Aquesta setmana he rebut, com tots els rectors de les parròquies del nostre bisbat de Girona, material per a les matinals de formació per a catequistes, per omplir de contingut la formació cristiana que les parròquies oferim a infants, adolescents, joves i adults.
Massa sovint la catequesi es redueix a la preparació per a la Primera Comunió, amb un, dos o tres anys per als nens i nenes estudiants dels primers cursos de Primària. I, certament, que és una bona tasca, que tots els que hi hem passat en aquesta formació, en tenim un bon record. Lamentablement, massa sovint, és sols una envernissada que dura poc; i, molts infants, i les seves famílies, fan aquesta preparació per la festa, el dinar familiar i els regals. A vegades penso que és com «anar a buscar aigua a la font amb un cistell».
Avui, aquesta tarda, en una visita que faig sovint a l’església parroquial de Sant Pere de Pals, he vist una mare, ajupida a l’alçada de la seva filla (d’uns 7 o 8 anys) i davant del Sant Crist, explicant-li qui és Jesús, aquell que està penjat a la creu. La conversa ha durat una bona estona; després, les dues, mare i filla, han anat a encendre un llantió, i han estat uns minuts pregant.
Davant d’aquesta escena, he pensat que la millor catequista per a aquella nena és la seva mare (o el seu pare!), i que aquell «moment» ha estat per a les dues un «temps de gràcia» (en cristià en diem un «kairós»): la mare, esforçant-se a parlar de la seva fe amb paraules entenedores per a la nena; ajupida per estar a la seva alçada, i parlar-li suaument al cor; pregant davant la imatge del Sant Crist. I, per la nena, escoltant i fent preguntes sobre el que no entén, sobre el seu baptisme, sobre aquell home bo que ha donat la vida per a tots.
He pensat que la catequesi, a aquest nivell d’edat, ha de ser, fonamentalment, familiar, a casa, que és el lloc on es comparteix la paraula i l’ensenyament, i on es parteix el pa de la taula com a aliment.
Ben pocs, lamentablement, són els adolescents i joves que segueixen la catequesi parroquial per rebre el sagrament de la Confirmació, en el moment que, per la seva edat, ja es poden començar a comprometre ells mateixos a ser seguidors de Jesucrist.
Conec algunes parròquies, del nostre Bisbat i d’altres bisbats de Catalunya i d’Europa, que posen tota la seva preocupació en fer la catequesi sobretot per als adults: amb grups de parelles casades, amb universitaris sacsejats per la tramuntana de la vida i de la ciència; amb mestres o sanitaris ben compromesos en la seva feina...
I, penso que aquest és el millor missatge. Després, ells a casa seva i en les seves relacions laborals o d’amistat, seran els educadors en la fe dels seus fills i d’altres persones adultes.
La pandèmia de la Covid-19, que tant ha afectat a escoles i parròquies (amb el tancament de molts mesos), que ha col·lapsat els hospitals i ha afectat greument tantes residències d’avis i tantes famílies, potser hagi obert la porta, a moltes parròquies petites, a la catequesi familiar.
Quan les famílies que es preocupen de l’educació en la fe dels seus fills, al costat de la formació humana i científica, participen de les celebracions eclesials, el clima familiar fa d’incubadora per madurar en la fe; fa que la transmissió d’aquesta fe sigui fecunda i resistent als maldecaps de la vida de cada dia.
Ara que acaba de començar el curs escolar, és el moment per plantejar-se l’educació dels fills i filles en la fe cristiana. Pregunteu a la vostra parròquia quines opcions hi ha d’acompanyament en aquesta responsabilitat fonamental que els pares teniu envers els vostres fills.
Aquella mare, amb la seva filleta, davant el Sant Crist, m’ha fet reflexionar. Tant de bo que tots, davant situacions senzilles sapiguem preguntar-nos amb profunditat el sentit d’un gest, d’una paraula, d’un missatge.
