Fins a cinc produccions audiovisuals hi ha a Figueres en aquests dies. Cinc, i d’una manera més o menys simultània. M’agrada remarcar-ho, perquè estic força tipa de sentir com algunes veus interessades fan la seva campanya contra tot i contra tothom malparlant de la ciutat. Malparlant d’ells i elles mateixos.
Doncs hi ha gent de fora que pensen que la ciutat és prou amable, bonica i adequada per a dur-hi a terme escenes d’un rodatge, amb la quantitat de llocs que hi ha al món que podrien complir la mateixa funció. O sigui que trien Figueres entre altres candidatures. Deu haver-hi moltes raons: racons bonics, monuments únics i moltes altres que no soc capaç d’avaluar.
I no és només en el pla cinematogràfic: inversors es fixen en nosaltres i s’instal·len aquí, paren botigues i negocis i creen nous atractius que ens afavoreixen. Els àmbits culturals han crescut exponencialment, i això no ho dic jo - que podria dir-ho, perquè en soc partícip-, sinó visitants i passavolants que es fixen en la programació teatral, en les activitats literàries, en els museus, en el moviment associatiu, i ho comenten amb admiració. Activitats no totes provinents dels àmbits públics, sinó també, i com ha de ser, de l’àmbit ciutadà, de l’àmbit privat i de les entitats, sovint fruit de la col·laboració i de la feina conjunta.
Finalment, a Figueres protegim les tradicions. Potser no tant com a tots ens agradaria, però les circumstàncies són les que són i permeten el que permeten. El cas és que enguany, com l’any passat, farem castanyada d’una manera pública i notòria. Un altre atractiu de la ciutat, com ho són les sardanes, més en forma que en moltíssims anys anteriors.
D’atractius, en tenim, i com que tots els coneixem, no em posaré a fer ara la llista. El que toca és mirar-los amb uns altres ulls: ulls nets, mirada nova, i també alçar la vista, que una mica més amunt del terra també hi ha vida.
