WunderKammer edita la traducció al castellà del text bíblic «Apocalipsis»

El poeta xilè Fruela Fernández ha aconseguit apropar aquest text de manera més fresca, ja que el concep quasi com «una peça poètica»

El judici final.

El judici final. / Ignacio Cobo

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

En un temps en què el món sembla estar col·lapsant en tots els aspectes, l’editorial WunderKammer aposta per editar una nova traducció al castellà del text bíblic, en grec clàssic, Apocalipsis. Revelación de Juan. La gesta ha anat a càrrec de Fruela Fernández, un poeta asturià, que viu a Mallorca on dona classes a la Universitat. «Soc del parer que el món està immers en una crisi profunda –financera, energètica, geopolítica i climàtica– i un canvi i, per aquest motiu, em va semblar pertinent aquesta edició», argumenta l’editora Elisabet Riera tot reconeixent que, amb aquesta traducció, Fernández aconsegueix apropar aquest text de manera més fresca, ja que el concep quasi com «una peça poètica».

El llibre és el vintè volum de la col·lecció de fons de l’editorial i destaca pel disseny vintage, homenatge a l’editor Jean-Jacques Pauvert. El volum, a més, inclou una introducció en la qual, sota el títol En lo desvelado, Fernández explica els criteris seguits per fer la traducció i desgrana els orígens de la mateixa paraula apocalipsi, sobre la qual s’han anat «acumulant capes de por». «Poques paraules han concentrat tant temor al llarg dels segles, abans de caure en la repetida banalitat del nostre present, enemic de la precisió», arrenca el traductor qui, assegura, en els orígens el mot «il·luminava» perquè «apokálipsis era el resultat del verb apokalýpto, l’acció de mostrar el que ha estat cobert o velat i, per tant, de descobrir o revelar».

La blasfèmia tanca el capítol XIII.

La blasfèmia tanca el capítol XIII. / Ignacio Cobo

Fruela Fernández explica, en la introducció, com ha anat evolucionant la mirada col·lectiva sobre aquest text bíblic, «les innombrables interpretacions i polèmiques que ha generat començant per la seva autoria i la mateixa condició de text unitari». Els especialistes, afegeix, apunten que conté la «doble peculiaritat de ser un dels llibres d’acceptació més tardana en el cànon cristià i l’únic exemple pur de literatura escatològica dins aquest conjunt». Quant a la traducció, la descriu com «literalismo consciente». Diu: «L’estranyesa ha de ser llegible i pronunciable, com ho va ser aleshores, amb la naturalitat del que pot ser dit davant els altres».

Originals cartes del tarot d'Ignacio Cobo

Un dels grans valors d’aquesta edició és la inclusió, per obrir o tancar els capítols de l’Apocalipsis, d’unes sorprenents il·lustracions de l’artista xilè, Ignacio Cobo, que, a l’origen, eren cartes de tarot creades amb la tècnica del collage i que, quan l’editora les va veure a les xarxes, va adonar-se, per sorpresa, que retrataven a la perfecció aquest text bíblic.