Masturbar-se i veure vídeos porno a la feina no és causa d'acomiadament

Masturbar-se al lloc de treball o visualitzar vídeos porno a través de l'ordinador de l'oficina no constitueixen motiu suficient per a un acomiadament procedent, segons es desprèn d'una recent Sentència dictada per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En concret, la Sentència recull que, "prenent en consideració la conducta del treballador que ha estat declarat provada, no es pot sostenir que, per si sol, visionar contingut sexual durant la jornada laboral, en alguna ocasió, constitueixi una transgressió de la bona fe contractual greu i culpable habilitant de l'acomiadament del treballador infractor. Certament, es podria col·legir que el treballador ha incomplert el seu deure elemental d'atendre exclusivament la prestació dels seus serveis durant la jornada de treball, sense emprar aquest temps per a altres finalitats alienes a les seves obligacions professionals. Això no obstant, aquesta infracció no reuneix la nota de gravetat que autoritza l'empresari per exercir la potestat disciplinària, imposant la sanció més gran de totes, és a dir, l'extinció de la relació laboral".

Luis López, Soci de Sammos Legal, i responsable de la defensa del treballador s'ha mostrat satisfet perquè el jutjat sosté que "actituds concretes i esporàdiques, encara que puguin suposar una infracció, no té la gravetat per acomiadar l'empleat que, per altra banda, sempre ha complert amb la seva feina i mai no havia estat amonestat per falta de productivitat".

L'advocat assenyala que la mateixa Sentència reconeix que "l'absència de gravetat en la infracció comesa pel treballador es projecta tant en la intensitat com en la freqüència". En primer lloc, el fet de visionar contingut sexual durant la jornada laboral pot qualificar-se com a incompliment greu en atenció a les circumstàncies concretes que contextualitzin aquesta acció, avaluant, entre altres aspectes, la naturalesa de la conducta, l'emplaçament en què es va dur a terme , o els mitjans i instruments que el treballador va utilitzar per a aquesta comesa.

En el supòsit litigiós, el visionament del contingut sexual es va realitzar pel demandant al seu lloc de treball, una zona aïllada de la resta de les oficines, per tant, sense exhibir aquesta pràctica davant d'altres companys. Encara que així ho afirmen les ocupadores a la carta d'acomiadament, no ha resultat acreditat que el treballador accedís al material pornogràfic mitjançant l'ordinador que l'empresa va posar a la seva disposició per a fins a exclusivament laborals, per la qual cosa la infracció de l'assalariat no ve acompanyada d'altres faltes determinants de la gravetat més gran. En segon lloc, la freqüència constatada en què el treballador duia a terme aquestes pràctiques no permet concloure la rellevància extintiva de la infracció, ja que tan sols s'expressa de manera vaga per l'empresa que va tenir lloc "en algunes ocasions", sense que aconseguís acreditar-ho.

L'acomiadament es va justificar per part de l'empresa en una suposada transgressió de la bona fe contractual i en una reducció de la productivitat que, segons recull la Sentència del TSJ de Catalunya, no ha estat provada. La mateixa empresa, a la seva carta d'acomiadament argumenta literalment que "el que se li recrimina no és que miri pornografia a través d'internet i es masturbi (ja que amb el seu cos cadascú fa lliurement el que vol), sinó que ho faci a hores de treball, generant una pèrdua de temps que redunda clarament en el rendiment". Per tant, segons argumenta la Sentència, si la mateixa empresa no estima que la conducta en si sigui motiu d'acomiadament sinó la seva afectació en el rendiment i aquesta causalitat no ha estat demostrada, no cal entendre l'acomiadament com a procedent.

El desencadenant dels fets es va produir quan una companya de feina va informar la direcció de l'empresa del comportament de l'empleat. Després de revisar les imatges de les càmeres, el pèrit contractat per l'empresa va determinar que l'afectat es masturbava mentre visionava vídeos de contingut sexual al lloc de treball.

Tot i això, la sentència recull que "el visionament en acte de judici" d'aquestes imatges "no queda clar" que sigui una "masturbació". I és que en el judici celebrat al Jutjat Social les parts, els advocats i la Jutge van tenir ocasió de veure totes les imatges i valorar la conducta del treballador.