La collita de cereal es redueix en més d’un 50% a Castelló d’Empúries

Aquest 2023 està sent un any complicat pels pagesos de tot Catalunya. La sequera i les poques precipitacions a deshora han fet que la producció de cereal hagi disminuït. A Castelló d’Empúries, segons expliquen des de la Cooperativa Agrícola del municipi, el nombre de quilos de cultiu de secà s’ha reduït en més d’un 50%. «En el meu cas, normalment per hectàrea hi ha uns 4.500 quilos de blat i aquest any serà de 1.200», declara Vicenç Gusó, president de l’entitat.

Amb la sequera que s’ha patit a l’Alt Empordà i els dies de tramuntana, en l’època que surt l’espiga, han fet que la planta no hagi tingut prou aigua i no ha pogut fer la floració. El terreny tampoc tenia humitat i això ha fet que el blat d’aquesta campanya tingui un pes específic baix. «No recordo que hi hagi hagut una sequera tan greu com la d’aquest any, i fa trenta anys que em dedico a la pagesia», assegura Gusó. I afegeix que: «Hem anat d’un extrem a l’altre, el 2020, amb el Gloria, es va emplenar tot d’aigua amb pocs dies, que això tampoc és bo, i ara estem en un any molt sec».

La Cooperativa de Castelló d’Empúries té diversos projectes relacionats amb el blat com l’És farina i Pa de la Tramuntana, que es fan amb unes varietats de blat concretes. Perquè el gra sigui panificable ha de complir certs criteris de qualitat com: el grau d’humitat ha de ser de 12, ha de tenir un pes específic de 75 quilos per hectolitre i ha de contenir entre el 13 i el 14% de proteïna. Tot el gra que no compleix amb aquests paràmetres s’utilitza per fer pinso per als animals. Per altra banda, també estan dins el pla de multiplicació, guarden una quantitat de gran per la sembra de l’any següent que també ha de complir uns paràmetres, «però tal com ha anat l’anyada el nombre de quilos que es destinen a aquests projectes també han disminuït perquè és complicat que el gra tingui aquestes característiques», apunta Gusó.

Des de la Cooperativa també subratllen que «ara el temps tampoc acompanya» aquestes últimes setmanes ha fet núvol i a les tardes hi ha hagut petites precipitacions. «Això fa que no es pugui recol·lectar el gra i els camps s’emplenen de mala herba, això fa pujar la humitat del cereal i en fa més difícil la seva conservació».

Blat de moro

Pel que fa al blat de moro aquest any pràcticament no se n’ha produït. Amb les restriccions de reg per la sequera i la poca previsió de pluges els agricultors no s’han arriscat a produir-ne. Aquest cultiu ja havia disminuït molt en els últims anys. Normalment, entraven unes 300 o 400 hectàrees i aquest any se’n preveien moltes menys i hi ha la possibilitat que aquesta temporada no s’entri pràcticament res. «Molts pagesos han optat per fer sorgo farratger o gira-sol, que necessita poca aigua. Segurament a la Cooperativa aquest any hi ha molt poca quantitat d’aquest cereal», diu Gusó.

Respecte als arbres fruiters Gusó, que té camps de pomeres, explica que no han notat una davallada tan gran perquè la normativa els permetia fer regs amb gota a gota i no ha notat tant la disminució. «Sí que ha estat un any més fluix, però la producció de pomes fluctua d’un any a l’altre. Si l’arbre produeix molt un any el següent aquesta disminueix», però conclou que aquest ha estat un any dolent per a tothom.

Més ajuts pels conreus d’herbacis

El trenta de juny, el Departament d’Acció Climàtica va aprovar una segona línia d’ajuts a la pagesia i en relació amb els conreus herbacis de secà, la proposta és compensar per les pèrdues a les explotacions agràries afectades per la sequera l’any passat i enguany. Segons el conseller Mascort, aquests ajuts directes «s’han articulat urgentment» i arriben sense que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació hagi concretat encara quin serà l’import exacte destinat al sector primari de Catalunya.

En el cas de les de l’any 2022, l’ajut s’ha acordat per a les explotacions agràries de l’àmbit territorial de l’Anoia, el Bages, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Noguera, el Segrià, l’Urgell, la Segarra, el Pallars Jussà i el Solsonès. El Departament donarà 243 euros/ha amb un topall de 20.000 euros per a les explotacions professionals i 9.000 euros per a les no professionals.

Els ajuts per a les pèrdues d’aquest conreu corresponents a l’any 2023 s’estendran a tot Catalunya, amb una valoració de 251 euros/ha i els mateixos topalls establerts per a l’any 2022. L’import mínim serà de 1.500 €.

Pel que fa als conreus herbacis de regadiu blat, ordi i blat de moro, els agricultors rebran un ajut de 712 euros/ha, amb el límit de 30.000 euros per a explotació professional i 13.500 euros per a no professional. S’està treballant per ajustar el mòdul per a l’arròs i els farratges. L’import mínim serà de 1.500 €.

Entre el primer i el segon paquet d’ajuts, el Departament ha previst destinar uns 92 milions d’euros a fer front a aquestes despeses derivades de la sequera.

El Departament d’Acció Climàtica està treballant conjuntament amb les agrupacions agràries i mitjançant la xarxa territorial formada per les oficines comarcals i els serveis territorials del Departament per fer un seguiment de les afectacions reals que està tenint la sequera sobre el sector agrari de Catalunya de manera periòdica.

Aquest treball conjunt està permetent detectar quines són les principals urgències a abordar amb el sector, com és el cas dels farratges, amb l’objectiu de respondre amb la màxima celeritat possible i minimitzar les conseqüències que tindrà aquesta extrema sequera sobre el sector primari del país.

500 agricultors es manifesten davant el Ministeri

Una cinquantena de tractors i centenars de pagesos procedents de Catalunya es van manifestar la setmana passada a Madrid per reclamar ajuts per la sequera. Després de dos dies de ruta, la marxa d’Unió de Pagesos va arribar a la capital espanyola i va protestat davant del Ministeri d’Agricultura juntament amb altres tractoristes d’arreu de l’Estat. En total, prop de 200 vehicles i 500 agricultors es van mobilitzar per denunciar «les conseqüències nefastes» de la sequera. El sector estima unes pèrdues de producció als cultius per la sequera de 4.805 milions d’euros.