Quiosc

Empordà

Figueres

Jordi Casals crea l’editorial Spècula per fer emergir autors de ciència-ficció en català

Jaume Valor enceta l’aventura amb la novel·la «Les causes invisibles», una ucronia steampunk a l’Europa del segle XIX

Jordi Casals, amb 'Les causes invisibles' de Jaume Valor Emporda.info

Aquests darrers anys, la ciència-ficció catalana, en el seu vessant literari, està vivint un moment d’expansió. No només amb autors de gran qualitat que estan fent-se un lloc en el mercat sinó també amb noves plataformes com la que impulsa Llibres del Delicte: l’editorial independent Spècula, especialitzada en ficció especulativa, dirigida des de terres empordaneses sota la batuta de l’escriptor Jordi Casals. Apassionat del fantàstic, Casals defensa fervorosament aquesta aposta ferma per autors actuals que escriuen en català. El primer tast veurà la llum aquest mes de setembre amb un títol magnífic, Les causes invisibles, de Jaume Valor, al qual seguirà Mare, d’Isabel del Río, l’octubre, i Els fils del mar, d’Inés Macpherson, el febrer del 2023.

Jordi Casals assegura rotund que «ens hem de treure els complexos perquè sembla que no ens ho acabem de creure això del gènere fantàstic en llengua catalana». Explica que malgrat que ara es viu un boom, això és fruit de l’esforç de molta gent a Catalunya que fa temps que «pica pedra». N’és un exemple tota la feina que desenvolupa, des de fa quatre dècades, L’Arcà, una de les col·leccions més respectades pels lectors i experts en literatura fantàstica que inclou títols de noms mítics del gènere. També les nombroses trobades que impulsa la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. O, darrerament, el Festival 42 a Barcelona, comissariat per Ricard Ruiz Garzón. «A França, una novel·la fantàstica pot guanyar el Goncourt», conclou.

La riquesa del gènere fantàstic dona per recórrer molts camins: les ucronies, les distopies, la ciència-ficció pura, el terror sobrenatural, els mons especulatius. Sovint, hi ha autors que juguen amb múltiples possibilitats, també a difuminar la fina línia que separa els gèneres. Aquest és el cas de Jaume Valor (Barcelona, 1965), l’autor escollit per Jordi Casals per obrir aquesta aventura. De fet, el director de Spècula –en llatí, significa llibres– no va tenir cap mena de dubte a l’hora d’escollir-lo. Assegura que, després de llegir el seu manuscrit, va sentir una fiblada, va ser, no ho amaga, «amor a primera vista».

Continuació de 'Les causes invisibles' de Jaume Valor

Continuació de 'Les causes invisibles' de Jaume Valor Emporda.info

Jaume Valor no és un escriptor novell. Arquitecte de professió, és autor de la trilogia La República Pneumàtica, una ucronia que succeeix a l’imperi romà i que integren els llibres Ball de serps, Els quatre confins i El puny del teixidor. Sempre, però, signava com a J. Valor Montero, costum que ara, per suggeriment de l’editor, trenca amb Spècula. La intensa recerca històrica que es detecta en aquesta trilogia també es preserva a Les causes invisibles. En aquest cas, la història succeeix al segle XIX i parteix de la mort de Napoleó en un atemptat, poc abans de ser coronat Emperador. Jaume Valor imagina que les regnes del poder les agafa Fouché, excap de la policia napoleònica «i l’inventor de l’espionatge modern actual», afegeix Casals. Les causes invisibles inclou passatges històrics inventats com ara l’intent fallit de França d’envair Anglaterra pel canal de la Mànega. La victòria britànica s’aconsegueix amb aeròstats, cavalleria mecànica i vaixells cuirassats a vapor. En aquest context, amb les guerres napoleòniques, Catalunya s’independitza de Castella i es converteix en una República germànica. Jordi Casals en destaca el gran nombre de personatges de pes que hi apareixen, «alguns històrics tot i que no ho semblen» com és el cas d’Alí Bey, identitat que amagava a Domingo Badía (1767-1818), espia, arabista i aventurer, el primer europeu que arriba a la Meca. També apareixen moltes màquines avançades, que acosten el llibre al subgènere de l’steampunk més habitual a l’època victoriana. Casals en realça l’esperit aventurer: «Està molt ben escrita, literàriament té molta qualitat i moltes capes de lectura».

La tercera aposta és 'Els fils del mar' d’Inés Macpherson

La tercera aposta és 'Els fils del mar' d’Inés Macpherson Emporda.info

Els altres dos títols mantenen el nivell, confirma l’editor. Mare d’Isabel Rio és una space opera amb tocs filosòfics i existencials. La terra, explica Casals, s’ha convertit en un lloc inhabitable i envien a cada fill, acompanyat d’una mare, en una càpsula individual a voltar per l’espai. En un moment donat hi ha un accident i la novel·la fa un gir total incloent realitats paral·leles, déus ancestrals i «exigeix que el lector estigui molt atent». La tercera aposta és Els fils del mar d’Inés Macpherson, una història inquietant que barreja fantasia i terror ambientada al cap de Creus, tot i que no s’esmenta en cap moment. Casals no pot amagar l’admiració que li provoca l’habilitat de Macpherson de barrejar un estil tendre i poètic per narrar fets molt inquietants. «És una novel·la molt simbòlica», conclou.

L’aposta per diferenciar Spècula també es copsa en el disseny. Les portades són il·lustrades amb dibuixos d’Àlex Santaló que recorden, com corrobora Casals, velles col·leccions de ciència-ficció que s’editaven al país als anys 70 i 80. A diferència d’aquells llibres, inclosos dins la línia de literatura pulp, fets amb materials de baixa qualitat, els de Spècula estan molt cuidats amb una tipografia realment identificativa.

Compartir l'article

stats