Requesens, una zona d’estudi per millorar l’estat dels boscos

Des del 2019 s’està duent a terme el projecte Life Midmacc, un estudi europeu que promou l’adaptació al canvi climàtic dels terrenys de muntanya mitjana, a través de la implementació i seguiment de diferents mesures de gestió del paisatge. També es busca que les accions millorin el desenvolupament socioeconòmic d’aquestes zones. Aquesta iniciativa s’està duent a terme en els boscos de La Rioja, l’Aragó i a Catalunya, en els terrenys del castell de Requesens, un indret de 2.300 hectàrees. Conxita Esteba, propietària de la finca, explica que «fa cinc anys que van començar a fer una gestió forestal més intensa».

Per dur a terme la investigació es buscaven boscos potencialment exposats al canvi climàtic. «L’Alt Empordà i l’Albera –pel tipus de sòls que tenen i la tramuntana, que és un factor afegit– s’adequaven per fer l’estudi», explica Eduard Pla, investigador del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). I afegeix que la bona predisposició de la Conxita Esteba per fer els experiments van fer que escollissin Requesens. «El CREAF m’ha servit de molt perquè no sabia com ho havia de fer i a partir dels seus estudis hem continuat treballant», assegura Esteba.

Holanda mira cap a la comarca en la gestió dels incendis forestals

L’objectiu principal de l’estudi és veure si la gestió forestal combinada amb l’acció d’animals de pastura pot ser una eina interessant en zones boscoses amb alt risc d’incendi. Un cop es va estudiar els reptes que té la finca, es va començar a idear un mosaic silvo-agro-pastoral i a obrir prats de pastura. «Després d’aquests anys, el que veiem és que aquesta mena de plantejament és molt interessant per prevenir incendis», apunta Pla. Segons l’investigador, el problema és que «s’ha passat de sobreexplotar els boscos a no fer-hi cap activitat, perquè no generen un rendiment i això crea un seguit de disfuncions». Tanmateix, Conxita Esteba explica que «les nostres possibilitats econòmiques són molt petites, fem la pau. Un actiu bo és l’alzina, que encara es ven bé i continua sent interessant». Per altra banda, cal assenyalar que: «El pi es va treure en època del coronavirus perquè és focus de foc, si hi ha un incendi».

Transició abrupta

Molts boscos catalans, i també el de Requesens, són fruit d’aquest passat. Els d’alzinars, per exemple, són densos perquè van ser aprofitats per carboneig i es tallaven per estimular la seva rebrotada i això ha fet que, després d’abandonar-los, les densitats de peus d’arbre siguin molt elevades «això és fruit de la transició tan abrupte d’explotar-los al màxim a deixar-los de gestionar», manifesta Pla.

Quan el projecte acabi, el 2024, l’investigador destaca que es podran fer recomanacions sobre quina és la manera més apropiada de gestionar la massa forestal perquè aquesta sigui resilient al canvi climàtic. Esteba explica algunes de les actuacions que s’han fet, juntament amb el CREAF per mitigar l’impacte, han estat disminuir el nombre d’arbres, «deixant una combinació d’arbres vells i joves en una intensitat adequada. També vam tirar llavors per veure si les plantes hi creixien amb l’aigua que hi cau de manera natural». En aquestes parcel·les, s’hi posen a pasturar intensament els animals, vaques i cabres. I per altra banda, també s’han netejat zones per obrir prats. «D’aquesta manera, s’elimina competència i els arbres creixen més forts i rectes i la llum del sol també hi pot entrar», destaca Esteba.

Prevenció d’incendis

Segons explica Eduard Pla, reduint el nombre d’arbres i deixant una distància entre ells idònia, afavoreix al fet que la capacitat que té el foc per propagar-se a través de les capçades es redueixi considerablement. «Si hi ha un incendi, és més difícil que el foc s’estengui d’un arbre a l’altre». Durant tot l’any, agafen mostres de la vegetació i estudien el contingut d’aigua «a les zones on s’ha fet gestió forestal, la vegetació està més ben hidratada. On no s’ha fet cap treball, la massa forestal és més densa i quan hi ha episodis de sequera, com el d’ara, s’han assecat capçades d’alzines sureres i roures. En canvi, on s’han fet actuacions, el grau d’afectació per la falta de pluges és mínim».

L'objectiu és veure si la gestió forestal amb l'acció d'animals de pastura pot ser una eina de prevenció d'incendis

Dins aquest plantejament, també s’inclou l’eliminació de vegetació del sotabosc on pasturaran els animals per, així, ajudar a mantenir aquesta zona neta. «Si no es fa de manera adequada, en uns cinc o sis anys, el risc d’incendi tornar a ser el mateix del d’abans de fer els treballs. Amb tot això, el que es vol fer és ajudar als boscos a madurar i que tinguin unes estructures menys vulnerables davant el foc i la sequera intensa», assegura l’investigador.

Per la seva part, Esteba assegura que «mantenir net el sotabosc és una de les grans dificultats que tenim. La dificultat és saber gestionar els animals, perquè mantinguin el terreny net, això és un gran repte».

S'han netejat zones per poder obrir camps de pastura que ja existien antigament a la muntanya de Requesens

Així mateix, en el marc del Midmacc s’han netejat zones per poder obrir camps de pastura. Aquests ja existien antigament, i se sap gràcies a les ortofotografies del Vol Americà, que es van realitzar, entre el 1956 i el 1957, per l’Army Maps Services dels Estats Units. «En les fotos de Requesens vam veure que ja hi havia hagut parcel·les de la finca que eren camps, així que estem recuperant un vell mosaic agro-silvo-forestal», destaca Pla. Aquest mosaic també serveix de tallafoc i afavoreix la biodiversitat d’aquests espais.

Retorn dels grans herbívors

En aquest sentit, l’investigador assegura que una de les recomanacions i conclusions de l’estudi serà com gestionar els grans herbívors per millorar les condicions dels boscos. Per exemple, quan els animals pasturen van fertilitzant les parcel·les de les masses forestals, Esteba està treballant en aquesta direcció. «En aquests anys, hem fet el ramat de vaques menys salvatge i hem parcel·lat zones de la muntanya on fem engegar els animals perquè mentrestant adobessin aquestes zones i contribuïssin a tenir més aliment», afirma la propietària. «També he observat que les vaques són més senyores i només es mengen els brots tendres de les plantes. Per això també hem posat un ramat de 140 cabres, que ens semblen més adequades per acabar de netejar», indica.

La problemàtica que tenen ara és la falta d’aigua «dalt la muntanya ja no hi ha aigua i transportar-la no és viable econòmicament». A més, aquesta sequera extrema ha provocat que les pastures estiguin seques i tenen problemes per alimentar els animals amb el seu terreny, per tant, han de comprar menjar a tercers «i és una despesa més», diu Esteba.