Petra Vlasman treballa el projecte «Històries Ocultes» amb internes del Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres

El Centre de Formació d’Adults (CFA) Tramuntana de Figueres està present, des de fa temps, al Centre Penitenciari Puig de les Basses. Hi ofereix, al llarg del curs escolar, tots els ensenyaments obligatoris, però també idiomes, informàtica, i també desenvolupa, dins un vessant més artístic i obert a col·laboracions, el Projecte Joves i el Projecte Dones, aquest darrer dirigit a les internes dones, una minoria en el centre que va fluctuant i que ara no supera la trentena. El Projecte Dones ha acollit, recentment, un altre projecte, Històries Ocultes de l’artista Petra Vlasman, que ha servit «perquè les dones que han volgut treballessin l’expressió i les emocions»  i potenciessin les relacions entre elles, a partir de l’escriptura autobiogràfica, la fotografia participativa i el collage. La professora del CFA Tramuntana, Ada Pruneda, valora positivament els resultats, conscient que «treballar l’expressió a través de l’art és una manera de mirar-se endins, d’autoconeixement i d’identificació».

Històries Ocultes és un projecte sociocultural d’art participatiu que Petra Vlasman desenvolupa des de fa molt temps, tant a Figueres com a Girona, i que té com a objectiu establir connexions entre dones de diferents orígens i edats «a través d’un terreny comú». Habitualment, Petra Vlasman mira d’adaptar el projecte a cada nou col·lectiu, però sempre parteix «de temes que tenen a veure amb un sentiment de pertinença». En aquest cas, el punt d’inici era reflexionar sobre «què és sentir-se com a casa i què no» des de la premissa que aquestes dones, a la presó, «han perdut tot allò que associem amb casa». Així, durant la primera de les sis sessions que van fer, «cada dona va viatjar a un moment molt específic, aquell que podia descriure amb els cinc sentits». Petra Vlasman recorda que les dones van viure un esclat d’emocions «perquè aquell sentiment de pèrdua era molt present» i això els va fer decidir a encarar-ho des d’una altra òptica, a allunyar-se de la tristesa i enfocar-se més cap a la recerca «d’un sentiment de felicitat», des d’una mirada metafòrica. Va ser el primer pas «per fer un passeig pel paisatge interior a través dels cinc sentits i dels elements». També per endinsar-se en «el paisatge ideal de cada una, on sentir-se totalment com a casa, felices». El treball, afirma Petra Vlasman, s’enfocava «des de la simbologia del paisatge, sense oblidar que tots som llum i ombres, que no hi ha felicitat sense tristesa».

Aquesta no és la primera vegada que Petra Vlasman participa en un taller al centre penitenciari figuerenc. Ja ho havia fet anteriorment amb l’equip multidisciplinari Semprevives, però, aquesta «és la primera vegada que he conegut més bé persones internes». L’artista reconeix que quan s’endinsa en aquests tipus de treballs intenta «ser dins, però al mateix temps restar una mica fora». Tanmateix, en aquesta ocasió li ha costat emocionalment tot i que, conclou, «només pots fer aquesta tasca estan allà, amb elles, acompanyant-les».

Els resultats de les sis sessions han estat «uns collages fantàstics» que les han fet sentir «orgulloses». Petra Vlasman ha recollit les impressions que han experimentat les dones. Així, alguna li ha expressat com la pràctica del collage i la fotografia li ha transmès «una sensació de relaxament, saber-se en una altra realitat més artística, poder treballar les emocions a través de visualitzacions, d’una manera menys racional, més intuïtiva». Alguna de les participants, fins i tot, ha optat per crear «una imatge simbòlica dels seus fills» que venia a ser «una manera de tornar-los a tenir amb ella, ja que ells viuen dins seu». Aquestes creacions no s’han exposat públicament a l’espai d’escola, perquè així ho han decidit les mateixes dones, però sí que han volgut endur-se-les a les seves habitacions, tenir-les a prop.

Canviar la teva narrativa

Tot i que sis sessions «són poc temps», Petra Vlasman està convençuda dels seus beneficis: «L’art té un poder molt gran, afavoreix l’autoestima i l’autoimatge, és un altre llenguatge que permet expressar-te d’una altra manera, pots ser una altra i, fins i tot, canviar la narrativa que tens sobre tu mateixa, profunditzar o treure altres parts de la teva identitat». La professora Ada Pruneda reafirma l’aspecte positiu d’aplicar aquestes experiències, ja que permet a les participants «trobar aquesta manera d’expressar-se a través de les mans, és un moment que les evadeix». La professora rememora com el simple fet de tenir una càmera entre les mans i fer-se fotografies entre elles els canviava la mirada: «És el simple fet de com et veig, com em poso, com et retrato, ser protagonista o ser qui decideix com apareixerà l’altra». Petra Vlasman confirma que les dones van viure «una altra experiència de llibertat a través de l’art» i admet haver estat davant «unes dones poderoses i interessants, dones amb una personalitat forta». El seu íntim desig és que elles «ho hagin pogut visualitzar a través del seu autoretrat». Ada Pruneda avança que, davant l’interès que ha despertat la fotografia entre les internes, s’intentarà prolongar l’experiència amb una altra proposta, també dins el Projecte Dones del CFA Tramuntana.

L’art comunitari esdevé un vehicle per sensibilitzar envers altres realitats