Amb aquest nom, s’agrupen diferents malalties. Són la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica –o encefalomielitis miàlgica–, la sensibilitat química múltiple, l’electrohiper-sensibilitat, la síndrome de les cames inquietes i la síndrome del còlon irritable entre d’altres. Totes tenen elements en comú que permet que formin part d’un grup sindròmic, com també en tenen que fa que les diferencien. Cada 12 de maig se’n parla d’elles. La finalitat de la commemoració és donar-les a conèixer, promoure la recerca dels factors que les predisposen i desencadenen i recalcar la importància de fer-ne una diagnosi tan aviat com sigui possible.

La persona amb fibromiàlgia pateix de dolor generalitzat, de forma permanent o a temporades. El dolor sol afectar els músculs i als tendons, però sense que hi hagi una lesió orgànica aparent. El dolor pot arribar a ser tan intens arriba a incapacitar-la per fer vida normal. Moltes vegades aquest dolor s’acompanya d’alteracions en el son –que no és reparador–, de molt cansament, de mal de cap, de vegades també hi ha alteracions cognitives i poden haver-hi altres símptomes.

El malalt de la síndrome de fatiga crònica sempre està cansat fins i tot davant dels més petits esforços. El seu estat empitjora amb l’activitat i no millora amb el repòs. Pot anar associat a als mateixos mals que la fibromiàlgia.

La tercera entitat del grup és l’anomenada sensibilitat química múltiple. En aquest cas hi ha una intolerància a algunes substàncies presents habitualment en el nostre entorn i que la majoria de les persones ni saben ni noten que existeixen. Els afectats presenten intolerància als combustibles, als dissolvents, els pesticides, els ambientadors, els desinfectants, els perfums i als suavitzants entre altres. El malestar pot arribar a ser tan gran, que de vegades la persona ha de viure aïllada d’aquestes substàncies. Que de vegades no és gens senzill d’aconseguir, com tampoc ho és entendre aquesta malaltia.

L’electrohipersensibiliat és la intolerància als camps magnètics que ens envolten, com els de la telefonia mòbil, el wifi i les línies d’alta tensió. Aquesta malaltia encara és menys coneguda, però no per això és menys important, ja que dificulta dur a terme la vida professional, l’acadèmica i la familiar.

Totes aquestes malalties tenen en comú que afecten diferents sistemes del cos i que la persona és hipersensible a algun factor-element de l’ambient. La seva evolució no té ni un patró constant ni és lineal i tant poden fer vida normal com que, de sobte, els símptomes els incapacitin.

Per concloure direm que aquestes persones, a més de tenir minvada la seva qualitat de vida, pateixen la incomprensió familiar, social, escolar, laboral i sanitari.

També cal dir que cada cop afecten persones més joves i que són malalties cada cop més freqüents, és a dir són malalties emergents. Hem de dir que és important fer recerca i prevenció per evitar, no només la seva aparició, sinó també per millorar a les persones que les presenten, així com evitar que augmenti el nombre de persones malaltes. Cal evitar l’estigmatització dels afectats, provocada i/o agreujada en part, pel desconeixement d’aquesta entitat clínica.