«Un bosc ben gestionat és més resilient i realitza més bé les seves funcions»

Josep Vila és doctor en Geografia i director del Campus de Patrimoni de la UdG i la seva recerca s’ha centrat en l’anàlisi i evolució del paisatge amb una especial atenció als processos d’abandonament rural i transformació paisatgística en el bioma mediterrani.

A part de la prevenció d’incendis quins altres avantatges té la correcta gestió d’un bosc?

Quan els boscos estan ben gestionats són més accessibles a les persones, que és positiu i beneficiós. També els pots fer més resilients davant la sequera i realitzen més bé les seves funcions, com és la captació i el segrest de la CO2. També perquè hi hagi més escorrentia hídrica i, per tant, un cabal d’aigua més important en rius, torrents i fonts. És un dels temes del que també es parla, de la incidència que tenen els boscos en la reducció de la disponibilitat d’aigua. Aquest és un punt a tenir en compte i que cal continuar investigant.

Com afecta la situació de sequera als boscos?

És un escenari que cal estudiar i treballar bé i amb seny. Els boscos homogenis, joves i densos i amb una gran quantitat de biomassa acumulada son consumidors d’aigua i en un context de menys precipitacions i que es presenten de forma més concentrada, multiplica l’estrès hídric en general a totes les conques. També fa que interceptin part de la precipitació i aquesta no deixa que arribi al sòl i això redueix el cabal de rius i fonts. Un paisatge més heterogeni i amb boscos més madurs i amb millor situació estructural és un escenari molt més positiu que cal treballar bé i amb seny.

"Per fomentar la biodiversitat s'han de recuperar els grans herbívors del bosc com la vaca de l'Albera"

Com s’haurien de gestionar aquests boscos madurs?

És important conservar-ne els més interessants i ser més estricte en la seva gestió forestal. Perquè és un tipus de bosc amb arbres vells amb molta més ombra, amb humitat a l’interior i és més difícil que es vegin afectats de manera tan brutal com un bosc jove per un incendi forestal. Per altra banda, s’ha de tenir en compte que el foc pot ser un aliat per reduir el risc d’incendi. El foc controlat es feia servir abans i era un element per obrir espais i per reduir biomassa i és un sistema que es pot fer servir precisament per generar paisatges més heterogenis i resilients. Per tant son interessants les cremes controlades en algunes zones més crítiques. I alhora també pot representar recuperar biodiversitat pròpia d’aquests espais oberts, sempre que es faci amb una intensitat de foc adient.

Quines conseqüències té per la natura l’abandó de l’entorn rural?

Sobre l’abandó rural a mi sempre m’agrada recordar que inicialment va ser un element positiu perquè veníem d’uns boscos extremadament sobreexplotats en els anys cinquanta. Ara en aquest context que estem, tenir boscos tan homogenis de la mateixa edat amb extensions tan àmplies suposa un gran risc. A més l’altre factor que ha canviat és el context climàtic. Aquestes sequeres tan recurrents que viuen els boscos els fan més susceptibles als incendis, però alhora els porten a reduir la capacitat de fixació de CO2 i tenim directament boscos malalts o moribunds i això és un gran problema. Hi ha punts on s’ha de fer una política més activa de reducció de la biomassa perquè son punts crítics, però en altres àrees s’ha de continuar conservat boscos madurs o vells on hi ha molta biodiversitat. Tenim problemes lligats a l’homogeneïtat del paisatge que porten a ecosistemes més simples i s’han perdut alguns elements típics com alguns dels grans herbívors del passat. De fet, hi ha projectes que intenten recuperar aquests animals, o les espècies domèstiques que juguen un paper similar com per exemple la vaca de l’albera.