Wunderkammer publica «La flor de lis», l'últim llibre de la carismàtica Marosa di Giorgio

El volum conté «fragments de vida» de l’univers desbordant i fascinant de la gran poeta uruguaiana, d'estil irrepetible i únic

La poeta Marosa di Giorgio.

La poeta Marosa di Giorgio. / Magdalena Gutiérrez

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

L’editora de WunderKammer, Elisabet Riera, se sent fascinada per l’obra de la carismàtica Marosa di Giorgio (1932-2004). Després de publicar el 2021 Misa de amor, un recull de tres llibres de relats eròtics que combinaven el realisme màgic, el surrealisme i la poesia eròtica més inclassificable, ara aposta per editar La flor de lis, el darrer llibre que va escriure l’uruguaiana Di Giorgio i que va publicar just dos mesos abans de morir. «Sense perdre el seu estil irrepetible i únic, el llibre, que no conté capítols sinó una mena de «fragments de vida», està tenyit com de final, de memòria, sembla com si ella s’acomiadés d’aquest món i fes un enllaç amb l’altre», valora Elisabet Riera.

Maroso di Giorgio està considerada una de les veus més singulars i estimades de la lírica llatinoamericana. L’editora explica que, tot i que se l’ha de definir com a poeta, també va fer prosa, com evidencien aquests dos llibres, però «és una prosa que mai aconsegueix separar-se massa de la poesia, tant per l’estil, el ritme i les imatges, com perquè no hi ha una narració de principi a fi, no explica una història, són com fragments barrejats de records, de somnis, de desigs». A La flor de lis, reflexiona Riera, «la venen a visitar o revisitar molts familiars seus que ja són morts i que ella encarna en forma de fantasmes o esperits». En aquest llibre, per exemple, la mare hi és molt present. Riera recorda que Maroso di Giorgio patia, en aquell temps, un càncer i sabia que s’estava morint. Potser, per això, el llibre conté certa enyorança, com si fes una revisió al seu món, tot i que preserva l’extraordinari vitalisme que vertebra la seva producció.

Elisabet Riera remarca de la seva obra «la gran musicalitat, sensualitat, és molt acolorida», cosa que la vincula estretament a la poesia llatinoamericana. Maroso di Giorgio va saber construir quelcom «molt selvàtic, una relació amb la vida i la natura vital i carnal». «Així, encara que parli del seu jardí o de la casa de camp dels seus avis, la chacra, on va viure molt temps i d’on neix la seva literatura, aquesta voluptuositat» supura, afirma l’editora. La poeta parla d’animals amb vida pròpia i sexe i sexualitat pròpia. «Aquest tarotisme de la Marosa està completament lligat a la natura més sexual i bèstia, ja que trobem animals que forcen als altres, violacions, flors que es moren, persones que tenen sexe amb animals, plantes...», diu. És, admet, «un erotisme molt fantàstic, tant desbordant com la natura del seu país amb una sensualitat molt propera als cicles naturals que contemplen la violència, l’agressivitat i la mort». Per Riera és ben clar que no era quelcom provocat: «Li sortia a raig, veu així la literatura perquè és així com veu la vida i hi ha poques persones així».

La flor de lis

Autora: Marosa Di Giorgio

Editorial: Wunderkammer

Pàgines: 136

Preu: 18,50 euros