Les majorettes de l’estrena del Museu Dalí de Figueres

L’any 1968 es va fer efectiu l’agermanament entre Figueres i la ciutat francesa de Marignane. Amb l’acord entre els dos municipis, també es va iniciar un intercanvi de participacions en les respectives festes locals. Una de les imatges més recordades d’aquell jumelage a la Figueres de finals dels anys seixanta va ser la primera desfilada del grup de majorettes franceses a la Rambla de Figueres. Les fotos de l’època ho diuen tot. L’impacte que va generar la presència d’aquelles noies en plena època franquista va ser gran, en molts aspectes que són fàcils d’entendre.

Més enllà de la curiositat sana i les mirades furtives o descarades d’una part del públic, aquell espectacle, embolcallat de la banda musical que l’acompanyava, va despertar el desig de crear una agrupació similar a Figueres. I la ciutat aviat va trobar el lideratge de la persona i l’entitat que podia fer-ho. «Va ser la professora Camil·la Lloret, directora de l’Escola de Música del Casino Menestral, qui es va adonar que aquella activitat podria ajudar les noies a tenir un nou al·licient per a fer coses que sobresortien de les activitats habituals que els eren permeses», relata Margarita Mas Padilla, qui fou deixebla de la directora i ajudant en aquella aventura que va acabar reeixint durant la Santa Creu de 1974, ara fa cinquanta anys.

"Camil·la Lloret va ser qui es va adonar que aquella activitat podria ajudar les noies a tenir un nou al·licient per a fer coses que sobresortien de les activitats habituals que els eren permeses"

Margarita Mas

Margarita Mas reconeix obertament que la figura de les majorettes, «noies joves desfilant i fent malabarismes amb una vareta a la mà, vestides amb colors llampants i amb faldilles curtes, avui pot semblar un gran anacronisme. És un fet impensable, però, per a totes les persones que vam tenir la sort de viure aquell moment, va representar una alenada d’aire fresc per a aquelles jovenetes que podien gaudir d’una activitat que anava molt més enllà d’una desfilada al carrer. Es van sentir protagonistes».

Camil·la Lloret era una figura musical indiscutible. «Tenia temperament i sabia projectar rigidesa en l’educació dels seus alumnes, al mateix temps que tenia gestos de bondat i solidaritat cap a tots aquells que ho necessitaven o que tenien talent i la seva família no disposava de possibilitats econòmiques», afegeix Mas.

Relació transfronterera

En aquells temps, l’Escola de Música del Casino tenia molts alumnes i, gràcies a la presència de Lloret, era la delegació oficial del Liceu. La mateixa Camil·la Lloret havia recuperat el 1956 l’orfeó Germanor Empordanesa, que va recollir molts èxits en la versió infantil, i que havia fundat el seu pare, Camil Lloret, abans de la guerra. «L’havia portat per tot Espanya, passejant el nom del Casino i de Figueres a tot arreu. Hi anaven els cantaires i els familiars. Primer junts i, després, en dos autocars separats. L’Orfeó va anar dos cops seguits a cantar a Marignane», recorda Margarita Mas. Aquella relació transfronterera va desembocar en la creació del grup de majorettes i, posteriorment, d’una banda musical per acompanyar-les. «No en teníem ni idea de com havia d’anar tot plegat. Ens havíem fixat en Marignane i ens va ajudar la banda de Blanes. Per als vestits de les noies, va intervenir Llorenç, un reputat modista de la ronda de Sant Pere de Barcelona, que confeccionava roba per als espectacles del Paral·lel i del Liceu», relata Margarita Mas. Aquell 1974, les majorettes del Casino van desfilar a les fires de la Santa Creu amb un notable èxit. En mig de la gran batalla de confeti i carrosses que es feia a l’època, els seus barrets alts amb plomall van destacar, i molt, al costat de les seves homòlogues franceses de Narbona i Marignane. «Per a les nenes, majoritàriament d’entre 12 i 13 anys, era com un esplai. Allò va ser l’inici d’una gran aventura que va tenir grans moments amb sortides continuades», diu Mas.

El 28 de setembre de 1974 les majorettes figuerenques van participar activament en els actes d’inauguració del Teatre-Museu Dalí

Un d’aquests moments àlgids es va produir el 28 de setembre de 1974, quan les majorettes figuerenques, pioneres a tota la demarcació de Girona, van participar activament en els actes d’inauguració del Teatre-Museu Dalí, compartint protagonisme amb la banda de Blanes, els gegants i capgrossos locals, el Drac de Vilafranca i l’elefanta Jazmine de la Reserva Africana de Sigean.

Aquell 1974 van tenir altres moments rellevants, com quan van ser les protagonistes de l’obertura del Torneig Costa Brava que organitzava el Girona FC. A Mataró, en la seva primera sortida a l’exterior, van ser acollides amb fervor. El moment més fort el van viure a la festa de Flaçà, segons les cròniques de l’època, on les noies de Figueres no van parar de firmar autògrafs.

El curs 1976-1977, Camil·la Lloret i la junta del Casino, presidida per Joaquim Pellejà, van discrepar en la manera com l’entitat volia portar l’Escola. El desacord va desembocar en una recollida de firmes a favor de la directora. Fins i tot hi va haver d’intervenir l’ajuntament de l’alcalde Pere Giró. Finalment, les majorettes i un 80% de l’alumnat van anar a parar a l’Escola d’Arts i Oficis. La resta, ja és història.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ