«La colla modernista de Reus reivindicava la lluita obrera»

Enric Herce (Barcelona, 1972) signa amb Spècula la seva nova novel·la, Benvolgut Jaume, una fantasia històrica amb salts en el temps i bèsties que connecten la Reus modernista de 1898 i la Mallorca hippie de finals dels anys seixanta. Herce confessa que la passió per la ciència-ficció i el fantàstic li ve «de sèrie», de la seva «formació cultural i sentimental». Després de publicar Simulacions de vida, Estació Boira (2019), L’estrany miratge i Un bibliotecari de Mart, ara amb Benvolgut Jaume se suma a les darreres novetats d’un gènere que, pensa ell, continua encara essent «la germana pobre dins la literatura catalana».

A Benvolgut Jaume prenen especial rellevància els escenaris. El primer és Reus. Quina relació hi té vostè?

Amb Reus és fàcil perquè hi he viscut tota la vida. Vaig néixer a Barcelona però quan tenia un any vam venir a viure a Reus. I en les meves novel·les, d’alguna manera, Reus sempre ha sortit, però al ser de ciència-ficció i ciberpunk, Reus apareix com una mega urbs totalment distorsionada i cal ser molt de Reus per no perdre la referència. Tant clarament com aquí, que la ciutat és un protagonista més, no ho havia fet mai.

El segon escenari és Mallorca, la Mallorca de l’any 1968.

No hi tinc cap vincle, però Mallorca es relaciona amb l’origen de la novel·la que neix d’unes cartes. Jo soc bibliotecari i treballo a la Universitat Rovira i Virgili. Fins el 2013 vaig estar al Campus Catalunya a Tarragona, on hi ha la Facultat de Lletres on dos autors molt vinculats, Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover, hi van deixar el seu llegat. Una de les tasques que fèiem era digitalitzar-lo. Revisant em vaig trobar unes cartes reals d’un nebot peculiar de Vidal Alcover que li explicava coses quotidianes, però sempre s’ho feia venir bé per demanar-li diners. Em vaig enganxar a les cartes i em va venir la idea: seria genial agafar l’estructura d’una novel·la epistolar d’un nebot amb el seu oncle, també vaig dir-li Jaume com homenatge, i, a poc a poc, anar introduint l’element de gènere. Mantinc, a més, la primera data d’aquella correspondència, el 18 d’abril de 1968. A partir d’aquí vaig estirant el fil de què havia passat a Mallorca aquell any.

Doncs, miri, un concert de Jimi Hendrix a la discoteca Sgt. Peppers de Palma on resulta que el narrador hi treballarà.

Jo ignorava totalment això del concert (riu). També he fet aparèixer el poblat gitano de Son Banya.

Dins aquesta fantasia històrica inclou un salt en el temps, a l’any 1898 a Reus, on el narrador es troba amb la colla de La Regional.

Ho tenia molt clar com homenatge a la ciutat i a la colla de Josep Aladern per reivindicar-la perquè a Reus es té bastant present en relació amb el modernisme, però fora, quan busques referències literàries del modernisme català, no acostuma a sortir. Per diferents motius i un és que la botigueta La Regional, l’element cohesionador, va durar un any i mig, poc temps però molt intens. Ara, si això ho arriba a fer una colla a Barcelona, tots n’aniríem plens, però com queda fora del marge barceloní es perd.

Per aquest renaixement, s’ha emmirallat en algun autor?

En un dels que més m’agrada de fantasia històrica, Tim Powers, que barreja els poetes romàntics anglesos i els prerafaelites en una trama de vampirs i de déus egipcis. I jo volia fer el mateix, però amb aquesta colla literària catalana nostrada, la d’Aladern de Reus.

Sorprèn com de joves, inquiets i creatius eren els de La Regional.

I peculiars perquè normalment, els modernistes més coneguts venien de casa bé, de la burgesia, i amb això es rebel·laven. La colla modernista de Reus, no. Reivindicaven la lluita obrera, la igualtat perquè la majoria eren de classe humil o envoltats per gent que ho passava molt malament. Per exemple, Antoni Isern, que era un pagès d’Alcover autodidacta que li va donar per escriure poesia. Josep Aladern era com l’alma mater i els feia sentir a tots artistes i es llançaven a crear.

El narrador que escriu les cartes, aquest nebot, no és aigua clara.

Volia jugar amb aquest element. Ell, a la segona carta, dona a entendre que, en el passat, ja havia enganyat al seu oncle fent-li creure que els seus pares havien mort per demanar-li diners. Però, a partir d’aquí, és el joc de si és veritat o no la història que explica, no em volia mullar sinó que el propi lector tragués les seves pròpies conclusions.

En aquest viatge en el temps, al narrador l’acompanyen dos personatges femenins molt potents.

Ell és un narrador passiu, es va trobant amb les coses, no és massa actiu del canvi, sobreviu com pot en una circumstància que el sobrepassa totalment i es troba amb dos pols femenins: la Núria, la que el posa en els problemes, i la gitana Jayah, la que li treu les castanyes del foc. I és que les dues èpoques, sobretot el 1898, eren bastant masclistes, per no dir que ho eren del tot.

Benvolgut Jaume

Autor: Eric Herce

Editorial: Spècula

Pàgines: 215

Preu: 19,50 euros