al juliol plou i creix herba, que haurem d’arruixar amb químics els camps», assenyala.

Es prohibeix treballar el terreny, entre la data de recol·lecció del cultiu herbaci d'hivern i l'1 de setembre

Així mateix, un altre pagès apunta que el calendari de fertilitzants nitrogenats (fems i purins) tampoc s’adiu amb aquesta norma. «Si vols fer un cultiu de rei gras al setembre, la terra s’ha de començar a preparar abans, i s’ha de fertilitzar durant els mesos d’estiu. I la PAC obliga a enterrar els purins o els fems en un màxim de dotze hores, això segons el BCAM 6 no ho puc fer. Si haig d’esperar a començar al setembre, perdré un dall i això va en detriment del meu negoci. Els pagesos no som els jardiners del camp, n’hem de treure un rendiment per continuar fent la nostra feina». I subratlla que: «No estic en contra que hi hagi normes, si no n’hi haguessin, segur que es farien moltes bestieses, però s’han d’adaptar a la idiosincràsia de cada zona».

Per la seva banda, Caudevilla critica que «amb aquesta política parlen molt de sobirania alimentària, però estem condemnats a alimentar-nos de menjar que prové d’altres països. El camí cada dia és més complicat i no hi ha res clar, i el pagès que plega ja no torna». Per altra banda, assegura que: «L’erosió del terreny esdevé quan hi ha fortes pluges i el camp està treballat, però aquí els mesos d’estiu plou molt poc. Això és una mostra de desconeixement del territori».

Quadern integrat d’explotació

La càrrega burocràtica també és un altre cavall de batalla per la pagesia. La implantació del Quadern integrat d’explotació també ha provocat moltes queixes en el sector, perquè hauran d’informar mensualment de qüestions com els tractaments d’ús sostenible de fitosanitaris, fertilització, comercialització de collita i apunts de reg, entre altres. Per això, Unió de Pagesos, el nou de maig, va organitzar mobilitzacions a les quatre províncies per denunciar que «es vol posar en marxa sense els recursos suficients, sense tenir en compte la bretxa digital que pateix la pagesia, ni que en el mercat laboral no hi ha suficients professionals per prestar el servei, ni suficients assessors en fertilització i gestió integrada de plagues per atendre els nous requisits de gestió», explica en un comunicat.